Quin tip de riure m'he fet amb l'eliminació del fatxenda d'Usain Bolt

Crec que mai a la vida he odiat tan un esportista (amb permís d'Hugo Sánchez) com Usain Bolt. El jamaicà, que és pensa que a més de ser un ateleta és graciós i divertit, és un fatxenda com no n'hi ha d'altre. Al Mundial de Daegu l'han eliminat. No m'estranya. Ho celebro. El xicot es passa mitja hora abans de la sèrie fent posturetes a la càmera conscient que el món l'enfoca. I, després, per una terrible i imperdonable manca de concentració es queda fora. Segur que ja estava pensant quina seria la seva gilicelebració amb la que obririen els TNs del món. Juas, juas. Quina manca de respecte pels seus rivals. Que n'aprengui!

Acabarà com Denis Rodman. Aquest noi ha anat de més a menys. Va irrompre en el món de l'atletisme guanyant-se les simpaties de tothom per la seva naturalitat, frescor, condicions físiques, anarquia sobre la pista i destacant per fulminar els rivals amb un estil matosser i gens acadèmic. Però al jamaicà se li ha pujat perillosament la fama al cap. La gent que el porta (ell no és res més que una multinacional) deuria pensar collons, hem trobat la gallina dels ous d'or. I han volgut potenciar el producte Bolt sense pensar que estan fent malbé l'Usain. Es vol fer el divertit, l'espontani i em provoca una greu vergonya aliena