Ja tenim Artur Mas presidint la Generalitat després d'haver intentat fer el Govern dels millors. M'interessa especialment saber qui serà l'home o la dona que substituirà Anna Pruna al capdavant de la Secretaria General de l'Esport. En els països seriosos i desenvolupats, l'esport és una àrea primordial i espero que el nou Govern ho tingui en compte. De moment, bones notícies ja que l'esport català no penjarà de vicepresidència sinó directament de Presidència. I més quan, em consta per les entrevistes que els he fet, ni Montilla ni Carod-Rovia tenien la més mínima idea (ni interès) per l'esport.
Desitjo que Josep Maldonado i Gili (no és un insult, és el seu segon cognom) no torni a ocupar aquest lloc. El Papa Noel de la política catalana no és a l'altura d'aquest lloc i, per tant, en Mas ja no faria el Govern dels millors. El polític tarragoní ha destacat per tasques molt importants com regalar una bufanda del Barça a Zapatero, organitzar les porres polítiques prèvies al Barça-Madrid de torn, fer una penya del Barça del Congrés, assistir a qualsevol mena de tiberi de manera implacable i a deixar-se veure a la llotja del Camp Nou, of course.
Anna Pruna ha estat més aviat discreta i no ha estat digna hereva del republicà Rafel Nuibó que, de veritat, va lluitar per l'esport de base, per posar Catalunya en el mapa, per realitzar programes integrals de relació entre l'esport i la salut i per barallar-se per l'oficialitat de les seleccions catalanes malgrat l'òstia que es va endur a Fresno, de la qual Catalunya no s'ha recuperat.
Sonen el director del CAR, Francesc de Puig (avalat pel nou conseller Lluís Recorder; exalcalde de Sant Cugat), l'exwaterpolista Jordi Sans i l'inefable Ivan Tibau.
Per definir-te com a "periodista esportiu" trobo que no només desconeixes força l'àmbit de l'esport sinó que ets massa partidista. Als Niubò and Co. no els volen tornar a veure a l'esport català. Han estat com un malson que afortunadament s'ha acabat (o no...). Ja els agradaria poder anar arreu com va el Sr. Maldonado!
ResponEliminaDe guardioles en som tots.
ResponEliminaLa majoria dels Secretaris Generals de l'Esport que han exercit fins avui no han fet res per aquest país. De política esportiva no en tenen cap coneixement, ara bé de polititzar, d’instrumentalitzar, de personalitzar i d'utilitzar l'esport en benefici propi i partidista, en saben molt. Aquests politics mediocres al servei dels interessos i dels grups de poder endogàmics dels partits: Fidel Sust, Pere Sust, Joan Anton Camuñas, Josep Maldonado, Rafael Niubó, Manel Ibern, Anna Pruna, etcètera, què són i què representen? Són polítics de l’esport sense una política esportiva.
I en Josep Lluis Vilaseca? Sobretot, una gran persona, un model de referència humil que no ha servit però, de referència als seus ambiciosos successors. Vilaseca va fer una gran tasca en la recuperació democràtica de l'esport català en el període de la transició (1980-1995). El seu gran mèrit va ser recuperar tot allò que el Comissariat d’Educació Física i l’Esport en temps de la II República ja havia aconseguit projectar (Vegeu el llibre l’Esport català durant la segona República. El Comissariat d’Educació Física i Esports, Torrebadella, 2000). Tota resta no han fet res per a la cohesió democràtica del nostre sistema esportiu, ni tampoc per a contribuir a desenvolupar un model avançat cap al canvi que demana una societat complexa. Encara que avui l’esport català triomfi internacionalment en molts àmbits, no és gràcies a l’afany dels seus dirigents públics. Això sí: han dinamitzat estructures i han creat projectes esportius ―clubs, federacions, Consells Esportius, ajuntaments― només per competir institucionalment amb els rivals polítics. I sobretot, ocupar la cadira de la tribuna del Camp Nou, sortir a la TV: Un bon representant de l’esport català gairebé mai hauria de seure a la cadira del Camp Nou. Quan ho fan s’allunyen més que mai de nosaltres i dels veritables valors que representen la militància a l’esport popular o de base.
Hi ha molts guardioles a l’esport català i molts d’ells (aficionats, amateurs o professionals) no són reconeguts ni valorats com cal. A l’esport, l’èxit del resultat, el de la copa, el de la medalla o el del rècord, no ho és tot. L’exemple i els referents de moltes persones involucrades a l’esport català (esportistes, tècnics, directius, família i aficionats,...) venen de molt lluny. L’associacionisme esportiu i els projectes del poble han estat sempre capdavanters perquè fa molt de temps que es lleven d’hora cada matí.
Els polítics de l’esport han de cobrir les necessitats de la gent sense fer distinció en clau partidista ni tampoc electoral. Ells no s’han de posar per davant del poble: han de caminar amb el poble, han de fer i actuar des del poble i per al poble. Com deia Jaume Aiguader: “Amb Catalunya i per Catalunya”. De guardioles en som tots.
Xavier Torrebadella, setembre de 2011.
Membre del Col•lectiu Indignats de l’Esport Català (CIEC)