A Arsene Wenger li diuen pederasta als camps rivals. Òbviament, és una qualificatiu que no ens agrada gens. Però no el fan servir en el sentit sexual de la paraula, sinó que fa referència (desafortunada) a l'afició de l'alsacià de treballar amb futbolistes molt joves. Els dóna oportunitats, els curteix, els fa mamar un futbol ofensiu, ben treballat, amb força ajudes... però el proper rival del FC Barcelona en vuitens de la Champions, l'Arsenal londinenc, no és res més que una Escola de Tecnificació.
No pot ser que un equip de la talla mundial de l'Arsenal porti cinc anys seguits (que s'escriu ràpid) sense guanyar un sol títol. No pot ser que un equip de talla mundial com l'Arsenal jugui sense davanter centre (Chamakh està molt verd i Bedtner és un tronc). No pot ser que un equip de talla mundial com l'Arsenal no hagi pogut plantar mai cara al FC Barcelona. Serà una eliminatòria oberta, bonica i alegre, però els gunners, avui, no poden eliminar el totpoderós FC Barcelona a dos partits.
Wenger serà un gran entrenador, no en tic cap mena de dubte, però un equip ha d'estar dissenyat per guanyar títols i no arrugar-se en els compromisos importants. Atenció a l'enorme Cesc (que si res no ho impideix jugarà el 8 de març al Camp Nou per primera vegada), a Nasri (el francès està en el millor moment de forma de la seva curta carrera) i a l'espectacular baixada de rendiment d'Arshavin. Formació? És evident. Mira en Pep. Però, amb la canalla jove, s'ha de tenir un sisè sentit a l'hora de donar-los l'alternativa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada