Rudy i la maledicció del segon any NBA

Els experts en NBA asseguren que el segon any és el més complicat per aquells que enceten una carrera a la millor lliga de bàsquet del món. I el mallorquí (i català d'adopció) Rudy Fernández n'ha estat una víctima propicia. Desconec els detalls però aquest xicot ha caigut espectacularment en el seu rendiment. Alguna cosa li ha de passar pel cap que fa que se'l vegi tristot i capcot a la pista. Va amb por, no juga relaxat i sembla que estigui encorsetat i amb pànic a l'error. I així no es pot saltar a una pista de bàsquet, noi!

D'acord que els sistemes de Nate McMillan no estan dissenyats per l'ex de la Penya però el cert és que el català ha perdut il·lusió, encert i, sobretot, confiança. Rudy ha quedat relegat a esdevenir un especialista en el triple en els Trail Blazers i, poc a poc, ha anat esborrant-se dels esquemes del conjunt dels Trail Blazers. La desgraciada lesió a l'esquena que el va fer passar pel quiròfan tampoc l'ha ajudat i espero que la seva empanada només sigui mental i no física com a conseqüència d'una mala intervenció! Rudy, a qui Europa se li va quedar més que petita, no ha sabut aprofitar l'absència per lesió de Brandon Roy en els primers partits de play-off per reivindicar-se i, la veritat, és que va estar nefast. Quin greu!

I això que va començar molt fort a Portland on va ser rebut com un heroi (que és el que és) a l'aeroport. En la seva primera temporada, va batre el rècord de triples per a un rookie (amb 159), va disposar de minuts que va saber aprofitar, se sentia un jugador important i, fins i tot, va ser el primer europeu que va participar en el concurs d'esmaixades de l'NBA fent un homenatge al gran Fernando Martín (mai l'oblidaré tot i haver jugat al Madrit). El públic recordo que va xiular els jutges que el van puntuar molt per sota del que es mereixia.



Rudy va ser conegut mundialment per la gran final olímpica que va fer a Pequín contra els Estats Units de debó. Encara recordo l'espectacular tap a Dwight Howard (la imatge va donar la volta al món) i els seus 22 punts en 17 minuts.

Ànims Rudy. No pot ser que un home de la teva qualitat, del teu potencial i del teu lideratge es deixi véncer. Ets valent, has intentat l'aventura estatudinenca, però canvia el xip, home. Has de tornar a ser el gran aler que has demostrat que ets. La mala sort no t'abandona (t'han sancionat per manifestar públicament que tens ganes de fer les maletes) però els amants del bàsquet desitgem que et recuperis el més aviat possible!