"Si hi ha lockout...", "Sembla que hi haurà tancament patronal a l'NBA...", "Ricky Rubio i Marc Gasol al Barça? Serge Ibaka a l'Assignia Manresa?"...
Els periodistes esportius hem escrit aquesta mema de frases des de fa molts mesos. Aquest dijous a la nit (hora catalana), l'NBA ha penjat el cartell de tancat per reformes. La millor Lliga de bàsquet del món tanca la paredeta, xapa el chiringuito fins a nova ordre. Però sabem què és el tancament patronal? Per què es barallen jugadors i propietaris? Per què no hi ha acord? Intento explicar-ho.
Bàsicament, la picabaralla entre empresaris i treballadors (et sona?) és per diners. Els 30 propietaris volen que els jugadors guanyin menys dòlars. Aquesta temporada s'han endut pràcticament el 60% dels ingressos que genera la marca NBA: 2.220 milions de dòlars. Els propietaris de les franquícies miren de rebaixar aquesta xifra en 800 milions. Els jugadors, en un primer moment, en van acceptar una reducció de 100 per cadascún dels cinc anys d'un nou acord; és a dir: 500 milions. Però els empresaris s'enroquen en que una rebaixa a 2.120 no és viable i exigeixen que el col·lectiu de jugadors no superi els 2.200 milions de dòlars en nònimes. Això implicaria tocar màxims salarials i tota la pesca...
Parlant de màxim salarial: els capos de les franquícies demanen que es respectin els 56 milions de dòlars estipulats, prò la realitat és que, a la pràctica, hi ha un campi-qui-pugui que ha fet, per exemple, que els Mavs (els actuals campions) hagin fixat el sostre de la passada campanya en 96: 40 milions més.
A més, els propietaris diuen que perden diners. Els jugadors contraataquen amb els estudis d'audiència de les TVs (la mare dels ous) que reflecteixen que mai abans el negoci de l'NBA habia interessat tant abans: els percentatges d'audiència (compradors potencials) han passat del 28 al 42%. Per acabar-ho d'adobar, els jugadors argumenten que les vendes per gorres, samarretes i altres articles de l'NBA han augmentat un 20% malgrat la crisi global i que les assistències als pavellons no paren de crèixer amb mitjanes que freguen les 17.300 ànimes per encontre. Qui té raó?
D'altra banda, si et pares a pensar en els contractes milionaris que signen bona part dels jugadors i que són al marge dels diners que cobren del seu equip...
I ara què?
De moment, la Lliga està aturada i, si tot va bé, començaria la temporada al desembre o el gener quan normalment ho fa per Tots Sants. Si comencés el primer mes de 2012 es jugarien 50 partits de fase regular i no els 82 que es disputen normalment. Més enllà del gener no tindria sentit començar a jugar.
