Jaume Llauradó, l'home que sempre patina

Sembla mentida. En Jaume Llauradó és un personatge de la societat civil catalana que m'apassiona. És l'etern aspirant a aconseguir alguna mena de càrrec de certa rellevància (suigi quin sigui, no importa quin) i, gràcies a les seves actuacions estel·lars, ha aconseguit quedar-se amb el sempre útil Fòrum Samitier. Algú sap què és? En Llauradó ho ha provat amb el Barça, amb el Palamós, amb el Lleida i sempre ha hagut de sortir cames ajudeu-me. Ara, ell i el seu plat de llenties, opten a la presidència de la Federació Catalana de Futbol. Diuen que la seva candidatura s'ajuntarà amb la del president sortint Jordi Casals que, entre els seus èxits, figura deixar un forat de tres milions d'euros, una FCF desprestigiada i un exitós Catalunya-Hondures.

Però, segons un reportatge del diari Gol, l'amic Llauradó ha anat a buscar diners al Kazakhstan. Un dels països del món en els que es respecten menys els drets humans i on els tribunals accepten les declaracions extretes sota tortura que sembla que és l'esport nacional de les comissaries d'aquest bonic país. Llauradó té el compromís teòric de quatre milions d'euros procedents de la companyia KazMunaiGaz a condició que l'home fort de la nova junta sigui Assylbek Karibayev que es veu que resideix a Girona. Karibayev seria el nou vicepresident de relacions internacionsl i màxim responsable de la presència exterior de la FCF. La petroliera presumptament salvadora del futbol de casa nostra és una de les 12 corporacions que menys informacions faciliten en tema de transparència. Tufillo, no?

Desgraciadament, la FCF és la institució amb menys prestigi del nostre país (partits polítics a banda) després del Palau de la Música.