Quan jo jugava a bàsquet, un entrenador em va dir "el futbol es juga amb els peus, l'handbol amb les mans, i el bàsquet...amb el cap" La frase em va quedar gravada i, molts anys després, he vist com es materialitza en Ricky Rubio. El del Masnou (no el descobriré ara) és un prodigi. És un talent natural per aquest esport perquè fa servir el cap. Com ningú! Per Deú, només té 19 anys! La seva presència a la pista va molt més enllà de la d'un jugador normal o d'un gran jugador. Manega el temps com li dóna la reial gana, llegeix el partit com si fos un veterà, atorga personalitat al conjunt, crea, fa millors els altres i domina els intangibles (sí, els intangibles no són una àrea reservada als pivots) amb escreix. El base català és un prodigi (més enllà dels colors que porti a la samarreta) i és capaç de fregar el triple doble en cada partit. Quelcom dificilíssim de fer amb les regles FIBA.
Defensa amb seny (pensa com un atacant) i, donada la seva gran envergadura, és capaç de robar pilotes impossibles amb una particularitat: Gairebé mai es precipita evitant deixar el seu equip amb inferioritat (cinc contra quatre) en cas d'errar en la seva pressió al base rival. Divideix la zona com ningú, assisteix com un murri, ajuda a despenjar rebots, és valent, li agrada córrer, es buida a la pista i té el millor moviment lateral que hagi vist mai en un home petit. A més, és un guanyador. Només un però: s'ha de millorar en el tir. Em consta que ho està fent i, de fet, aquesta temporada ja se li ha començat a notar la feina feta. Que es prepari l'NBA!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada