7'5 catalans i San Pedro (sobre teu edificaré el meu equip), al Mundial

El salmantí Vicente del Bosque acaba de donar, en directe per tots els TNs, la llista de 23 homes que conformaran la selecció estatal que viatjarà a Sud-àfrica per disputar el Mundial. Els escollits són (en negreta els blaugrana): Casillas, Reina, Valdés, Albiol, Arbeloa, Capdevila, Marchena, Piqué, Puyol, Sergio Ramos, Xabi Alonso, Busquets, Cesc, Iniesta, Javi Martínez, Silva, Xavi, Navas, Mata, Pedro, Llorente, Fernando Torres i Villa. De moment, ni Cesc ni Fernando Torres estan remarcats en negreta. Esperarem! La bona notícia pel futbol català és que set homes nascuts i formats a casa nostra han entrat en la convocatòria. Són Víctor Valdés (L'Hospitalet), Gerard Piqué (Barcelona), Carles Puyol (La Pobla), Xavi (Terrassa), Sergi Busquets, (Badia del Vallès), Joan Capdevila (Tàrrega) i Cesc Fàbregas (Arenys).


Són set. I el mig que falta? El seleccionador francès Raymond Domènech mai ha amagat els seus orígens catalans. De fet, n'està orgullós. El seu pare va fugir dels feixistes emigrant a una barriada de Lió on es va casar amb una francesa. El jove Domènech es va formar jugant a futbol en els carrers d'una barriada farcida d'immigrants (antillans, magribins, sub-saharians) i, ben aviat, va destacar per la seva duresa. Contundència que no l'abandonaria ni jugant com a professional. Recorda, el tècnic dels bleus, que l'insultaven tot dient-li "espanyol de merda" i ell, per defensar-se, els recordava que "no sóc espanyol. Sóc català". De fet, Domènech sempre s'ha mostrat contrari a la manera com França va tractar els emigrats espanyols lamentant que "els tanquessin en camps de refugiats, titllant-los de rojos a tots i de separatistes, als catalans. Sovint, eren lliurats a la dictadura franquista". Domènech, al costat dels exblaugrana Oleguer Presas i Lilian Thuram ha donat diners i suport a les escoles de La Bressola que lluiten per evitar que el català mori a la Catalunya Nord engolit per la màquina centralista parisenca que escup qualsevol llengua que no sigui la francesa. Domènech sempre s'ha mostrat decebut perquè el seu pare, obrer metal·lúrgic, va morir sense haver pogut mai tornar a Catalunya gràcies a un senyor que es deia Franco. Només li queda un cosí a Rubí que, per postres, "es declara més català que espanyol".


Finalment, m'agradaria dedicar unes ratlles a Pedro. El de Tenerife ha estat la clau del Barça campió de Guardiola d'aquesta temporada i es mereixia, com ningú, el bitllet per Sud-àfrica. Humil, treballador, sacrificat, tècnic, oportunista, viu... Ja ho deia el gran Pep Guardiola "si tinguessim 11 pedros...". San Pedro: sobre teu edificaré el meu equip!. Felicitats muyayo.