El discurs de Cap d'Any d'Artur Més

.- Com ha canviat aquell plançó que (sempre en castellà) feia les seves trapelleries de joventut al port del Masnou on era conegut com el Arturito i que no deixava ni a sol ni a ombra la catalanista família Valdecasas.
.- Que bé ens han caigut set anyets a l'oposició. Hem incorporat al diccionari particular la paraula humilitat.
.- Sensacional discurs que injecta confiança a una societat catalana enormement maltractada.
.- El felicito perquè en 7:30 minuts ha estat capaç de resumir el discurs d'investidura fent-lo assequible i entenedor a tots els públics.
.- Enormement satisfet que Artur Més (es mereix el mateix benefici del dubte que el món va atorgar a un tal Batack Obama) hagi recuperat la fórmula pujolística de salutació de "Benvolguts compatriotes".
.- Celebro que, per primer cop en aquesta mena d'intervencions, Artur Més hagi fet servir les mans per donar èmfasi a les seves paraules. A l'hora de la veritat, però, en va fer un gra massa i a casa seguíem hipnòticament les seves mans.
.- En cap moment, va pronunciar la paraula crisi. Sis vegades va parlar de nació.
.- La meva filla (3 anys) va sentenciar: M'agrada el cabell del prisident de la Giniralitat. Ah! Hi ha coses que no canvien. Potser perquè son pare, és a dir jo, no té un pèl de tonto :)