On és la sorpresa del 8-2 encaixat per l'Arsenal a peus del ManU?

L'Arsenal ha anunciat que pagarà el proper desplaçament a tots aquells gunners que van ser a Old Trafford veient com encaixaven un contundent 8-2 a peus dels ManU. El món del futbol en va ple, aquest dilluns, de la derrota. Però jo em pregunto... qui se sorprén, encara, amb l'Arsenal?

Vaig veure el partit i, als cinc minuts, ja hauria escrit que els de Wenger caurien per 6-0. Al final va ser 8-2. Jo no em vaig sorprendre. Si l'Arsenal, que teòricament és un equip a qui li agrada tenir la pilota, li treus peloteros com Cesc o el franceset Nasri és absolutament lògic que es converteixi en una caricatura. Si l'Arsenal creu que pot optar a classificar-se per a la Champions de la propera temporada, ja pot anar buscant un davanter de garanties. Van Persie, lesions al marge, està més sobrevalorat que Xabi Alonso (que ja és dir).

Els problemes per a Wenger, que fa temps que demano que deixi les banquetes per asseure's als despatxos, es concreten amb un porter sense cap mena de garanties (Wojciech Scszesny), un Arxavin que desapareix dels partits a la velocitat del llamp, uns centrals que són més que innocents (Djorou, Jenkinson i Vermaelen), una defensa tova i un Theo Walcott que s'estanca cada matx que passa.

Si la defensa és penosa, la davantera és horripilant: Bendter (que un dia va fer un gol), l'eterna esperança del marroquí Chamakh (personalment, m'agrada) i l'ivorià Gervinho que no té el cap per jugar en un equip com l'Arsenal i que es passarà mitja tenporada dlesionat. A aquest pas, l'Arsenal baixarà de categoria: queda escrit. Wenger ha tingut un equip fantàstic per guanyar títols, els ha escanyat i els jugadors s'han cansat. Tuturú!

La pregunta és: quan trigarà Jack Wilshere en abandonar l'Emirates?

Cesc sí que ha viatjat a Malàisia :)

L'Arsenal marxa d'excursió al Camp Nou

Boníssim retrat del paper de l'Arsenal al Camp Nou realitzat per la BBC. Simbolitza una excursió a Barcelona dels gunners amb un despistat Arsene Wenger "jo no he vist res" que fa el paper de profe, un Jack Wilshire que busca un lloc per fer pipi, les infinites lesions de Robier Van Persie, un Cesc que al·lucina amb l'equip... del Barça mentre l'alsacià li recorda que "de moment" encara és jugador de l'Arsenal. Si ets d'aquell@s que escriu al CV que tens un bon nivell d'anglès no tindràs problemes per riure una bona estona. Ojut a la imatge final.

La Rua de l'Extermini passa pel Camp Nou

Abidal i Van Persie donant-se els mòbils per anar a l'Ikea

Mentre a Sitges els adeptes al Carnestoltes consagraven la Rua de l'Extermini, el FC Barcelona va decidir imitar la Blanca Subur al Camp Nou contra l'Arsenal. 3-1 i els catalans classificats per a quarts de final de la Champions. La veritat és que els blaugrana van exterminar el conjunt anglès gràcies a un genial Messi que es va limitar a llegir les partitures que escrivien Iniesta i Xavi. Ens va agradar molt Dani Alves que, curiosament, porta les mateixes assistències que el nou millor jugador del món (segons la caverna) que es veu que és Mesut Özil i que representa que les passades de gol són la seva especialitat.

L'Arsenal no va donar tres passades seguides en cap moment i, en la primera meitat, els de l'alsacià Wenger no van creuar la divisòria. Cesc? Missing in combat. Des de la infecta retransmissió de TVE es deia que els londinecs eren conscients que no podien jugar a tenir la pilota davant el totpoderós FC Barcelona i que havien cedit el cuir als blaugrana. Home, la zebra és negra amb ratlles blanques o blanca amb ratlles negres? L'Arsenal no va olor la pilota, senzillament, perquè el Barça no els ho va permetre.

El primer gol de Messi és per emmarcar. La sang freda de l'argentí per no xutar de primeres, picar la pilota per sobre del navarrès Almunia i afusellar la porteria gunner és sensazional i dificilíssim. No ho intentis a casa!


L'Arsenal té dret a queixar-se de l'expulsió de Van Persie. L'holandès, que ja tenia una groga, va fer veure que no escoltava el xiulet de l'àrbitre que sancionava el fora de joc i va decidir xutar contra la porteria de Valdés. No valia però el davanter dels gunners volia marxar del Camp Nou sabent que havia xutat, encara que la seva acció (punible) ja estigués anul·lada. El col·legiat el va expulsar per la segona groga. Estricte? Sí. Just? El reglament és el que és. Ara bé, els de Wenger no poden agafar-se a aquesta jugada per justificar una derrota més que merescuda.

No és just oblidar-se del Jefecito. Pràcticament en el darrer segon del matx, quan ja no hi havia temps de reacció, va saber avortar l'única jugada de perill dels de Wenger. Només amb aquesta acció, el fitxatge de l'argentí ja ha estat rendible :)

Tres frases:
Wenger: "Guardiola, pots felicitar l'àrbitre"
Abidal: "Vull el Lió perquè voldrà dir que haurà eliminat el Madrit"
Cesc (Twitter): "Assumeixo la culpa del primer gol, és un dels pitjors moments de la meva vida". Home...

El Barça demostra que és humà

1) Avui és el dia en el qual s'han de rescatar tòpics. Que si queden 90 minuts, que si toca remuntada, que si el Camp Nou decidirà, que si el resultat no és tan dolent...

2) El FC Barcelona demostra que és humà a l'Emirates (2-1) i es deixa remuntar un partit, que tenia controlat, en només cinc minuts. Valdés es disfressa de Kameni i encaixa un gol típic del porter de l'Espanyol i Arxavin perd el respecte a la defensa del Barça. Els blaugrana van donar una exhibició a Londres però es van confiar en excés. Dos contracops, dos gols. No deixa de ser una anècdota.

3) És una excusa de mal pagador parlar dels àrbitres, però...

4) Deu partits sense Carles Puyol, només dues victòries. Casualitat?

5) En el partit de tornada al Camp Nou de l'eliminatòria anterior contra l'Arsenal, Messi va fer quatre gols. Segueixo pensant que el Barça és immensament superior a l'Arsenal. El problema? pensar-se que com Busquets, Abidal Piqué estan en un moment de forma excepcional, ja ho resoldran ells. No és això, nois. No és això.

6) Dues ensopegades consecutives contra dos estils totalment diferents. Sporting i Arsenal. Reflexions?

Una enganyifa anomenada Arsenal!

Hi ha dues persones que vull conèixer en el món del futbol. El paio capaç d'enganyar l'Espanyol fent que el club català pagui sis milions d'euros per Sergio García i l'encarregat de comunicació, màrqueting i propaganda de l'Arsenal. Al conjunt de l'Emirates només hi ha una realitat i una promesa. I aquesta realitat és Cesc Fàbregas. I la promesa: Samir Nasri. Com ens agrada el franceset! La resta... fum!

A vore, l'Arsenal, digue'm-ho d'una vegada, no és res més que una Escola de Tecnificació. Una Escola de Futbol que, admete'm-ho, és vistosa. Però, amb això, no es va enlloc. El sobredimensionat Arsene Wenger serà un gran home a l'hora d'olorar talents (que el posin a la secretaria tècnica), serà un autèntic pare pels jugadors, serà un enamorat del futbol ofensiu però un equip de talla mundial com són els gunners no poden estar mai de la vida cinc anys sense guanyar un sol títol! Jo no sóc partidari de tallar el cap a l'entrenador a les primeres de canvi i sóc el primer en celebrar la paciència que té el Wigan amb el lleidatà Robert Martínez, però cinc anys de sequera són cinc anys de sequera. Igual el lloc de Wenger no és a la banqueta, oi?

Hi ha qui té els pebrots de comparar el model Barça amb el model Arsenal. Avui, l'únic equip que pot tenir l'orgull de dir que juga com els de Pep Guardiola és el Vila-real. I ningú més. D'acord que els londinencs juguen alegrement a l'atac, que tenen una àgil i atractiva circulació de pilota (un cop més gràcies a Cesc-Nasri), que tenen un bon davanter com Van Persie (quan els astres són favorables i l'holandès no s'ha lesionat cordant-se les botes)... Però aquí s'acaben les comparacions. Per tal que l'Arsenal s'acosti al Barça, els homes de l'alsacià Wenger haurien d'aprendre, primer, a defensar, associar-se, a ajudar-se, a tenir fam, a treballar, a fer molts quilòmetres i a robar pilotes. Com fa el Barça. Com comencen a fer Villa, Messi i Pedro: els primers defenses blaugrana.

Arsenal o l'escopeta de fira

A Arsene Wenger li diuen pederasta als camps rivals. Òbviament, és una qualificatiu que no ens agrada gens. Però no el fan servir en el sentit sexual de la paraula, sinó que fa referència (desafortunada) a l'afició de l'alsacià de treballar amb futbolistes molt joves. Els dóna oportunitats, els curteix, els fa mamar un futbol ofensiu, ben treballat, amb força ajudes... però el proper rival del FC Barcelona en vuitens de la Champions, l'Arsenal londinenc, no és res més que una Escola de Tecnificació.

No pot ser que un equip de la talla mundial de l'Arsenal porti cinc anys seguits (que s'escriu ràpid) sense guanyar un sol títol. No pot ser que un equip de talla mundial com l'Arsenal jugui sense davanter centre (Chamakh està molt verd i Bedtner és un tronc). No pot ser que un equip de talla mundial com l'Arsenal no hagi pogut plantar mai cara al FC Barcelona. Serà una eliminatòria oberta, bonica i alegre, però els gunners, avui, no poden eliminar el totpoderós FC Barcelona a dos partits.

Wenger serà un gran entrenador, no en tic cap mena de dubte, però un equip ha d'estar dissenyat per guanyar títols i no arrugar-se en els compromisos importants. Atenció a l'enorme Cesc (que si res no ho impideix jugarà el 8 de març al Camp Nou per primera vegada), a Nasri (el francès està en el millor moment de forma de la seva curta carrera) i a l'espectacular baixada de rendiment d'Arshavin. Formació? És evident. Mira en Pep. Però, amb la canalla jove, s'ha de tenir un sisè sentit a l'hora de donar-los l'alternativa.