Estic llegint, aquests dies, 'Diario d'un skin'. Altament recomanable per entendre un fenomen que, afortunadament, va de baixa però que sempre mereix un instant de reflexió. El llibre no és res més que una acurada infiltració del periodista Antonio Salas (pseudònim) que s'incrusta en el sí dels dos corrents nazis i skins més importants a Espanya a finals de segle passat i principis d'aquest. Es fan algunes revelacions, novedoses en el seu moment, però que, avui, i gràcies a aquestes denuncies ja no es practiquen. Salas, fa set anys, avisava els clubs finançaven els grups violents amb entrades que ells revenien il·legalment, que havien arribat a tenir un joc de claus del Bernabéu per desar els seus timbals, megàfons, pancartes i banderes o que, tot i escorcollats al començament del partit, podrien sortir i entrar del coliseum blanc ja que els torns se'ls aixecàven al descans pel seu aprovionament de tota mena de material perillós. Per tant, podien entrar armes, begudes alcohòliques, bengales amb total impunitat... A Salas ningú li ho va haver d'explicar. Ho va veure en primera persona, ho va gravar amb càmera oculta i ho va explicar en els judicis als quals va declarar com testimoni protegit.
Els dos corrents estudiats són el Blood and Honor i els temibles Hammerskin perpetradors dels nefastos Ultras Sur del Reial Madrid dirgits per un triumvirat conformat per Ochaita, el Gordo Reyes i un tal Álvaro. Ja sabíem de la perillositat i del gust per la violència d'aquests caps rapats, però és molt diferent viure-ho des de dins. Podem veure com pensaven, com actuaven i quins suports rebien els seguidors més ultres del Reial Madrid. Sovint, sortien del Bernabéu sense saber massa bé ni quin havia estat el resultat del matx, sinó que estaven més preocupats per encetar les terribles 'caceres' que feien després dels partits contra gent d'esqueres, aficions rivals, negres, jueus, homosexuals. Uns angelets, vaja. Amb connexions, per cert, amb les Brigadas Blanquiazules de l'Espanyol. Queda demostrat.
Parlo d'aquests dos equips perquè són els que estudia Antonio Salas en profunditat en el seu llibre, però l'anàlisi es podria aplicar, sense canviar una coma, amb els Boixos Nois que Joan Laporta va fer fora del Camp Nou o qualsevol altre mena de grup radical tipus Yomus, Frente Atlético. De fet, els radicals matalassers de Bastión van assassinar el seguidor de la Real Aitor Zabaleta i els Boixos van acabar amb la vida del Brigada Federico Rouquier el 13 de gener de 1991. En definitiva, imbècils vestits amb els colors del seu equip però que pensaven de la mateixa manera que els temibles Ultra Sur. Escoltaven la mateixa música, tenien els mateixos líders de la l'extrema dreta, tenien els mateixos objectius en les caceres i compartien ideologia.
Un cop llegit el llibre, intentar analitzar com pensen aquests grups de violents... és un exercici mentalment dur. Tant dur per a un servidor que haig de confessar que em costa dormir per la nit. Per això, i malgrat que el diari Marca va ser el primer en denunciar la presència de neonazis al Bernabéu, es fa difícil entendre (amb la perspectiva que donen els anys) aquestes fotos que esquitxen el post. Algunes imatges fetes, per cert, en plena polèmica després de les revelacions del rotatiu madrileny. És a dir, Raúl, Guti, Michel Salgado o Figo sabíen perfectament el que feien. Fins i tot, in jove Casillas que apareixia fullejant els butlletins dels nazis amb aparent interès. Així, concedien entrevistes als butlletins radicals, cedien les imatges seves imatges a aquests desgraciats per tal que es lucrèssin, els proporcionàven tota mena de records (com samarretes i pilotes signades) per tal que els poguèssin subhastar per recaptar fons... Uns Ultra Sur, per cert, que sempre van insultar els seus propis jugadors negres, tal i com ho demostren les gravacions clandestines de Salas.
No s'ha d'oblidar mai de la vida, el suport incondicional de Ramón Mendoza (a qui els Ultras Sur anomenaven carinyosament Menduqui) i del seu successor Lorenzo Sanz. De fet, el propi Mendoza declarava l'any 1997 que "si ara tingués 20 anys, seria un Ultra Sur".
Raúl sempre va ser l'ullet dret dels nazis del Madrit. Aquí, amb la destral de doble tall, característica dels Hammerskins blancs.
I, com no, el nostre amic Guti també va ser fidel a la cita.
Molt interessant!!!
ResponElimina