El discurs de Cap d'Any d'Artur Més

.- Com ha canviat aquell plançó que (sempre en castellà) feia les seves trapelleries de joventut al port del Masnou on era conegut com el Arturito i que no deixava ni a sol ni a ombra la catalanista família Valdecasas.
.- Que bé ens han caigut set anyets a l'oposició. Hem incorporat al diccionari particular la paraula humilitat.
.- Sensacional discurs que injecta confiança a una societat catalana enormement maltractada.
.- El felicito perquè en 7:30 minuts ha estat capaç de resumir el discurs d'investidura fent-lo assequible i entenedor a tots els públics.
.- Enormement satisfet que Artur Més (es mereix el mateix benefici del dubte que el món va atorgar a un tal Batack Obama) hagi recuperat la fórmula pujolística de salutació de "Benvolguts compatriotes".
.- Celebro que, per primer cop en aquesta mena d'intervencions, Artur Més hagi fet servir les mans per donar èmfasi a les seves paraules. A l'hora de la veritat, però, en va fer un gra massa i a casa seguíem hipnòticament les seves mans.
.- En cap moment, va pronunciar la paraula crisi. Sis vegades va parlar de nació.
.- La meva filla (3 anys) va sentenciar: M'agrada el cabell del prisident de la Giniralitat. Ah! Hi ha coses que no canvien. Potser perquè son pare, és a dir jo, no té un pèl de tonto :)

No al Papa Noel Maldonado

Ja tenim Artur Mas presidint la Generalitat després d'haver intentat fer el Govern dels millors. M'interessa especialment saber qui serà l'home o la dona que substituirà Anna Pruna al capdavant de la Secretaria General de l'Esport. En els països seriosos i desenvolupats, l'esport és una àrea primordial i espero que el nou Govern ho tingui en compte. De moment, bones notícies ja que l'esport català no penjarà de vicepresidència sinó directament de Presidència. I més quan, em consta per les entrevistes que els he fet, ni Montilla ni Carod-Rovia tenien la més mínima idea (ni interès) per l'esport.

Desitjo que Josep Maldonado i Gili (no és un insult, és el seu segon cognom) no torni a ocupar aquest lloc. El Papa Noel de la política catalana no és a l'altura d'aquest lloc i, per tant, en Mas ja no faria el Govern dels millors. El polític tarragoní ha destacat per tasques molt importants com regalar una bufanda del Barça a Zapatero, organitzar les porres polítiques prèvies al Barça-Madrid de torn, fer una penya del Barça del Congrés, assistir a qualsevol mena de tiberi de manera implacable i a deixar-se veure a la llotja del Camp Nou, of course.

Anna Pruna ha estat més aviat discreta i no ha estat digna hereva del republicà Rafel Nuibó que, de veritat, va lluitar per l'esport de base, per posar Catalunya en el mapa, per realitzar programes integrals de relació entre l'esport i la salut i per barallar-se per l'oficialitat de les seleccions catalanes malgrat l'òstia que es va endur a Fresno, de la qual Catalunya no s'ha recuperat.

Sonen el director del CAR, Francesc de Puig (avalat pel nou conseller Lluís Recorder; exalcalde de Sant Cugat), l'exwaterpolista Jordi Sans i l'inefable Ivan Tibau.

Laporta veu la groga en el seu debut al Parlament

Aquest dimarts s'estrenava a la tribuna d'oradors del nou Parlament de Catalunya, l'expresident del FC Barcelona, Joan Laporta. El portaveu de Solidaritat Catalana va arrencar la seva carrera política amb tanta intensitat que va cometre un error de rookie. Artur Mas, proper president de la Generalitat, el va amonestar. El líder de CiU li va etzibar que "com a primera intervenció, a vostè que és novell, li recordaria que, si hi ha un president de la Generalitat a l'hemicicle (José Montilla en funcions), se l'ha de saludar". Laporta va reconèixer l'error i es va disculpar. Targeta groga de Mas a Laporta.

Mou... quan fa que no folles?

Ja fa temps que les rodes de premsa de José Mourinho són més espectaculars que els partits del Madrit. T'imagines que un periodista fes aquesta pregunta a l'entrenador portuguès? La resposta seria sensacional i, qui més qui menys, la relacionaria amb el sempre complicat caràcter de l'ex de l'Inter. Docs bé... aquesta pregunteta li han fet els companys de RAC-1 al candidat de CiU, Artur Mas, a les eleccions al Parlament de Catalunya de diumenge.

La resposta ha estat que "fa temps que no trepitjo raïm, però queda en la intimitat de la meva dona i meva". Mas, això sí, es va queixar a la ràdio per aquesta pregunta que va titllar d'innecessària. Era la mena de qüestionari, sempre útil a l'hora d'escollir a qui votaràs, en el qual se li preguntava al president de la federació nacionalista si sabia el nom de les Tres Bessones, el de dues sardanes, si prenia copes, si s'havia fumat algún porret (ja ho ha contestat infinitat de vegades) i de quin color duia la roba interior. Que, per cert, és grisa. Trepitjar raïm? Ummmm

Artur Mas segueix jugant a la puta i la Ramoneta amb la selecció estatal

El president de CiU, Artur Mas, va ser al Tinc una pregunta per a vostè de TVE i, com en el cas del cafè del Zapatero, el més important sorgeix de l'anècdota. La federació nacionalista segueix jugant a la puta i a la Ramoneta que és una de les característiques del sempre mal interpretat seny català indiferent al pas del temps i de les situacions socioeconòmiques canviants. A Mas li van preguntar si havia celebrat el triomf d'Espanya al Mundial de Sud-àfrica. La qüestió, que sens dubte en Mas ja se l'esperava, venia d'un noi de Tarragona. "No em va disgutar... Sí. Me'n vaig alegrar, vaja", diu el líder de CiU. Ara bé, un cop ha parlat la puta, ha de sortir la Ramoneta a la velocitat del llamp. "Això sí, no ho vaig celebrar i menys amb una bandera espanyola. Va ser un triomf amb gent de casa".

Un altre exemple? "Què votaria vostè en un hipotètic referèndum sobre la independència?". També era en els seus apunts dissenyats per quedar bé amb tothom. "Jo, com Artur Mas, votaria que sí". Ràpidament, es va afanyar a assegurar que "jo el que vull és que en plantegi alguna cosa que uneixi els catalans, com el pacte fiscal". La pobre Ramoneta ha anat de cul aquesta nit, a Sant Cugat.