"Si no saps què fer dins l'area, marca i després discutirem les opcions" Bill Shankly (Liverpool)
"L'esport pot ser injust, però sempre et posa en el teu lloc"
dijous, 27 de maig del 2010
Obama es rendeix a Pau Gasol
El president dels EUA, Barack Obama, sembla que té temps per xerrar una estona sobre bàsquet mentre arregla el món. En una entrevista concedida a la pista de bàsquet que s'ha fet construir a la Casa Blanca, Obama ha parlat amb el prestigiós periodista Marv Albert. Obama, que de jove va somiar en ser jugador professional de l'NBA i que apuntava maneres amb un tir més que acceptable amb l'esquerra, ha confirmat que és seguidor dels Bulls de Chicago (va ser senador per Illinois) i que aposta per una final de la millor lliga de bàsquet del món entre els Celtics i els Lakers.
Sobre el conjunt de Califòrnia, Obama ha llançat floretes a Kobe Bryant ("és el competidor més ferotge de la Lliga"), a Phil Jackson (a qui ha qualificat com "el millor entrenador, avui per avui, de l'NBA) i a Pau Gasol. Del català, el president dels EUA ha vaticinat que podria arribar a ser el millor pivot de la lliga. Obama ho té clar. "És diferent de Dwight Howard, però té un joc de peus increïble, velocitat i visió de joc. Està jugant de manera magnífica i, avui, pot ser el millor pivot de la Lliga. És el millor home gran de l'NBA".
Pau Gasol i Obama tenen, des de fa temps, un compte pendent ja que els dos s'han compromès a jugar un partidet a la Casa Blanca quan les dues agendes "ho permetin". El president dels EUA no és el primer cop que parla be de Gasol. Ja va lloar el de Sant Boi de Llobregat quan el 16 dels Lakers va prometre mil dòlars per cada punt que anotés contra els Knicks per destinar-los als damnificats pel terrible terratrèmol d'Haiti. En va anotar 20.
Aquell jovenet, conegut com a Barry O'Bomber, que duia el número 23 a la Punahou High School de Hawaii, es va convertir en el 44è president dels EUA. Campió estatal l'any 1979 va seguir jugant a bàsquet fins que li ho van permetre les seves obligacions. Era el sisè home d'aquell equip campió. En un míting que va fer a Honolulu, en la seva lluita vers la Casa Blanca, va interrompre el seu discurs quan va veure el qui va ser el seu entrenador entre els assistents. "Era bo o no ho era?" li va dir.
Sóc un periodista esportiu amb coses a dir. Algunes seran més interessants que altres però segur que passarem una bona estona plegats. Tinc molts vicis: La meva dona, la meva filla, el tabac, els llibres, l'esport... Com deia aquell heroi de joventut 'A por ellos que son pocos i cobardes'. Tinc dues carreres, sis dibuixos, dos nebots fantàstics i alguna que altra cicatriu al lloc en el qual resideixen els sentiments. Comparteixo un enorme terranova amb els meus sogres i procuro fer llimonades quan la vida m'ofereix llimones. Tinc la gran sort d'haver conegut centenars de persones bones a la vida i només dues de perverses. Dec ser un gran home perquè estic al darrera d'una gran dona:) He jugat a futbol (més malament que bé), he jugat a bàsquet (més defensa que atac) i he jugat a futbol americà (de linebaker, en diuen) Som-hi, que no hi ha enemic petit.
Laportismo, él lo creó y él lo enterrará, si quiere
-
Le montaron una moción de censura a toda velocidad porque estuvo una
temporada sin ganar nada y ellos, desde la directiva, ni vieron por dónde
les llegaban...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada