No hi ha ningú que tingui més ganes de veure Catalunya competint oficialment que jo. Això em porta a menysprear els gili partits nadalencs, que es juguen al costat de la selecció murciana (Múrcia que bonita eres), producte d'un model caduc que ja no serveix. La societat catalana, a més, està seriosament desencantada després del no de Fresno. Llegeixo, amb sorpresa, el titular d'una entrevista que li fa a El 9 el periodista Lluís Simon a Xavier Vinyals, president de la Plataforma Pro Seleccions. Diu "Crec que Mas es trencarà la cara per les seleccions".
En Vinyals encara no ha entès res de res. Anem amb el lliri a la mà, encara? Xavier Vinyals, que durant la conversa amb el periodista deixa clar que "la federació espanyola evita qualsevol progrés en el procés d'internacionalització (...) Quan hi ha eleccions, la RFEF s'hi posa bé perquè necessita els vots dels catalans, però després, un cop ha assegurat el poder, no cedeix ni un mil·límetre" té els pebrots de posar Artur Mas entre l'espasa i la paret. El president de Catalunya no donarà l'esquena a la situació de la quadribarrada, n'estic convençut, però atrevir-se a dir que "s'hi trencarà la cara" és massa eixelebrat.
Estem en un moment més que delicat i en Mas (probablement el president que necessita ara el nostre país) farà el possible per treure Catalunya de l'atzucac en el qual es troba. Però el vuitè president de la Generalitat (res del 129è ja que no té sentit comptar els presidents prehistòrics de la institució que es van limitar a fer la feina bruta a la Corona sense cap mena de poder de decisió) no ha de menjar-se aquest marron. No seria just. Diu l'amic Vinyals que "Mas coneix bé el tema, sap que és difícil, però hem de seguir persistint". Ho vols més clar? És evident que Artur Mas sap de què va tot això, però ell no té una vareta màgica. Quan un polític de primera fila diu que "hem de seguir persistint" t'està dient que no hi ha res a fer.
Els espanyols preferirien perdre el braç dret abans que veure competir Catalunya i Euskadi. I, en això, estan totds d'acord. Des de l'esquerra espanyola a l'extrema dreta. En temps de crisis, senyor Vinyals i amb un model sense cap mena d'escletxa, no es poden destinar massa diners a un somni que, ara per ara, és impensable. Desgraciadament. I, encara que ens dolgui, Catalunya té, en aquests moments, altres prioritats molt més importants que la selecció catalana. Cal que les enumeri? Siguem seriosos i no ens comportem com a nens de teta!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada