Manolo Preciado afronta la mort de son pare, de la dona i del seu fill menor en nou anys

Ja ho he dit algunes vegades. Sóc de Manolo Preciado. L'entrenador de l'Sporting va haver d'abandonar la ciutat després de l'entrenament de la tarda perquè son pare estava molt greu. L'home, de 84 anys i amb un estat de forma envejable, va ser atropellat pel seu propi cotxe quan intentava, amb el seu germà i oncle del tècnic, canviar una roda. Cop terrible al tòrax i mor a l'hospital. Manolo Preciado s'enfronta a un tercer cop terrible. Per tercera vegada perd un ésser molt estimat. Aquest dimecres, son pare. L'any 2002 mor la seva dona per culpa d'un càncer i, dos anys després, va morir el seu fill Raúl (15 anys) per un altre accident de trànsit. Una abraçada molt forta per aquest humil supervivent!

Pitoniso Preciado calla i el Rifle dispara

Manolo Preciado ens cau molt bé. No és el primer cop que ho diem aquí. Tot solet es va atrevir a plantar cara a la caverna espanyolista quan el gran Mou el va acusar d'alinear un 11 poc competitiu per enfrontar-se al Barça. El tècnic de l'Sporting calla després de l'escandalós 5-0 de dilluns. De fet, ja va parlar en el seu moment. Feina feta. Quan? Va ser al pàrking del Molinón quan un acollonit Mourinho, des de dalt de l'autobús blanc, se'n reia de l'entrenador assegurant, amb els dos dits de la mà, que la temporada vinent seria a Segona. "Desitjo que el Barça us en foti cinc", va exclamar Preciado. Collons. El nostre amic la va clavar. Tot un Pitoniso. I sempre podrà dir que la màquina de fer futbol que vesteix de blaugrana només els va poder fer un gol al Camp Nou.

I, per si no n'hi havia prou, i vist com Preciado no bada boca, l'osasunista Walter Pandiani ha posat cullerada. El Rifle, que s'enfrontarà al totpoderós FC Barcelona aquest dissabte, ha demanat públicament que Preciado truqui Mourinho i li pregunti al Special Five "per què es va deixar guanyar".

Has vist la portada del Marca d'avui?

Eduardo Inda és un autèntic crack. El que hauria de fer competició és prohibir, de per vida, que Mourinho vomiti davant la premsa. El portuguès només fa que provocar i després ens queixarem (amb raó) quan un boig li obri el cap amb una pedra. Estic d'acord amb Jorge Valdano. L'argentí, que sempre té dos problemes per a cada solució, borda i diu defensant Merenguinho "Posar Preciado i Mou al mateix nivell, amb el que van dir, és un error de bultu". Home, és evident. Preciado diu les coses pel seu nom i Mourinho es limita a provocar, a incentivar la violència i a tirar la pedra i amagar la mà. Fent-se el valent ben protegidet dins del seu bus.

Preciado i Mou gairebé arriben a les mans!

Manolo Preciado és un paio que tenia totes les meves simpaties. Ara, decididament, és el meu heroi. El modest tècnic de l'Sporting ha tingut els pebrots de dir, davant un micro, el que la caverna amaga. Què passaria, a les españes, si Mourinho fos l'entrenador del Barça??? Docs bé, després de la picabaralla dialèctica entre Preciado i Mourinho, els dos protagonistes van coincidir a l'aparcament del Molinón. Manolo Preciado anava a buscar el seu cotxe quan el portuguès, des de la seguretat del seu autocar, li va ensenyar dos dits. Senyal de victòria? Senyal que l'Sporting acabarà a Segona? Preciado es va enfilar cap a l'autocar madridista per encarar-se amb Mou. Va tocar-se els genitals com a resposta i va enviar una ampolla de plàstic d'aigua contra el vehicle del líder de la lliga. Els van haver de separar. Home, des d'aquí denunciem la violència... però... què carai! Tots som Preciado!