"Si no saps què fer dins l'area, marca i després discutirem les opcions" Bill Shankly (Liverpool)

"L'esport pot ser injust, però sempre et posa en el teu lloc"

dilluns, 29 d’agost del 2011

FCB-Vila-real (5-0): Un altre dia a l'oficina...


1.- Què passaria si el Reial Madrit tingués cinc baixes en defensa? Posem per cas que Mou no pot comptar amb Sergio Ramos, Marcelo, Pepe, Carvalho i Arbeloa? Un desastre, no?

2.- Mentre el madridisme s'escorria de gust (amb Carlos Martínez i Michael Robinson com abanderats) davant el 6-0 del Madrit davant un Saragossa que serà equip de Segona el proper mes de març, el Barça de Guardiola ha fet molt petit un Vila-real (equip de Champions) amb un bany de futbol. Els de Juan Carlos Garrido, sumant totes les accions, no han arribat a tenir ni cinc minuts seguits la pilota als peus. Thiago, Cesc, Alexis i Messi (2) han signat uns gols de veritable mèrit. No pas com els de Cristiano Ronaldo que només pot anotar contra rivals molt febles ja que el de Madeira se segueix esborrant en els partits grans.

3.- Pep aposta per una defensa de tres amb un Mascherano immens que, amb Abidal i Busquets, han impedit que Valdés s'hagi embrutat la roba el dia que el de Gavà igualava Zubi com el porter amb més partits disputats vestint de blaugrana (410). No sé si Valdés és el millor porter del món, però és el millor porter pel millor equip del món.

4.- Que Thiago i Cesc no són compatibles? Patapam! Els dos titulars i els dos mullen. Que no són compatibles Busi i Mascherano? Patapam! Entre els dos anul·len la línia creativa d'un equip d'altíssima qualitat que estima la pilota.

5.- Pep segueix fent de les seves i en un dia en el qual no hi havia massa alçada, rebutja els gilicòrners tan habituals per posar pilotes a l'olla. Curiós.

6.- Menció especial es mereixen Mascherano i Keita. Quan el Barça va fitxar l'argentí del Liverpool ja vaig escriure que no sabien què fitxaven. No incorporaven un futbolista, sinó tres pel mateix preu. Al malià Keita, per la seva banda, no se li reconeixerà mai prou el seu treball, el seu sacrifici i la seva capacitat d'oxigenar i fer d'àncora.

7.- Que no sabem on posem Cesc? Doncs de fals davanter centre. El d'Arenys, aprofitant que té una arribada letal, juga com a fals 9. A la part superior del rombe del mig camp i destrossa les defenses locals. El maresmenc, quan no arriba, fa una passa de somni per habilitar un company. El més content és Del Bosque. El salmantí no va saber què fer de Cesc a Sud-àfrica perquè Pep noli ho havia explicat i no el podia imitar. Ara ja ho sap. I s'endurà els elogis. Que li aprofitin!

8.- Alexis. Sempre havia escrit que Cocu i Touré Yayá havien estat els dos futbolistes que, sense haver mamat Masia, millor s'havien acoplat a l'ADN Barça. Potser és d'hora dir-ho, però el xilè Alexis Sánchez sembla que hagi jugat tota la vida amb els que avui són els seus companys. Poderós físicament, ràpid com un llamp, defensa com Eto'o, s'aventura en l'u contra u descaradament i obre el camp tal i com exigeix Pep Guardiola.

9.- El respecte del Barça? Amb 3-0 i el matx sentenciat, els de Pep Guardiola han seguit buscant més gols. Mai he entès els equips que alcen el peu del pedal. El rival es mereix que juguis al màxim. Aquesta és la millor mostra que el valores. El Barça segueix jugant de la mateixa manera i amb igual intensitat encara que guanyi per 5-0. El públic s'ho mereix i el rival ho necessita.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada