Touré Yayá arrenca una fulla del trèvol de Ferguson

Ja sabem que, aquesta temporada, només el FC Barcelona o el Reial Madrit estan en disposició de fer el triplet. Els de Pep Guardiola el van signar en la primera temporada del de Santpedor a la banqueta i l'Inter de Mou va ser el successor dels catalans amb toya justícia. I els blaugrana, hores, d'ara, són els qui tenen més opcions. Avui, el Manchester United, l'altra gran candidat a la gesta, ha quedat eliminat de les semifinals de la Copa anglesa pel Manchester City (0-1).

Cosetes:
Touré Yayá ha estat immens. Tant en l'aspecte futbolísitc (ha fet el gol dels citizens) com en l'aspecte físic. L'exblaugrana semblava un jugador de bàsquet al mig de les samarretes vermelles del ManU. O com jo (1,90 i 100 quilos) jugant amb nens de 12 anys.

Pablo Zabaleta (un enorme jugador) ha rebut una brutal planxa de Paul Scholes (vermella) que li ha deixat la cuixa com la cançó d'Estopa de la Raja de tu falda.


Els Pross sembla que ja tenen porter. Joe Hart ha estat enorme amb intervencions de gran mèrit.

Wayne Rooney, com a bon anglès, no té ni idea de moda. Jo no és que en sigui un especialista però el de Liverpool ha estat tot el partit a la banqueta, estava sancionat per insultar davant una càmera de TV després de fer un gol, amb la jaqueta del xandall, camisa i corbata. Pim, pam.


El tècnic del Schalke 07 ja està estudiant el DVD del partit per copiar la teranyina que ha dissenyat Roberto Mancity per destrossar els creadors de Ferguson.

Mario Balotelli em fa patir. L'italià està absolutament desequilibrat i, evidentment, l'ha liat després del partit amb Rio Ferdinand. Com acabarà el noi que no va seguir a les categories inferiors del Barça per les seves enormes pretensions econòmiques?
a) En un centre penitenciari
b) En un centre de rehabilitació
c) En un centre psiquiàtric
d) Treballant en un centre comercial
E) Estudiant en un centre escolar per acabar d'entendre què és la fotosíntesi...

El cul de Touré Yayá

Sempre he estat un admirador de Gnegneri Touré Yayá. L'ivorià va arribar a Can Barça sense fer massa soroll i ha esdevingut un autèntic guardaespatlles al mig del camp. Fortalesa, múscul i potència han estat les característiques d'un africà que, com Cocu, ha tingut l'enorme capacitat d'incrustar-se en el joc del FC Barcelona com si hagués mamat Masia des de bebè. Ha jugat de central, ha jugat amb una hèrnia discal renunciant a operar-se per ajudar a l'equip (només ell sap els dolors que va aguantar) i ha jugat amb una nena a la UCI perquè va nèixer massa escarransida i es patia pel seu futur.

Ara, però, marxa i el Barça, que va pagar per ell nou milions d'euros, en farà negoci. Però... per què se'l treu del damunt Guardiola? Jo tinc una opinió al respecte. Sempre m'he fixat en el cul de Touré Yayá. El centre de gravetat de l'africà ha evidenciat el seu sobrepes. Yayá és el típic jugador que, quan deixi l'esport d'elit, es convertirà en una enorme bola de greix (ja ho veurem quan, d'aquí a 10 anys, TV3 faci l'especial de torn sobre el Barça de les sis copes i el convidi a plató). Per a mi, el cul de Touré m'ha indicat si el 24 del Barça estava a punt per jugar un partit o no. En la seva posició, i per l'esquema de Guardiola, el guardaespatlles ha d'estar sempre atent als creadors i no pot (mai de la vida) arribar tard al tall. Diuen que ha principi de temporada, Touré Yayá es va presentar a la Ciutat Esportiva amb cinc quilos de més. No havia fet els deurtes a l'estiu i en Pep es va encabronar... Touré: gràcies pels millors anys de la teva vida!