"Si no saps què fer dins l'area, marca i després discutirem les opcions" Bill Shankly (Liverpool)

"L'esport pot ser injust, però sempre et posa en el teu lloc"

diumenge, 23 de maig del 2010

Ni Jennis ni Kevins... arriben els Carlostevez


Llegeixo per internet que Noel Gallagher, músic i compositor d'Oasis, ha anunciat que si el fill que espera la seva xicota és un nen, li posarà per nom "Carlos. O potser Tévez. O Carlostevez. Tévez Gallagher: sona be, oi?". Sabia que el guitarrista era un malalt del futbol però desconeixia que fos un inconscient. Diu que la seva companya, Sara McDonlad, "encara no sap res d'això, però jo m'escaparé de la clínica i l'inscriuré amb aquest nom". Pobre il·lús.

Carlos Tévez, jugador del City (si és que no el fitxa el Madrid), és un davanter fantàstic. Amb una curiosa història al darrera. Me l'expliquen en Juli i la Nat; dos bons amics argentins que llegeixen aquest blog tot i ser escrit en català. Jo em pensava que el motiu 'Apatxe' venia pel seu físic, però resulta que no. El xicot va crèixer en una barriada del Gran Buenos Aires que porta per nom Ejército de los Andes però que és coneguda com Fort Apatxe per la violència que hi ha als seus carrers. El malnom el va donar un periodista que, passant una crònica des d'aquest barri, es va veure al bell mig d'un intercanvi de trets brutal. El jove Tévez va crèixer guanyant cèntims d'una manera curiosa. Com ja era molt bo en el futbol anava als countrys dels rics (country en argentí és com una mena d'urbanització per nosaltres) i cobrava a canvi de jugar amb ells.

Tévez lluu una terrible cicatriu que li va des de l'orella dreta fins el pit. Va caure-li aigua bullent al damunt quan només tenia 10 mesos. Es va fer cremades de tercer grau. Amb els anys, la fama i els diners li han proposat sotmetre's a la cirurgia estètica. Però ell, com el francès Frank Ribéry, no vol esborrar les marques que té a la pell perquè li recorden d'on ve. Ara que ens havíem acostumat als Kevins, Jonathans, Jennis i demés...

1 comentari:

  1. aunque me da pena el niño (la mujer no, xq hay que estar casada con Noel....) lo entiendo. te juro que lo entiendo. Carlitos da tantas alegrías, es tan buen jugador... desata pasiones. yo lo amo (con permiso de mi marido, claro), para mi es el mejor jugador argentino en estos momentos.

    ResponElimina