ACB 2.0

Noves normes a l'ACB que arrencarà a partir del proper 2 d'octubre.
Instant replay: En els partits de bàsquet en els quals hi hagi senyal televisiva, els tres àrbitres podran acostar-se a la mesa per visualitzar les cistelles que s'aconsegueixen al final dels periodes i que coincideixin amb la sirena. Només es farà servir en aquest cas i no per mirar amb més deteniment altres situacions de joc com faltes o taps legals o il·legals. Pas endavant.
Bambes: Els jugadors podran dur les bambes que vulguin (fins ara només en podien dur dos parells) i aquestes podran ser de qualsevol color. Curiós.
Triple més allunyat: Es passa dels tradicional 6,25 metres als 6,75. Afavorirà l'espectacle.
Zona de la pintura: Ja no serà un trapezi sinó que passarà a ser rectangular. Ni fu, ni fa.
Millora a l'hora de treure de banda en els minuts calents: Després de temps mort, i en els darrers dos minuts de quart, l'equip que hagi de treure de banda ho podrà fer des d'una posició més avançada. Es col·locaran dues línies noves (fora de la pista) que s'ubicaran en la banda contrària a les banquetes i a la mesa. Des d'allà, a 8,32 metres de la línia de fons, es començarà a jugar. Bona mesura.
Rellotge de 24 segons: Quan marqui 24 segons no es reiniciarà en cas d'aturar-se el joc, fins els 14 segons sempre i quan es xiuli en pista d'atac. En cas que el rellotge assenyali menys de 13, es buscaran els 14 segons per seguir la jugada.

Al xèrif només li queda una bala

Estic d'acord amb el periodista Jordi Robirosa quan diu que "una lliga ACB no és una lliga ACB si no hi ha en Manel Comas". No el podem gaudir a les banquetes però el podem escoltar col·laborant en les acceptables retransmissions de TVE. A vore, divideixo els comentaristes de les televisions d'abast estatal en tres tipus. Els exmadridistes, els exblaugrana i... Manel Comas. El xèrif és inclassificable.

Els exmadridistes i col·laboradors de les retransmissions esportives estatals en general, tenen la potestat de no haver de reprimir-se. Se suposa que el que vomiten per la seva boca és adequat, que no fereix ningú i que entra dins de la normalitat més absoluta posar-se del cantó blanc. En canvi, els exblaugrana han de maquillar el seu sentiment. Han de dissimular les seves apreciacions per no atacar ni malmetre sensibilitats. És més, per tal que no els titllin de culés (o pitjor, de catalanistes) han d'esforçar-se en suavitzar posicions i fer d'advocat del diable. Em venen al cap grans exemples: Amor, Zubi, Bakero (els seus comentaris mereixen un post especial), Chapi (qui t'ha vist i qui et veu), Epi...

I el tercer sector té com a director general del Consell d'Administració i únic membre Manel Comas. El xèrif ocupa el buit deixat pel gran Chichi Creus i per Sergio Scariolo. A l'exentrenador català, però, no hi ha qui el domini. Què es pensaven? Dotat d'una forta personalitat, d'un enorme geni i curtit en mil batalles planeja en les retransmissions de TVE passejant amb total tranquil·litat el seu obert antimadridisme. I si algú li pica, que es grati, pensa un Comas que, a aquestes altures de la vida, ja n'ha vist de tots colors. El presumptament simpàtic i entranyable Romay intenta rebatre els apunyalaments del català però al xèrif no hi ha qui el faci callar. Compte, Manel. Amb aquests comentaris no anirem enlloc. No és políticament correcte dir al pa, pa i al vi, vi. Només et queda una bala al revòlver. No la desaprofitis!

PS: Si vols saber més coses del xèrif, pots llegir els 20 volums de la seva obra Baloncesto, más que un juego.