La trikinyuela de la selecció estatal per estalviar-se impostos

I el millor de tot és que la trikinyuela és legal! La selecció estatal es va proclamar el darrer 11 de juliol, de manera merescuda, campiona del món de futbol. Ho sap, fins i tot, Eduard Punset. Els seleccionats de Del Bosque s'embutxacaran 600.000 euros en concepte de prima. Era la més alta de totes les seleccions classificades per a la fase final de Sud-àfrica. Però, és clar, arriben els impostos de la forta suma. Els assessors econòmics dels jugadors han trobat una solució legal per estlaviar-se uns calerons i pagar el mínim possible. Com?

Resulta que les legislació preveu que, gràcies a un conveni fiscal entre Espanya i Sud-àfrica (signat a l'estiu de 2008), es permet que els ingressos aconseguits fora del territori espanyol, gràcies a un treball, es puguin tributar en el país en el qual es van obtenir els euros. Així, els campions del món pagaran al país austral el 21% mentre que si tributessin a Espanya haurien d'afluixar el 43%. Per tant, s'estalviaran força diners per cap.

La trikinyuela es veu que ja es va fer servir per cobrar la prima que va rebre la selecció estatal l'any 2008 quan, aleshores sota les ordres de Luis Aragonés, es van proclamar campions d'Europa i van pagar menys impostos tributant a Àustria enlloc d'Espanya. Curiosament, ho van poder fer perquè tots els partits del combinat es van disputar en territori austríac on (casual i divertidament) també hi ha el mateix conveni fiscal. La situació no s'hauria pogut donar si haguessin disputat un sol partit a SuÏssa, país amb el qual no hi ha conveni fiscal.

Total: Els rics sempre seren més rics i tu i jo seguirem fent equilibris per arribar a final de mes... o al dia 15.

La RFEF se'n riu del mort i de qui el vetlla

En un país governat per una colla de xoriços (incloc els de l'oposició, que a l'hora de papar la mà poc importen els colors), en un país en els quals es demanen retallades (sempre a tu o a mi; mai a ells), en un país en el qual s'amputen els sous dels funcionaris, en un país en el qual la taxa d'atur és de més del 20%, en un país en el qual els avi@s no tenen ni per arribar a final de mes, en un país en el qual es s'eixuguen despeses socials, en un país en el qual la casa del Borbó ens costa nou milions d'euros (300.000 per cuidar 17 cavalls) i en un país que s'ha convertit en protagonista econòmic dels TNs dels Estats Units, tal i com em confessa la meva amiga que viu a la Costa Est i que m'explica que venen a dir que el tema de Grècia serà un joc de nens quan esclati aquí... va la Federació Espanyola de Futbol i dóna 600.000 euros per barba a cada jugador de la selecció per guanyar a Sud-àfrica. 100 milions de pessetes! Multiplica per 23 jugadors, més cos tècnic, delegada... Què, mola la suma, no? Només recordar que un or olímpic individual es pagava, a Pequín, amb 94.000 euros, 48.000 la plata i 30.000 el bronze!

La Federació Espanyola assegura que els diners (pactats dimarts per Casillas, Puyol i Xavi, els tres capitans) no surten de les nostres butxaques, ja que provenen dels patrocinadors. Per tant, legalment sembla que no fan res malfet. Però, i èticament? Hauria d'intervenir el Govern? El Tribunal Penal de l'Haia? L'ONU? La CIA? Greenpeace? Els jugadors es defensaran afanyant-se a dir que faran obres socials i solidàries... No em feu riure, que no en tinc ganes! Que vinguin a casa meva, doncs! Que els donaré quatre lliçons de microeconomia!

En un moment de crisi, cada jugador cobrarà per guanyar un Mundial 600.000 euros i, el pitjor de tot, és que tenen enormes possibilitats de fer-ho. Perquè et facis una idea, Espanya encapçala el rànquing de primes. Seguida d'Anglaterra (520.000) i Argentina (470.000). Itàlia, actual campiona del món, s'embutxacaria 240.000 euros per penjar-se la cinquena estrella a la samarreta de l'azzurra i el Brasil, 180.000 per la sisena. Els jugadors, però, han anunciat que només començaran a cobrar a partir de vuitens (60.000), semifinals (90.000), final (120.000). Quina solidaritat! Quin compromís Però és que, a més, la FIFA (uns altres xoriços) donen 30 milions al campió, 24 al sotscampió, 20 al tercer, 18 al quart classificat i en cobraran 14 els combinats que quedin entre el cinquè i el vuitè lloc.

600.000 euros per barba per un mes de treball? Si és més del que molts municipis (per no dir la majoria) han rebut del famós Plan E del Govern estatal! Com li puc explicar a la meva filla que el treball dignifica? Quan els que seguiu la selecció espanyola aplaudiu quan marquin un gol o guanyin un partit penseu en el vostre compte corrent i us els mirareu d'una altra manera!

PS1: Escric aquest post assegurant que faria les mateixes reflexions si els primats fossin els jugadors del Barça.
PS2: Ara que no et veu ningú... què faries en el lloc dels jugadors? Sigues sincer, putilla!