Florentino: Insert coin

Juas, juas...
Un altre fracàs del Ser Superior. I ja en van...

El titular del post és bo, però no és meu. lL'he trobat al FB i me l'he apropiat. Florentino Pérez encara no ha entès res de futbol. El FC Barcelona s'acaba de proclamar campió de lliga de manera brillant i demostrant que un punt val més de 300 milions d'euros. Que els diners no han de ser al camp com deia en Cruyff, sinó a la formació:. Una pedrera que val molt més que una colla de mercenaris fitxats a cop de talonari.

Per segona vegada consecutiva, la lliga espanyola la guanya el Barça de Pep Guardiola. El millor equip, no el menys dolent, com ha passat altres vegades. El mèrit és brutal, el domini ha estat insultant. Amb gent de casa ha deixat en ridícul l'enorme inversió del Ser Superior que només haurà rendit a l'hora de vendre samarretes. Els diners no donen la felicitat, sr Pérez. La felicitat no val 300 milions d'euros. La felicitat es veure gent de casa, que sent els colors i que sap què significa vestir-se de blau i grana. La felicitat és jugar molts cops abans que el Madrid enviant un poderós missatge no escrit al vestidor del Bernabéu. "Mireu si tenim por que juguem abans, en importa tres pebrots el que fareu vosaltres". I els blancs ho sabien. Els professionals ho sabien.

Florentino: Insert coin. 300 milions d'euros és una barbaritat: és el que costa construir 16 quilòmetres de via d'AVE, és el pressupost de 2010 de la totpoderosa Ferrari, és la casa més cara del món (Villa Leopolda, a Niça), són dos vegades el preu del iot més car del món (el 'Corto maltese')... Fins aquí, la rauxa. Analitzem-ho.

El FC Barcelona ha treballat de valent. Tal i com va passar la temporada passada amb en Juande, el Reial Madrid de Pellegrini ha culminat una espectacular segona volta. Ha estat enorme. Grandiós. Ho hem de reconèixer. Però això no fa res més que inflar el valor de la lliga aconseguida avui al Camp Nou. Els de Pellegrini han apretat el Barça i els de Guardiola han demostrat estar sobradament preparats per aguantar la pressió. Ha estat una lliga d'autèntic infart, disputada de tu a tu, en la qual els dos millors equips del món han tret més de 20 punts al tercer classificat. Ha estat una competició en la qual el cor ha pogut més que els 300 milions d'euros. El guanyador ha arribat a la xifra màgica dels 99 punts... quan, a vegades, per adjudicar-se el títol n'hi ha hagut prou amb 70 i pocs. El Barça ha estat un bloc (pitxitxi i Zamora) i s'ho ha cregut des del primer moment.

Cert és que Cristiano Ronaldo ha demostrat ser un enorme professional. Ell solet, s'ha posat l'equip a les esquenes, i s'ha esllomat en cada partit. Ha aguantat entrades patibulàries, ha escoltat insults de tota mena; però o ha estat massa sol o no s'ha deixat acompanyar... No se li pot negar que el de Madeira ha treballat pràcticament sol, ajudat puntualment per un Higuaín que hauria de fer les maletes i venir al Barça. El Madrid ha estat CR9 i els blancs han arribat fins on han pogut seguint el camí dictat pel portuguès.

La premsa madrilenya i espanyola argumentarà la pobra excusa de la lesió de CR9 als mesos d'octubre i novembre... Però que el Barça no ha tingut lesionats? Iniesta, per exemple, s'ha perdut molts partits i Abidal, que feia la temporada de la seva vida, tampoc ha tingut continuïtat. Això per citar-ne alguns. Però Guardiola no s'ha queixat mai. Sap que té un enorme (i humil) fons d'armari preparat per aguantar qualsevol escomesa. Primer va ser Alcorcón, després l'Olympique a vuitens de la Champions (no és tan mal equip com molts es pensen), després un Kaká absent i decebedor, un Albiol pèssim (i això que no ha fet cap autogol, un a de les seves especialitats), un Benzema que m'ha recordat al jove Anelka que va aterrar al Bernabéu sense entendre res i un Xabi Alonso que un dia hauria de decidir si es dedica a destruir o a crear. Aquest cop no els ha salvat ni un Casillas que ja no és el millor porter del món, com he defensat tantes i tantes vegades. Oi Del Bosque? Oi Valdés?

En resum, ja ho he escrit. Dos estils, dues filosofies: L'amor per la pilota contra el contracop, la humilitat per davant de la prepotència, el treball abans que la improvització, el grup per sobre de les individualitats, Messi contra CR9, pedrera per davant del talonari, sacrifici contra autocomplaença, antiherois enfrontats a guaperes, seny imposant-se a la rauxa, nòvies de tota la vida vs models despampanants i sarascarboneros.

Florentino, la partida ha acabat. No hi ha bola extra. Insert coin. Però, per favor, no dimiteixis. A Barcelona no t'ho perdonarien mai.