Messi no havia nascut i Ferguson ja entrenava el ManU

Tu i jo preferim el ManU a la final. Penso que els títols tenen més bon gust quan es guanyen contra grans equips. Amb això no vull desmerèixer la Champions del Barça a Wembley contra la Samp (els de Gènova van fer una gran temporada) però els italians han quedat diluïts com un Nottingham Forest o un Leeds qualsevol. Barça-ManU una final que la UEFA signaria abans de començar. I és que les audiències potencials del duel del 28 de maig (per tant, els diners) seran molt més suculents que no pas un Barça-Schalke.

El Manchester United no enganya a ningú. Tothom sap com juguen els diables vermells que es presentaran, com a visitants, a la cita londinenca amb el mateix equip que va perdre a Roma contra el Barça. Mateix equip? NO. Millorat. Per què? Perquè no tenen CR7 (per tant, atacaran 11 i defensaran 11) i incorporen la velocitat de Valencia i l'olfacte de Chicharito que un servidor creu que és l'únic futbolista que serà capaç de disputar la corona mundial a Messi en un parell de temporades.

És un conjunt que barreja la veterania d'homes com el gal·lès Ryan Giggs o Edwin Van der Saar (compte amb el factor emocional de la UEFA, ja m'entens) amb un entrenador com Alex Ferguson que s'asseia al Teatre dels Somnis quan ni Messi, ni Pedro, ni Piqué havien nascut. De fet, quan Giggs debutava amb la samarreta vermella molts jugadors de la primera plantilla del Barça només teniens tres anyets.

El Barça competirà, amb 14 futbolistes formats a la Masia, contra un equipàs que té un equip farcit de figures que hom podria dir d'una tirada. Pep Guardiola, després de l'eliminació contra l'Inter de Mou la temporada passada a semis, avisava. Aquests, deia, volen una altra Champions.

Touré Yayá arrenca una fulla del trèvol de Ferguson

Ja sabem que, aquesta temporada, només el FC Barcelona o el Reial Madrit estan en disposició de fer el triplet. Els de Pep Guardiola el van signar en la primera temporada del de Santpedor a la banqueta i l'Inter de Mou va ser el successor dels catalans amb toya justícia. I els blaugrana, hores, d'ara, són els qui tenen més opcions. Avui, el Manchester United, l'altra gran candidat a la gesta, ha quedat eliminat de les semifinals de la Copa anglesa pel Manchester City (0-1).

Cosetes:
Touré Yayá ha estat immens. Tant en l'aspecte futbolísitc (ha fet el gol dels citizens) com en l'aspecte físic. L'exblaugrana semblava un jugador de bàsquet al mig de les samarretes vermelles del ManU. O com jo (1,90 i 100 quilos) jugant amb nens de 12 anys.

Pablo Zabaleta (un enorme jugador) ha rebut una brutal planxa de Paul Scholes (vermella) que li ha deixat la cuixa com la cançó d'Estopa de la Raja de tu falda.


Els Pross sembla que ja tenen porter. Joe Hart ha estat enorme amb intervencions de gran mèrit.

Wayne Rooney, com a bon anglès, no té ni idea de moda. Jo no és que en sigui un especialista però el de Liverpool ha estat tot el partit a la banqueta, estava sancionat per insultar davant una càmera de TV després de fer un gol, amb la jaqueta del xandall, camisa i corbata. Pim, pam.


El tècnic del Schalke 07 ja està estudiant el DVD del partit per copiar la teranyina que ha dissenyat Roberto Mancity per destrossar els creadors de Ferguson.

Mario Balotelli em fa patir. L'italià està absolutament desequilibrat i, evidentment, l'ha liat després del partit amb Rio Ferdinand. Com acabarà el noi que no va seguir a les categories inferiors del Barça per les seves enormes pretensions econòmiques?
a) En un centre penitenciari
b) En un centre de rehabilitació
c) En un centre psiquiàtric
d) Treballant en un centre comercial
E) Estudiant en un centre escolar per acabar d'entendre què és la fotosíntesi...

Una seguidora del Chelsea mor després del gol del ManU

Tabitha Nyambura, una seguidora molt apassionada del Chelsea, va morir, aquest dimecres a la nit, mentre veia el partit de tornada dels quarts de final de la Champions entre els blues i el Manchester United. Els diables vermells, com saps, es van classificar per les semifinals contra el Schalke i sembla que el cor de la noia no ho va poder resistir. La jove era a la seva casa, prop de Nairobi mirant el partit i, just després del gol d'en Chicharito, es va desmaiar. La noia, de 21 anys i estudiant d'aviació, va ser traslladada a l'hospital però va perdre la vida a l'ambulància. La família espera els resultats de l'autòpsia. De moment, els seguidors del ManU ja han començat a reaccionar a internet en el seu fòrum.

La BBC deixarà anar dilluns una bomba de 96 quilos

La BBC, la cadena pública més important del món, elabora uns sensacionals documentals amb els quals, de tant en tant, esquitxa la seva graella televisiva. Els reportatges sempre acostumen a sacsejar l'opinió pública mundial i arrencar debat. Al marge del seu rigor informatiu i de la seva qualitat periodística, cal subratllar una imatge poderosa que ha esdevingut marca de la casa, ja que només amb un cop d'ull saps si el documental que s'està emetent és de la BBC o no. Els seus llebrers persegueixen un tema, l'ataquen des de tots els angles, l'esquarteren, l'emboliquen en paper de regal i el presenten en societat. Ara li ha tocat al Manchester United.

En un mes de juny eminentment futbolístic, el dia 11 arrenca el Mundial de Sud-àfrica en ple hivern austral, la BBC ha decidit emetre dilluns vinent, en horari de màxima audiència, un document que té per objectiu esbrinar on han anat a parar els 96 quilos que el Ser Superior va pagar al ManU l'estiu passat per CR9. No hi ha manera que surtin els calés! La BBC ha esbudellat el club econòmicament més potent del món per fer evident que els diables vermells són uns veritables gegants amb peus de fang. No és que tinguin les caixes fortes buides, és que els deutes de l'Unitred són de 800 milions de lliures. Mantrestant, el destí dels diners del Reial Madrid és un autèntic misteri.

La BBC ha pogut parlar amb els anomenats Cavallers Vermells, un sector amb enorme poder contrari a la família d'estatunidencs que controla Old Trafford, que han aportat valuosa informació sobre el cas que coneixerem dilluns. Els Red Knights s'han unit, en els darrers dies, amb el MUST. Fins i tot, han aconseguit declaracions de sir Alex Ferguson! I això que l'escocès fa sis anys que no parla amb la BBC des que la cadena es va entretenir a retratar els obscurs negocis futbolístics del seu germà. Ferguson ha declarat que "estaria encantat" de saber on ha anat a parar la morterada ja que, segons ell, la injecció econòmica deixada per CR9 "no s'han notat en la inversió esportiva" i insinua que "hauran tingut un altre destí ".

Els seguidors del ManU, en la seva gran majoria, no poden ni veure Malcolm Glazer des que l'estatunidenc, fill d'emigrants jueus lituans, es va fer amb el club anglès comprant-lo d'acció en acció. Pas a pas. Sense fer soroll. Tal i com va fer amb els Tampa Bay Buccaners de l'NFL. Des d'Old Trafford denuncien mala gestió econòmica, favoritisme amb els tres fills de papà que en Malcom ha col·locat a l'organigrama directiu amb sous d'escàndol... Dilluns tindrem les claus per entendre el miratge del club que sempre s'havia identificat com el més ric de la terra i que, en realitat, estava navegant per unes aigües molt esvalotades. Sempre he desconfiat del somni americà que ens regala Hollywood. Glazer va començar a Nova York amb una mà al davant i una altra al darrera venent quatre rellotges i, mica en mica, amb esforç, treball i sacrifici (bla, bla, bla)

Aquesta temporada, Old Trafford s'ha vestit amb les bufandes grogues i verdes (representant els colors originals del club) com a protesta per la política de Mr Glazer. Jo no em perdré el reportatge. I vos?

George Best (el cinquè Beatle): "Don't die like me"

Dissabte estava parlant amb el meu germà sobre frases mítiques de personatges famosos i ens vam adonar que el nord-irlandès del ManU, George Best, n'era una mina. Mira la imatge que encapçala el post. Brutal. Al gran Best li quedaven poques hores de vida, totalment consumit per l'alcohol, i va voler fer entrar a la seva habitació de l'hospital un fotoperiodista per tal que el retratés amb tota la cruesa del moment i publiqués la imatge un cop fos mort. La condició? escriure la llegenda 'Don't die like me'.

"He gastat molts diners en dones, alcohol i cotxes, la resta el vaig malgastar"
"L'any 1969 vaig deixar les dones i l'alcohol i van ser els 20' pitjors de la meva vida"
"Fa uns anys m'hauria costat decidir-me si preferia marcar-li un gol al Liverpool o allitar-me amb Miss Món. He pogut fer les dues coses"
"Diuen que he anat al llit amb set Miss Móns. No és cert. Només ho he fet amb tres"
"Cada cop que entro en un pub, hi ha 70 persones que em volen convidar a beure. Jo no en sé de dir que no"
"Mai sortia de casa amb la intenció d'emborratxar-me. Passava"

George Best moria el 25 de novembre de 2005. Curiosament, un dia abans que s'aprovés la Licensing Act, una llei britànica que restringia de manera significativa el consum de l'alcohol. Best, que va jugar amb els diables vermells, de 1963 a 1974, va escandilatzar el món quan, després d'haver-li transplantat el fetge, va aparèixer consumint varies copes de vi blanc. Era incorregible. La seva exdona explicava que, com a mínim, es prenia al dia dues ampolles de xampany amb vodka.

Humilment, penso que Best va ser un dels millors extrems drets de la història del futbol. Va guanyar dues lligues angleses, va convertir el ManU en el primer club anglès en guanyar la Copa d'Europa en derrotar el Benfica per 4-1. Best va marcar i la premsa lusitana el va coronar com 'el cinquè Beatle'. Després de la final, va desaparèixer uns quants dies, que va passar en una cabana de Liverpool, amb la seva xicota, John Lennon i Yoko Ono. Als 22 anys va publicar la seva biografia i començava a llaurar una carrera digna d'una novel·la. Avui, l'aeroport internacional de Belfast porta el seu nom.

Et deixo amb el millor gol de Best. Va ser amb la seva selecció en un partit contra Anglaterra. El porter era Gordon Banks.