A Osvaldo li ha faltat poc per rajar de l'Espanyol!

L'argentí de la Roma ha obert la boca. I ho ha fet per carregar contra l'Espanyol; un club modest però que l'ha permès embutxacar-se un bon contracte amb els gialorossi: al voltant de quatre milions de mitjana per cadascuna de les quatre temporades que es passarà a l'Olímpic. "Sé que jugar a la Roma no és com fer-ho a la Fiore, al Bolonya o a l'Espanyol. És un equip gran". "Tinc ganes de tornar a sentir l'adrenalina del públic" assegura referint-se a què, segons ell, Cornellà-el Prat no animava. A més, quan li han preguntat si estava d'acord amb el preu que els de Luis Enrique han pagat per fer-se amb els seus serveis, Osvaldo ha contestat: "No. Jo em mereixo més diners". Una mica d'humilitat, noi!

És Osvaldo o una estàtua humana de La Rambla?

Estava rentant els plats i vaig arribar tard a la informació esportiva del TN. Em vaig perdre el Dóna Pas de l'Espanyol i la primera imatge que veig, de l'entrenament i des de la cuina, és una estàtua huamana de La Rambla que s'acosta a Kameni i el saluda amistosament. Resulta que el cowboy de desvergonyides tonalitats morats que es passejava per Sant Adrià era... l'amic Osvaldo. Que si m'opero, que si no m'opero. Lu dit. Que l'Espanyol vagi fent la foto i Osvaldo que s'afanyi a contractar un assessor d'imatge.

Que l'Espanyol s'afanyi a fer una foto a Osvaldo

Dano Osvaldo és a Florència passant les festes de Nadal. El jugador de l'Espanyol és un d'aquells paios que han passat pel club blanc-i-blau que es veu, clarament, que estan de pas. El davanter, repudiat a la Itàlia natal de la seva dona, ha esclatat a Cornellà-el Prat. Crec que la família espanyolista s'hauria d'afanyar a retartar-lo amb la samarreta per conservar un record d'aquesta bèstia que no trigarà a fer les maletes. Temps al temps. Esperem que la directiva que encapçala el meu veís Sánchez Llibre sigui llesta i s'afanyi a buscar reserves amb garanties. No fos cas que els passi com amb els enormes Pablo Zabaleta i Albert Riera. Desgraciadament, la pregunta no és si marxarà, sinó quan marxarà. Ràpid, potent, tècnic, amb caràcter, sap jugar d'esquenes, agressiu (en el bon sentit de la paraula), amb esperit de líder, sacrificat, lluitador incansable... És a dir, Bo, Bonic i Barat. Celebrem que ja no celebri el gols d'aquesta desafortunada manera.