Guti i Gago disparen contra el cor del Madrit

Sense pèls a la llengua. Si només fa uns dies que Fernando Gago deia a l'Argentina que "el Barça és el millor equip de la història", que "avui en dia és molt superior al Reial Madrit", que "era impossible derrotar-los" i que l'afició del Bernabéu "no se n'adona", Guti també ha demostrat no tenir pèls a la llengua. Veurem quan triguen a obligar-lo a disculpar-se però, de moment, el jugador del Besiktas ja ha deixat algunes perles. Que si "Cristiano Ronaldo no dóna la talla en els partits importants", que si "Messi és millor que ell", que si "el Barça ha explotat amb la pedrera i nosaltres no la cuidem", que si "gastem més diners en fitxar jugadors que en fabricar-los", que si "em mereixo un homenatge", quei PIM, que si PAM.

PS: En els dos casos no es pot parlar de resentiment, sinó de veritats objectives...

Guti, fan número u del Crackòvia de TV3

Fins ara sabia que el jugador del Besiktas turc Guti tenia una selecció televisiva que anava del Sálvame a l'Enemigos Íntimos. Però repassant el twitter de la periodista de TV3, Laia Ferrer, he pogut comprovar que l'exmadridista té sentit de l'humor i que és capaç de riure's d'ell mateix. Com aquest cap de setmana s'ha disputat el GP d'Istanbul de la F1, el migcampista es va presentar al paddock turc. El periodista de Catalunya Ràdio, Oriol Rodríguez, ha pogut xerrar amb ell. "Si et dic pim...?", li ha etzibat. I Guti ha contestat "pim, pam". Es veu que l'ex del Madrit ha confessat que segueix el Crackòvia des de Turquia, que li agraden les imitacions que li dedica Xavier Serrano i que tant ell com la seva família riuen molt.

Guti amenaça amb "una òstia" un periodista turc

Pobre Guti :) Ja no pot ni sortir, ni tajar-se, ni prendre una copeta amb els seus amiguets del Besiktas... Atenció al 1:28 i següents. Comencem amb un Guti bastant perjudicat que arriba a un local d'Istambul. Anem alternant els good evening amb els very good amb una soltura que ni en Raúl. Un paparazzo força pesat, val a dir-ho, li fa un marcatge tipus Pepe i, aleshores, l'ex del Madrit, esclata. Tothom sabia com acabaria la història. Ell i el paparazzo. En el moment de màxima tensió, en Guti abandona l'anglès de manual per etzibar un hispànic i entenedor "Quieres que te meta una hóstia?" Brillant. Trucaran al Sálvame, també?

'Diario de un skin': Les connexions nazis al Madrit, en perspectiva

Estic llegint, aquests dies, 'Diario d'un skin'. Altament recomanable per entendre un fenomen que, afortunadament, va de baixa però que sempre mereix un instant de reflexió. El llibre no és res més que una acurada infiltració del periodista Antonio Salas (pseudònim) que s'incrusta en el sí dels dos corrents nazis i skins més importants a Espanya a finals de segle passat i principis d'aquest. Es fan algunes revelacions, novedoses en el seu moment, però que, avui, i gràcies a aquestes denuncies ja no es practiquen. Salas, fa set anys, avisava els clubs finançaven els grups violents amb entrades que ells revenien il·legalment, que havien arribat a tenir un joc de claus del Bernabéu per desar els seus timbals, megàfons, pancartes i banderes o que, tot i escorcollats al començament del partit, podrien sortir i entrar del coliseum blanc ja que els torns se'ls aixecàven al descans pel seu aprovionament de tota mena de material perillós. Per tant, podien entrar armes, begudes alcohòliques, bengales amb total impunitat... A Salas ningú li ho va haver d'explicar. Ho va veure en primera persona, ho va gravar amb càmera oculta i ho va explicar en els judicis als quals va declarar com testimoni protegit.

Els dos corrents estudiats són el Blood and Honor i els temibles Hammerskin perpetradors dels nefastos Ultras Sur del Reial Madrid dirgits per un triumvirat conformat per Ochaita, el Gordo Reyes i un tal Álvaro. Ja sabíem de la perillositat i del gust per la violència d'aquests caps rapats, però és molt diferent viure-ho des de dins. Podem veure com pensaven, com actuaven i quins suports rebien els seguidors més ultres del Reial Madrid. Sovint, sortien del Bernabéu sense saber massa bé ni quin havia estat el resultat del matx, sinó que estaven més preocupats per encetar les terribles 'caceres' que feien després dels partits contra gent d'esqueres, aficions rivals, negres, jueus, homosexuals. Uns angelets, vaja. Amb connexions, per cert, amb les Brigadas Blanquiazules de l'Espanyol. Queda demostrat.



Parlo d'aquests dos equips perquè són els que estudia Antonio Salas en profunditat en el seu llibre, però l'anàlisi es podria aplicar, sense canviar una coma, amb els Boixos Nois que Joan Laporta va fer fora del Camp Nou o qualsevol altre mena de grup radical tipus Yomus, Frente Atlético. De fet, els radicals matalassers de Bastión van assassinar el seguidor de la Real Aitor Zabaleta i els Boixos van acabar amb la vida del Brigada Federico Rouquier el 13 de gener de 1991. En definitiva, imbècils vestits amb els colors del seu equip però que pensaven de la mateixa manera que els temibles Ultra Sur. Escoltaven la mateixa música, tenien els mateixos líders de la l'extrema dreta, tenien els mateixos objectius en les caceres i compartien ideologia.

Un cop llegit el llibre, intentar analitzar com pensen aquests grups de violents... és un exercici mentalment dur. Tant dur per a un servidor que haig de confessar que em costa dormir per la nit. Per això, i malgrat que el diari Marca va ser el primer en denunciar la presència de neonazis al Bernabéu, es fa difícil entendre (amb la perspectiva que donen els anys) aquestes fotos que esquitxen el post. Algunes imatges fetes, per cert, en plena polèmica després de les revelacions del rotatiu madrileny. És a dir, Raúl, Guti, Michel Salgado o Figo sabíen perfectament el que feien. Fins i tot, in jove Casillas que apareixia fullejant els butlletins dels nazis amb aparent interès. Així, concedien entrevistes als butlletins radicals, cedien les imatges seves imatges a aquests desgraciats per tal que es lucrèssin, els proporcionàven tota mena de records (com samarretes i pilotes signades) per tal que els poguèssin subhastar per recaptar fons... Uns Ultra Sur, per cert, que sempre van insultar els seus propis jugadors negres, tal i com ho demostren les gravacions clandestines de Salas.

No s'ha d'oblidar mai de la vida, el suport incondicional de Ramón Mendoza (a qui els Ultras Sur anomenaven carinyosament Menduqui) i del seu successor Lorenzo Sanz. De fet, el propi Mendoza declarava l'any 1997 que "si ara tingués 20 anys, seria un Ultra Sur".

Raúl sempre va ser l'ullet dret dels nazis del Madrit. Aquí, amb la destral de doble tall, característica dels Hammerskins blancs.

I, com no, el nostre amic Guti també va ser fidel a la cita.

Hi ha algú al món que no sàpiga què passa amb Abidal?

Sí. Sembla mentida, oi? Però el nostre bon amic Guti (que el tenim triomfant al Besiktas turc) no tenia la més mínima idea del tumor que té Eric Abidal al fetge. El més curiós del cas és que en Pim-Pam és, des de fa un parell de mesos, nou comentarista esportiu de la SER pel que fa a les actuacions dels seus excompanys. Per tant, se suposa que hauria d'estar interessat en el què passa en el món del futbol i preocupar-se d'informar-se abans de beneïr-nos amb els seus interessants comentaris. Per tant, s'agafa la nova professió amb el mateix interès que hi posava quan vestia de blanc. Guti es va quedar de pedra, davant dels micros de la SER, quan va veure que els jugadors del Reial Madrit i de l'Olympique es posaven unes samarretes amb la llegenda Ànims Abidal. "Què li passa a Abidal?" va dir el gran Guti. Pim-pam.

Schuster entra al Sálvame per defensar la taja de Guti

En la imatge s'aprecia com Guti està en plena forma després de la trompada :)

Com a Turquia no tenen la Constitució espanyola (de la qual em declaro moralment exclòs) ni Puríssima Concepció, doncs en Bernd Schuster "como cada tarde" es va disposar a veure el Sálvame des d'Istambul. I a l'alemany, tècnic de Guti, se li van inflar els pebrots després que es denunciés que el seu migcampista havia xocat amb el seu cotxe contra un bus turc donant una taxa de 2,7. És que el trànsit a Istambul està molt malament! Hi hauriem d'enviar en Martí Gironell i les seves càmeres!

La defensa de l'entrenador del seu home va ser impagable. Que Guti no és així (?), que venia d'un sopar formal amb les dones (com si un sopar amb les parelles fos garantia de conyàs), que si una persona amb 2,7 a la sang no és capaç ni de mantenir-se dreta... Però el millor estava per arribar. Resulta que Guti va ser víctima de l'idioma turc i no de l'alcohol. Es veu, segons el tècnic alemany, que després de l'ostión se li van acostar al jugador, que va sortir sense una rascadeta de l'atzucac, amenaçant-lo amb cridar la premsa si l'exjugador del Madrid no els donava diners a canvi del seu silenci. Grandiós! És a dir que, en condicions normals de trompada a la Castellana, hauria pagat.


Impagable. Sense paraules. Atenció al ye, ye del 1:36''

Quan encara cueja la trucada de Drenthe a Hombres, Mujeres y Viceversa, Schuster tria Sálvame com a plataforma de defensa del seu home. Clar que si Mas i Montilla van anar a la Nòria... Genial el paper de Belén Esteban escoltant Schuster ella que és tota una atletista. "Muy bien, muy bien" deia el seu caparró. "Dale un abrazo a Guti de mi parte". Només li faltava això a en Guti. En plena ressaca...

El Pim... i el Pam

Quan trigarà Iverson en fugir de Turquia?

Força abans que els nois del Crackòvia m'agafessin la idea, un servidor ja havia fet la gracieta de la dupla Iverson-Guti al Besiktas turc. Istambul, que no en tenia prou amb l'huracà cultural de l'exmadridista, haurà d'aguantar les sortides de to del sempre polèmic Iverson: The Answer. La Answer de què? De moment, ja ha trigat tres dies en presentar-se al seu lloc de feina. Però la pregunta és... quan deixarà l'ex dels 76ers a l'estacada els directius del conjunt turc. Arribarà a debutar i a lluir el dorsal 4? És molt trist, com amant del bàsquet, que un home com Allen Iverson (11 vegades All Star) s'arrossegui en un conjunt d'una lliga menor, com el Besiktas, que no juga ni l'Eurolliga. D'acord que a l'NBA no el volien veure ni en pintura, d'acord que està sense un dòlar, d'acord que a Istambul el cobriran d'or per les dues temporades que, teòricament, ha de jugar amb ells... A mi em fa pena. I a tu?
Opcions per a The Answer
a) No arribar ni a debutar
b) No menjar-se els torrons a Istambul
c) Acabar a òsties fins i tot amb el senyor del motxo de la pista
d) Descobrir que una de les raons que el va portar a signar amb el Besiktas (que Turquia és molt a prop dels EUA) no és certa

Istanbul, en alerta vermella!

No ha tingut espera i ja s'ha posat la samarreta del seu nou club.

La Protecció Civil de la ciutat d'Istanbul està en alerta màxima. Les discoteques i bars de moda de la ciutat de la Banya d'Or ja es freguen les mans. Avisen a la població que les biblioteques, mesquites, els museus i les universitats són els únics llocs segurs! Els pares i les mares de noies en edat de merèixer ja han instruït les seves filles sobre com caçar un milionari. Ja s'ha fet oficial. Guti ja és una àliga negra. El migcampista espanyol (amb una classe enorme, un cap ple de trons i un caràcter que el fa fer enemics en un tres i no res) desembarca al Besiktas. Passarà revisió mèdica (inclou psicotècnic?) i serà presentat com si fos un cantant de rock. Signa per dos anys i serà a les ordres de Bernd Schuster que ha estat dels pocs tècnics que l'han comprès. Els locals nocturns de Madrit han convocat tres dies de dol.