Vaig veure el partit i, als cinc minuts, ja hauria escrit que els de Wenger caurien per 6-0. Al final va ser 8-2. Jo no em vaig sorprendre. Si l'Arsenal, que teòricament és un equip a qui li agrada tenir la pilota, li treus peloteros com Cesc o el franceset Nasri és absolutament lògic que es converteixi en una caricatura. Si l'Arsenal creu que pot optar a classificar-se per a la Champions de la propera temporada, ja pot anar buscant un davanter de garanties. Van Persie, lesions al marge, està més sobrevalorat que Xabi Alonso (que ja és dir).
Els problemes per a Wenger, que fa temps que demano que deixi les banquetes per asseure's als despatxos, es concreten amb un porter sense cap mena de garanties (Wojciech Scszesny), un Arxavin que desapareix dels partits a la velocitat del llamp, uns centrals que són més que innocents (Djorou, Jenkinson i Vermaelen), una defensa tova i un Theo Walcott que s'estanca cada matx que passa.
Si la defensa és penosa, la davantera és horripilant: Bendter (que un dia va fer un gol), l'eterna esperança del marroquí Chamakh (personalment, m'agrada) i l'ivorià Gervinho que no té el cap per jugar en un equip com l'Arsenal i que es passarà mitja tenporada dlesionat. A aquest pas, l'Arsenal baixarà de categoria: queda escrit. Wenger ha tingut un equip fantàstic per guanyar títols, els ha escanyat i els jugadors s'han cansat. Tuturú!
La pregunta és: quan trigarà Jack Wilshere en abandonar l'Emirates?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada