Les qüotes dels africans als bleus i dels catalans a la Roja

El Nabo de Oro està preocupat. Els jugadors del Barça i el Madrit s'estan esbatussant de valent i en Del Bosque pateix per la seva Roja. A França, aquest rotatiu, va revelar que, presumptament, s'havia arribat a una mena d'entesa secreta, en la qual el propi Laurent Blanc n'hauria estat al corrent, per limitar a un 30% els africans (àrabs i negres) que vesteixin la samarreta de la selecció francesa.

Evidentment, quan ha aparegut a la llum la informació, tothom s'ha posat les mans al cap. La realitat, però, és que ho França ho fa molt malament. Segueix tractant els negres i els àrabs com a immigrants quan, en realitat, ja són francesos de quarta generació. Però les pressions són les pressions i, és clar, ningú té en compte què se'ls ha de remoure a aquests jugadors quan escolten un himne tan desfassat com La Marsellesa que parla i celebra la puresa de la sang.

Segons el diari, Blanc que hauria estat d'acord en pactar qüotes hauria posat l'exemple de la selecció espanyola. Per a l'exblaugrana, des de Madrid li haurien dit que "nosaltres no tenim aquest problema. No tenim negres". Penós. Vomitiu.

Però, és clar. Hi ha catalans. Homes com Valdés, Puyol, Capdevila, Piqué, Xavi, Cesc, Sergi Busquets... La Federació Espanyola pactarà qüotes per evitar la presència massiva de catalans vestint la Roja?

Napoleó vesteix els bleus, 190 anys després de la seva mort!

Què? Tu també t'has quedat parat en veure la indumentària de la selecció francesa? Jo em vaig quedar de pedra. I més, sabent que els de Laurent Blanc jugaven a casa, a París, contra Croàcia. Fa uns mesos, França va trencar amb Adidas i els xicots de Nike es van fer amb el contracte dels bleus.

De la mà dels nois d'Oregon, i de l'exblaugrana Blanc a la banqueta, es volia donar un canvi de rumb a la selecció gala després de la desfeta del Mundial de Sud-àfrica. I, realment, sembla que ho estan aconseguint. L'11 francès va saltar a Saint-Dennis vestits com uns marinerets disfressats en una carrossa del Carnaval de Sitges. Però resulta que la samarreta té història. La segona equipació imita els mariners de la flota del cors Napoleó Bonaparte.

La samarreta és blanca amb 21 ratlles blaves ben finetes. 21? Una per cada victòria de l'Emperador. A més, una llegenda al lateral que resa "Les nostres diferències ens uneixen" en clara al·lusió a les absurdes crítiques de l'extrema dreta francesa a la presència de negres i àrabs al combinat nacional. A més, torna a aparèixer el gall (le coq) que representa la grandesa de França.

Els negres i La Marsellesa

Sí. Dic negres. Què passa? No els agrada que els defineixin amb l'eufemisme de color. Són orgullosos de ser negres i, amb els magribins, formen la base de la selecció gala del catalano-francès Raymond Domèch. El lamentable Le Pen (i la seva filla que encara és pitjor) té un treball cada cop que veu els bleus disposats a escoltar La Marsellesa abans d'un partit. I més quan, molts, no segueixen la lletra. Lletra, per cert, d'un himne revolucionari que ha quedat totalment desfassat i que és obligat d'estudiar a les escoles. Parla de la puresa de la raça i de la sang (potser necessària en èpoques pretèritres) però avui, sens dubte, ofensives i innecessàries. I es queixen que La Marsellesa sigui xiulada! El gran Victor Hugo, per cert, ja es va adonar del problema i mentre ens deixava un entranyable Quasimodo per a la història intentava adaptar i tornar a escriure l'himne gal.

Però els francesos no n'aprenen. Ni uns ni altres. Sembla mentida. Per una banda, tenim un Le Pen lamentant que "deu negres" formin part de l'11 bleu i de l'altra apareix l'algerià Zidane confirmat que el líder ultradretà pràcticament li agafa un infart quan connecta la tele per veure un partit d'una França que ell somia blanca. Però, Le Pen, Zidane... no estem parlant de 10 negres... estem parlant de 10 francesos! Quan ho entendran? I això que la selecció gala es va proclamar campiona del món l'any 1998 amb el lema Black, Beur, Blanc. És a dir, negres, magribins i blancs. Quan va esclatar les revoltes incendiàries de les banlieuers de les grans ciutats franceses de 2005 els mitjans de comunicació del món parlaven de revoltes d'immigrants! Senyors, èren francesos de tercera generació!. Francesos, per cert, amb molts deures i pocs drets. Uns francesos als quals no se'ls deixa exercir com a tals, que no se senten reconeguts i que, alhora, són uns estranys als pobles i països dels seus avis. Però aquest és el gran problema de França.

M'encanta Lilian Thuram. L'exblaugrana, a banda de recolzar el català a la Catalunya Nord, s'ha fet una institució en la defensa dels Drets Humans i la lluita per a la igualtat de races. Hi hauria d'haver a les escoles una assignatura que es digués Lilian Thuram! Doncs bé, aquest monstre del futbol que sabia encadenar un subjecte, un verb i un predicat, ha lamentat la inundació de negres a la selecció. Un contraserntit? No, l'exdefensa pateix per la presència d'11 negres a l'equip inicial bleu i cap negre al Parlament de França!. Thuram està espantat ja que la lectura demagògica és fàcil. Es parla de la superioritat física dels negres (el meu germà i jo tenim una teoria molt particular al respecte), però... Què passa, que són inferiors intel·lectualment als blancs? Aquesta és la realitat francesa!