Reconec que he pecat d'orgullós. Aquest dilluns, en Zubi es va personar a l'habitació del Clínic on es recupera Abidal de la intervenció hepàtica amb un regal sota el braç. Regal? Vaig pensar.
Cabòries,
l'Alejandro em llegeix i m'ha fet cas portant el millor obsequi (paraula que només fa servir el meu sogre) al francès en uns moments tan delicats. No. No era la renovació automàtica com es mereix el lateral. Era un trist DVD amb les imatges del Barça-Getafe i del sentit homenatge (perquè tots els homenatges són sentits, tots els marcs són incomparables i la pobresa sempre va acompanyada del llindar) que li van dedicar. Vaja. Què decebedor! Ho podria haver acompanyat amb una revista de mots encreuats. Malament, Alejandro. Malament.
Ara, per culpa teva, cada vegada que llegeixo Alejandro em faig un tip de riure des de que vas escriure allò de ... lease con entonación Lady Gaga. juasjuasjuas!
ResponElimina