Sí. No m'he tornat boig. Estic fart d'aguantar un sobrevalorat Bojan Krkic (pel simple fet de ser català) a qui tothom li riu les gràcies. Per Déu, ha tingut uns quants anyets per ensenyar-nos el que sap fer! Fins quan esperarem que soni la tenora? Arriba el moment de plantejar-se seriosament si, amb una plantilla tan curta, Pep Guardiola pot seguir confiant en el de Linyola que, a excepció dels darrers partits de la temporada passada, li va tan gran el 9 que porta a l'esquena com el primer equip.
Ara arriba el moment en el que t'has d'escandilatzar! Com pot escriure això, aquest. A veure, l'obligació d'un davanter, deixem-nos d'eufemismes, és marcar, fer gols i, com a mínim, xutar entre els tres pals. I ho sento amb l'ànima, però Bojan (tot i que crec que pot ser un excel·lent futbolista per altres equips) no encaixa com a titular i tampoc com a reserva en el FC Barcelona. No té ni la mentalitat necessària per aguantar la pressió de ser el davanter, no cau gens bé a les bandes (està mort a les ales) i, per estorbar la defensa, fins i tot jo ho faria millor. Pregunta't si amb un 1-1 al Bernabéu i al minut 90 estaries tranquil si Bojan es disposés a xutar el penal decisiu! Diuen que a en Pep li agraden els davanters alts, doncs déu n'hi do!
I si provem amb Jonathan Soriano? Vaig criticar el seu fitxatxe pel Barça B entenen que un equip de formació no podia incorporar un jugador fet. Què passaria compartint vestidor amb nois de 17 anys? Però, el del Pont de Vilomara m'ha sorprès i crec que es mereix, com a mínim, una oportunitat. Total? Pitjor que Bojan no ho pot fer. Als seus 24 anys, el bagenc s'ha adaptat al sistema del Barça, és una peça fonamental per a Luis Enrique, s'entén a la perfecció amb Nolo, té gol, estorba la defensa contrària i és un jugador humil que ha passat tot un infern com per desaprofitar una oportunitat d'aquest calibre. Sacrificat i amb la rara habilitat de saber-se desmarcar en el moment oportú. Si no hi ha diners, si no hi ha davanter... què hi perdem?
Va deambular per l'Espanyol sense sentir-se mai a gust amb els pericos. El cartell que li va penjar la premsa de successor de tamudo va ser massa per a aquest noi que es va haver de buscar la vida al Poli Ejido, a l'Almeria o a l'Albacete on va aprendre a espavilar-se barallant-se contra defenses patibularis i veterans de la Segona Divisió. Ara ja és un home. Fet i dret i penso que es mereix l'oportunitat. Enrere queden les greus lesions de genoll i la terrible pregunta que li va fer el tècnic de l'Ejido, Antonio Tápia, quan es va incorporar a l'equip andalís: "I tu, macu, de què jugues?"
