Dano Osvaldo és a Florència passant les festes de Nadal. El jugador de l'Espanyol és un d'aquells paios que han passat pel club blanc-i-blau que es veu, clarament, que estan de pas. El davanter, repudiat a la Itàlia natal de la seva dona, ha esclatat a Cornellà-el Prat. Crec que la família espanyolista s'hauria d'afanyar a retartar-lo amb la samarreta per conservar un record d'aquesta bèstia que no trigarà a fer les maletes. Temps al temps. Esperem que la directiva que encapçala el meu veís Sánchez Llibre sigui llesta i s'afanyi a buscar reserves amb garanties. No fos cas que els passi com amb els enormes Pablo Zabaleta i Albert Riera. Desgraciadament, la pregunta no és si marxarà, sinó quan marxarà. Ràpid, potent, tècnic, amb caràcter, sap jugar d'esquenes, agressiu (en el bon sentit de la paraula), amb esperit de líder, sacrificat, lluitador incansable... És a dir, Bo, Bonic i Barat. Celebrem que ja no celebri el gols d'aquesta desafortunada manera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada