"Si no saps què fer dins l'area, marca i després discutirem les opcions" Bill Shankly (Liverpool)

"L'esport pot ser injust, però sempre et posa en el teu lloc"
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Joan Laporta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Joan Laporta. Mostrar tots els missatges

dimarts, 21 de juny del 2011

El millor titular de la història del diari Ara :)

Diu "Sandro Rosell li haurà d'ensenyar la due diligence sencera a Joan Laporta"

Vist a la portada online aquest dimarts al vespre. Suposo que quan se n'adonin canviaran el verb ensenyar.

Mmmmm. Has pensat el mateix que jo? Si és que sí; tenum un problema :)

dimarts, 22 de març del 2011

Sandro: no et fa vergonya que Laporta faci de presi virtual?


Ho tinc decidit. L'Alejandro Rosell és com en John Wayne. El president (teòric) del Barça és capaç de fer la mateixa cara quan està enfadat, quan està content, quan olora una llimona o quan fa força per fer caca. No s'immuta, l'home. La caverna i el Madrit es dediquen a airejar merda sobre els nostres jugadors i l'amic Alejandro es manifesta indignat i assegura que no ho pensa tolerar. Però, Ai las, resulta que el truca clandestinament en Florentonto per (suposadament) demanar perdó i ja en tenim prou. Què és això, noi?

I, aleshores, es dispara l'altre. En Joan Laporta, que encara no sap que ja no és el president del Barça, dispara contra el Madrid. "Queda claríssim que el Madrid és qui està al darrera de les acusacions de dopatge", assegura el nou president virtual del Barça en declaracions a Catalunya Ràdio. Aconsella Rosell que sigui "més contundent" i posa el dit a la nafra (com si hagués llegit el nostre bloc). "El Madrid no ha presentat cap demanada contra la Cope per haver-los acusat, i encara és hora que demanin disculpes. No em valen les explicacions del president del Barça disculpant el Madrid per la conversa que van tenir ells dos", diu.

Finalment, un xic d'ironia que mai va malament: "No hi ha la mateixa diligència en perseguir els culpables d'això, que en perseguir l'anterior junta directiva".

dimecres, 22 de desembre del 2010

Laporta veu la groga en el seu debut al Parlament

Aquest dimarts s'estrenava a la tribuna d'oradors del nou Parlament de Catalunya, l'expresident del FC Barcelona, Joan Laporta. El portaveu de Solidaritat Catalana va arrencar la seva carrera política amb tanta intensitat que va cometre un error de rookie. Artur Mas, proper president de la Generalitat, el va amonestar. El líder de CiU li va etzibar que "com a primera intervenció, a vostè que és novell, li recordaria que, si hi ha un president de la Generalitat a l'hemicicle (José Montilla en funcions), se l'ha de saludar". Laporta va reconèixer l'error i es va disculpar. Targeta groga de Mas a Laporta.

dimecres, 24 de novembre del 2010

L'actriu porno de SI diu que Laporta "m'ha enviat a la merda"


Maria Lapiedra és la de la dreta :)

A Joan Laporta, expresident del FC Barcelona i candidat a les eleccions al Parlament de Catalunya del proper diumenge, s'ha adonat que la seva associació amb l'actiu porno independentista Maria Lapiedra no li ha anat gens bé. Tant és així que, des de Solidaritat Catalana, ja s'han afanyat a desmarcar-se de la noia després que perpetrés aquest video a Madrid.

Des de Si asseguren que la relació amb Maria Lapiedra (que ja té la quota de popularitat que volia) no ha anat més enllà que la que es pot mantenir amb qualsevol votant. L'actiu, per la seva banda, lamenta que "Laporta m'hagi enviat a la merda a pocs dies de les eleccions i, de passada, netejar-se la cara. No ho entenc, després d'haver presentat actes i tot...". Laporta adverteix que la noia no podrà més associar el seu nom amb el de Solidaritat Catalana ni amb el de Laporta.

La versió de l'actriu és que va conèixer l'expresident del Barça gràcies a un amic comú i que van quedar entesos que ella podria fer qualsevol cosa per ajudar "no a Laporta, sinó al partit". Lapiedra reconeix haver tingut "molta il·lusió" en el nou projecte independentista després "d'haver deixat ERC". "Si ho arribo a saber, diu, no m'hauria passejat mig nua per Madrid amb una estelada ja que és la ciutat en la qual visc i em podria haver guanyat més d'un enemic". "I tot això ho fet sense veure un euro", diu.

dijous, 11 de novembre del 2010

L'actriu porno indenpendentista de Laporta 'aparca' el Viva España

Joan Laporta, president del partit independentista Solidaritat Catalana, ha caigut molt baix. Com que Carmen de Mairena ja estava ocupada per la CORI, l'expresident del FC Barcelona, decidit a esgarrapar vots al preu que faci falta, ha fitxat l'actiu porno catalana, Maria Lapiedra. La noia, que es veu que és molt independentista i nascuda a Mollerussa, no ha tingut cap problema per aparcar el David Villa "que la posava com una gossa" i el 'Viva España' preceptiu (i reglamentari) de l'estiu mundialista per adoptar el Visca Catalunya Lliure. Patètic. Amb lu bonic que hauria estat que en Jan hagués posat en els cartells en Johan Cruyff vestit de Pubilla!

dimecres, 3 de novembre del 2010

Laporta xoca (literalment) amb Freixa

L'expresident del FC Barcelona, Joan Laporta, anava caminant per Barcelona mentre li estaven fent una entrevista amb una càmera. En un moment donat, topa amb un home de manera fortuïta. És en Toni Freixa, portaveu de la Junta de Sandro Rosell. Cap dels dos evita la topada? Hi ha intent de traveta de Laporta? Freixa busca l'u contra u? Segur que Freixa no és la Garganta Profunda que diuen que en Roselló busca a la seva directiva... O no? Uiiiiii. Realment, no hi ha enemic petit.

dimarts, 2 de novembre del 2010

Laporta es volia espiar ell mateix! (Humor)


Segons ha pogut saber el nostre blog (interceptant una trucada del Servei Espanyol d'Intel·ligència) hi ha informe que demostraria que Joan Laporta s'ha apropiat dels diners que els feligresos han deixat, aquest diumenge, a la parròquia de Ventdelplà per llogar uns detectius que tenen l'ordre d'espiar-lo a ell mateix. El líder de Solidaritat Catalana vol esbrinar amb qui es reuneix, de cara a les eleccions del 28-N, amb qui parla, què diu quan dorm i si és un home de fiar.

A més, darrerament se l'ha vist entrar, de manera furtiva, a la Botiga de l'Espia. Segons les dependentes, Joan Laporta ha demanat un vestit de Mata-hari (per passar desapercebut al Llum de Gas), una bona col·leció de micròfons ocults d'alta tecnologia de fabricació ugandesa, unes ulleres amb visió nocturna, un bigoti, unes petites càmeres de fàcil instal·lació i molt barates (ja que es van utilitzar en l'època del GAL) i un nou portàtil (d'alta resolució iraniana) per mirar d'infiltrar-se en el seu propi ordinador. També ha sortit amb una bossa amb tots els DVDs de Magnum, Mike Hammer i de Plats Bruts (aquesta, perquè li agrada).

Laporta hauria comunicat que vol treballar en solitari i ha desestimat la col·laboració sincera que li havien tant ofert Joan Oliver (que no sap encara com collons agrair-li la quitança que es va embutxacar) com Sala-Martín. El primer perquè és molt difícil de dissimular donat el perímetre de la seva panxa i el segon perquè ha estat impossible que deixés a casa les seves americanes. "No veieu que us reconeixerè fàcilment, si em seguiu?", els ha etzibat Laporta. L'expresident del Barça, però, podrà gaudir de la col·laboració de Jaume Ferrer que, com no el coneix ningú, no aixecarà sospites.

diumenge, 17 d’octubre del 2010

La Due Diligence contra l'independentisme català


Traïts per 30 monedes o per 29 vots?

Primer punt: Sóc laportista. I què?
Segon punt: Si en Jan l'ha fet, que la pagui. Que se l'entalegui, si cal.
Tercer punt: Qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra.
Quart punt: Per què s'ha de donar munició gratuïta a la caverna?
Cinqué punt: Creus que si Joan Laporta no es presentés a les eleccions del 28-N, s'hauria actuat com s'ha actuat? No estic en contra de la transparència, al contrari, que visquen els llums i els taquígrafs, però penso que hi ha maneres i maneres de fer les coses. La roba bruta es renta a casa.
Sisé punt: Sandro Rosell és un cínic. Com pot liar-la de la manera que ho ha fet i, després, votar en blanc per fer-se l'imparcial i l'institucionalment compromès. Quina ràbia, tu!

Després d'aquest decàleg de sis punts (com feia en Gil) penso que la greu guerra civil que ha esclatat a can Barça entre Laportistes i Rosellons ja no té aturador. Només servirà per violar la pau institucional tan necessària per a l'equip, per crear dubtes, per allargar el tema judicial fins els propers quatre anys, per alimentar les portades de la caverna i per disparar contra la línia de flotació de l'independentisme català. I tot per 29 vots de diferència. És el millor pel barcelonisme? Xavi, que li han de donar no una sinó dues Pilotes d'Or, ja ha dit que no. És el que necessita el barcelonisme?

Penso que si Joan Laporta, un home que fa molta por en segons quins cercles polítics i econòmics pel seu carisma, no hagués decidit orquestrar una campanya independentista de cara a les eleccions al Parlament de Catalunya no s'haurien fet tants escarafalls per desacreditar una proposta electoral que fa molta por. Laporta no s'acollona, està boig i això el fa especialment incontrolable i perillós pel malentès seny d'aquest país. En Sandro, animat per un partit polític que ja saps quin és, s'ha gastat 230.000 euros per treure els drapets bruts de l'home que el va ningunejar.

És evident que les dades presentades per la famosa Due Diligence són una punyalada per a Laporta i els seus cadells. Insisteixo, si l'ha fet, que la pagui. Però, si estirem de la catifa... què deu haver-hi darrera la Casa Real, dels obscurs negocis d'Urdangarín amb diner balear i valencià, dels governs de Pujol, del proletari Aznar, de'n Felipe que té mig Marroc, de'n Montilla que té una dona que ocupa (o ocupava) més de set sous a l'Administració no precisament malpagats, del ZP, del Fraga a Galícia, del Bono a Castella-La Manxa, de Chaves a Andalusia o de Camps-Fabra-Barberà-Zaplana al País Valencià? Recordo que aquests són calers públics i no pas d'una entitat privada. Si tots ens imaginàvem que al Palau de la Música hi havia quatre malalts tocant el flabiol i vés que n'ha sortit!

Aquí ho diem tot. És veritat que Laporta té molt complicat justificar set vols privats (només dos estrictament futbolístics), despeses astronòmics d'hotels dels Emirats Àrabs, perfums caríssims, viatges en periodes de vacances, sopars de Nadal i Sant Esteve, locals nocturns de desconeguda reputació, una VISA full equip pel seu conductor-escorta, diners desviats a les obres de la seva casa, tres milions i mig de pessetes en canapès per partit, comissions de quatre milions d'euros a Mino Raiola, els fitxatges de Keirrison i Henrique que estan molt foscos, detectius per espiar vicepresidents (els seus) i alguns periodistes...

Tu creus que a Florentoto li quadren els números fins el darrer cèntim? Tu creus que l'Ésser Superior toleraria una situació com la que ha viscut el Barça? Saps que la caverna uniria forces per salvaguardar, entre tots, l'honor del Reial Madrit que és el més important? Saps que els catalans mai ens posem d'acord en res? Creu, de debó, en Sandro que es pot anar amb el lliri a la mà pel món? I, el pitjor de tot: sigues sincer, si tinguessis poder (poder autèntic, vull dir) no arraconaries un xic cap a casa teu?

Per cert, don Alejandro ens podria explicar què li va costar el fonamental, necessari i indispensable viatge institucional a la Junta de Extremadura per rendir vassallatge, humiliar-se i renovar el Dret de Cuixa?

divendres, 15 d’octubre del 2010

Joan Oliver diu que Laporta "la té molt llarga"

1.- Laporta, Joan Oliver (el xèrif de Nottingham) i el neocon Sala Martín defensen un superàvit d'11 milions d'euros
2.- Rosell, el president virtual, assegura un dèficit de 77 milions
3.- Al soci no se li pot enganyar, deia aquell

Em fa mandra tot aquest tinglado de números. Em quedo amb la frase de la setmana de Joan Oliver, exdirector general del FC Barcelona, que va marxar amb la butxaca ben plena. Diu "El problema és que Joan Laporta la té molt llarga". Es referia a la barra dels guanys. Buf... ja estic més tranquil.

dimarts, 20 de juliol del 2010

Obren Laporta a una gran coalició independentista

Any 1907. Es crea una gran coalició catalanista, anomenada Solidaritat Catalana, que aplegava tendències polítics tan diferents com les de Francesc Cambó o Francesc Macià. Resultat? Èxit electoral sense precedents. Ells, però, es van unir a la recerca d'un objectiu comú. Això és el que proposa la terna formada per Joan Laporta, Alfons López Tena i Uriel Bertran. La voluntat és aplegar "tots els partits que, en un moment, han desitjat un Estat propi". Per tant, es buscarà proclamar la independència de Catalunya i, immediatament, sotmetre-la a referèndum. No tanquen laporta a ningú i han creat aquest web perquè la gent que ho vulgui s'hi afegeixi.

De moment, no hi ha cap visible però sí que la idea és englobar des del Reagrupament de l'exconseller Joan Carretero a CiU, ERC i ICV-EUiA. El missatge, però, va encarat, segons han declarat, "més que als partits, als militants i a les plataformes sobiranistes de qualsevol mena". De fet, ja s'han adreçat les propostes als grans partits i ja es treballa en la creació de comissions locals que impulsin el projecte des de les bases.

Els impulsors de Solidaritat Catalana per la Independència proclamen que han bastit el seu projecte sobre tres pilars: l'èxit de les consultes populars sobiranistes, la manifestació multitudinària del 10-J i el rebuig de les dues fórmules legals presentades per López Tena i Bertran al Parlament per organitzar un referèndum o una consulta no referendària però oficial sobre la independència.

dilluns, 14 de juny del 2010

Que n'aprenguin del millor president de la història del Barça

La millor escena de la història del cinema. 'Ningú es perfecte'. Del mestre Billy Wilder. 1959



No he volgut tirar d'hemeroteca-google per fer un resum dels set anys de Joan Laporta com a president del FC Barcelona. Vull escriure des del ventre. Ojut! He dit millor president de la història del Barça que no vol dir millor persona de la història del Barça. Sota la seva direcció s'han aconseguit més de 70 títols, el primer equip de futbol és el referent mundial en el que portem de segle, ha consolidat el model de la Masia, ha edificat una Ciutat Esportiva en condicions i ha apuntalat el sistema ofensiu de l'equip. Ha catalanitzat el club, ha fet fora una colla de feixistes i de golfos violents que intoxicaven el Camp Nou, ha sanejat els números, ha aconseguit posar Unicef a la samarreta, ha instaurat programes d'ajuda esportiva i escolar a zones arrasades per l'economia o les guerres, no ha descuidat les seccions i ha dit les coses pel seu nom. Ha fet de Johan Cruyff president d'honor del club, tot i que la manera ha estat un xic dictatorial. Però... qui es mereixia aquest càrrec? Els qui critiquen la decisió d'anomenar l'holandès serien els primers que l'haurien votat en un referèndum.

Ha hagut d'afrontar tres grans crisis: la fugida de Sandro Rosell, la situació insostenible amb el seu excunyat Alejandro Echevarría i la moció de censura de sis dels seus directius el juliol de 2008. (Recomano el gran llibre de Jordi Badia, el seu excap de comunicació, que porta per títol 'El Barça al descobert').

Com a persona, ja tinc més dubtes. Ha anat un pèl massa lluny alhora d'emprar el Barça com a plataforma política, ha confòs la seva persona amb el club, s'ha endiosat (com dimonis es deu dir això en català?), ha protagonitzat actes públics lamentables allunyats del seu càrrec (quedar-se en calçotets a l'aeroport, baixar del cotxe al bell mig de la plaça Francesc Macià i escridassar els conductors, el seu lloro, els seus enfrontaments amb alguns seguidors...), el fosc assumpte de l'Uzbekistan, les borratxeres al Llum de Gas...

He tingut el plaer d'esmorzar amb ell una vegada. Em va semblar que tenia una gran potència en les distàncies curtes, que sabia comunicar, que li sobrava carisma i orgull, vaig veure que s'esforçava per anar de simpàtic (sempre es vol caure bé a la premsa) i em va semblar massa intel·ligent. I ell ho sap. No m'agradaria tenir-lo per enemic... Ara bé, gràcies per set anys inolbidables. Que n'apreguin!

La pregunta més inquietant: On actuarà ara l'Elèctrica Dharma? :)