El (penós) periodisme after hours

Ja fa molt temps que vinc estudiant un curiós fenomen. Centrat en la informació esportiva, tot i que imagino que en altres disciplines passa tres quarts del mateix.

Veuràs: A primeres hores del matí ja estic dempeus gràcies a la meva filla que decideix regular els meus ritmes de clapada al seu gust. I, és clar, com que portem el cuquet del periodisme a dins, esmorzem veient (o escoltant) les primeres notícies del dia. El fenomen és (desconec si tu també ho has notat) que el periodista o la periodista que parla es limita, sense cap mena de contemplacions, a llegir el que han deixat escrit els companys de redacció abans de tancar la paradeta (lleigeixi's edició) del dia anterior. Per tant, es limiten a vomitar sense ni pensar en el que estan dient. Per Déu: no tenen ni la barra, ni la dignitat, ni el respecte de canviar els temps verbals o els demàs pels avuis. Si els passessin la llista de la compra, allà que sortirien, ben cofois, per antena amb "un litre de llet, cafè, magdalenes...."

Però és que no hi ha un editor? No hi ha ningú amb un mínim sentit (ja no periodístic) sinó comú (que és el menys comú de tots els sentits)? El propi bust parlant no té criteri? No pensa per ell mateix? Com pot haver-hi algú que tingui els pebrots de signar un informatiu d'aquest calibre? Però... fem un pas més.

Què és més greu? Que se n'adonin i pensin que per, quatre malalts que estiguin desperts a les 6:00h, no val la pena fer l'esforç d'actualitzar-ho? O que, directament, no hi caiguin? Això sense parlar de les actualitzacions que els diferents webs vomiten mentre que el text d'ahir no es toca. No sigui que se'ns refredi el cafetó matinal que tot aspirant a Lou Gran exigeix al costat del seu teclat a primera hora. Curioses paradoxes: Un fet noticiable es produrià demà (dijous) quan, en realitat és avui (dimecrea) perquè el text és escrit dimarts (ahir) a la tarda.

Una mica de respecte, per favor! I el més greu? Que no passa res. Mai passa res.