El FC Barcelona s'ha confirmat com a campió de Lliga després d'empatar al Ciutat de València (1-1) contra el Llevant. El club català aconsegueix la tercera lliga consecutiva des de que Pep Guardiola es va fer amb les regnes de l'equip blaugrana. Unes lligues aconseguides contra un espectacular Madrit farcit a cop de talonari que, amb orgull i prepotència, mai ha pogut doblegar la humilitat i el sacrifici. El Barça firma cinc lligues en els darrers set anys i la 21ena de la centenària història de l'entitat.
. Curiosament, les 11 darreres lligues s'han adjudicat en els darrers 20 anys, mentre que el club català va necessitar 90 anys per guanyar-ne 10.
. Xavi aconsegueix la seva sisena lliga i es converteix en el jugador en actiu amb més títols de la regularitat a la butxaca empatant amb el seu tècnic, Pep Guardiola, i amb Raúl.
La celebració dels jugadors ha estat, com diria Pasqual Maragall, feta amb molt capteniment. No hi ha hagut l'eufòria d'altres ocasions perquè els jugadors, malgrat la serenor d'en Pep, ja feia dies que s'ho veien coll avall. Un Pep que, mentre els seus homes s'abraçaven i es remullaven en cava, es dedicava a anar, un per un, a felicitar tots els jugadors granotes que seguiran un any més a Primera. Tant políticament correcte ha estat que els jugadors del Barça han tornat a sortir a la gespa del Ciutat de València per complimentar la ja habitual sardana.
El partit (la tortura) ha tingut poca història. Els blaugrana han sortit a fer la feina i Keita s'elevava per recollir una fantàstica pilota enviada per Xavi per obrir el marcador amb un gran cop de cap. Era el minut 28 de partit i el Barça s'ha desconnectat un pèl. Bona prova ha estat el gol de Felipe Caicedo (1-1) que ha marcat aprofitant una manca d'entesa entre Piqué i Valdés. A l'inici de la segona mànega, els blaugrana, que han tingut una possessió espectacular, han provat de buscar el triomf en els primers instants. De fet, Messi fins i tot ha estat a punt de marcar un dels gols de la temporada però el seu xut a anat a parar al pal. A partir d'aquest instant, i com la igualada anava bé als dos equips, que se besen, que se besen.
. Bons detalls de Pep i Sandro recordant i lamentant els dos terratrèmols de Llorca que, malauradament, ja sumen 10 morts.
Juan Mata i Roberto Soldado s'han afanyat a demanar disculpes als seguidors del València per la pèssima imatge que han donat els d'Unai Emery, aquest dissabte, contra un Reial Madrit plagat de suplents. Els ché han fet dos passadissos. El primer, abans del matx de lliga per reconèixer el conjunt de Mou com a nou campió de Copa. El segon, durant el partit. És molt dur encaixar sis gols a casa. Benzema, Higuaín (3) i Kaká (2) han signat els gols madrilenys. Per la seva banda, els locals només han reaccionat a la segona meitat. Els valencians podran dir que han batut tres vegades la porteria de Casillas però que no ha servit per a res. Soldado, Jonas i Jordi Alba han anotat pels de Mestalla. El Madrit s'injecta moral per al matx de Champions de dimecres.
En canvi, el FC Barcelona ha suat tinta per doblegar l'Osasuna (2-0). El resultat pot semblar enganyós, però la veritat és que els de Guardiola, amb força suplents, han grinyolat. S'han oblidat de pressionar a dalt, Valdés (que complia el partit 400 amb el Barça, a 10 de Zubi) ha hagut de fer alguna de les seves miraculoses intervencions i sort que ningú s'adona que els blaugrana juguen amb dos o tres Mascheranos. El Jefecito es multiplica. Villa ha marcat, després d'11 partits, i Messi, en els darrers instants, ha assegurat la victòria en un partit incòmode en el qual hi havia molt més a perdre que no pas a guanyar. Messi, 31 gols a lliga. 50 a la temporada. Per cert... recordatori als qui van discutir la Pilota d'Or.
Abidal i Van Persie donant-se els mòbils per anar a l'Ikea
Mentre a Sitges els adeptes al Carnestoltes consagraven la Rua de l'Extermini, el FC Barcelona va decidir imitar la Blanca Subur al Camp Nou contra l'Arsenal. 3-1 i els catalans classificats per a quarts de final de la Champions. La veritat és que els blaugrana van exterminar el conjunt anglès gràcies a un genial Messi que es va limitar a llegir les partitures que escrivien Iniesta i Xavi. Ens va agradar molt Dani Alves que, curiosament, porta les mateixes assistències que el nou millor jugador del món (segons la caverna) que es veu que és Mesut Özil i que representa que les passades de gol són la seva especialitat.
L'Arsenal no va donar tres passades seguides en cap moment i, en la primera meitat, els de l'alsacià Wenger no van creuar la divisòria. Cesc? Missing in combat. Des de la infecta retransmissió de TVE es deia que els londinecs eren conscients que no podien jugar a tenir la pilota davant el totpoderós FC Barcelona i que havien cedit el cuir als blaugrana. Home, la zebra és negra amb ratlles blanques o blanca amb ratlles negres? L'Arsenal no va olor la pilota, senzillament, perquè el Barça no els ho va permetre.
El primer gol de Messi és per emmarcar. La sang freda de l'argentí per no xutar de primeres, picar la pilota per sobre del navarrès Almunia i afusellar la porteria gunner és sensazional i dificilíssim. No ho intentis a casa!
L'Arsenal té dret a queixar-se de l'expulsió de Van Persie. L'holandès, que ja tenia una groga, va fer veure que no escoltava el xiulet de l'àrbitre que sancionava el fora de joc i va decidir xutar contra la porteria de Valdés. No valia però el davanter dels gunners volia marxar del Camp Nou sabent que havia xutat, encara que la seva acció (punible) ja estigués anul·lada. El col·legiat el va expulsar per la segona groga. Estricte? Sí. Just? El reglament és el que és. Ara bé, els de Wenger no poden agafar-se a aquesta jugada per justificar una derrota més que merescuda.
No és just oblidar-se del Jefecito. Pràcticament en el darrer segon del matx, quan ja no hi havia temps de reacció, va saber avortar l'única jugada de perill dels de Wenger. Només amb aquesta acció, el fitxatge de l'argentí ja ha estat rendible :)
Tres frases: Wenger: "Guardiola, pots felicitar l'àrbitre" Abidal: "Vull el Lió perquè voldrà dir que haurà eliminat el Madrit" Cesc (Twitter): "Assumeixo la culpa del primer gol, és un dels pitjors moments de la meva vida". Home...
Ets conscient del que han fet els súper professionals jugadors del FC Barcelona aquest diumenge? No només han demostrat que són els millors del món sobre la gespa, sinó que són uns autèntics campions de solidaritat. Han aterrat a l'aeroport del Prat, procedents de Galícia, sobre les 5:00 de la matinada de diumenge. A les 12:00, entrenament obert als nens al Mini on han aplegat més de 16.000 persones que havien esgotat les entrades en poques hores. Molts equips de Primera ja signarien tenir 16.000 persones en un partit ofcial. I després de la sessió del Mini, i per comptes de tornar al llitet després del 0-4 de Riazor, visita solidària a diferents hospitals catalans per animar la quitxalla i regalar obsequis als nen@s malalts. Han anat a Sant Joan de Déu, a la Vall d’Hebron, a Sant Pau, a l’Hospital del Mar, al Trias i Pujol, a l’Hospital de Barcelona i a l’Hospital de Nens de Barcelona.
A Arsene Wenger li diuen pederasta als camps rivals. Òbviament, és una qualificatiu que no ens agrada gens. Però no el fan servir en el sentit sexual de la paraula, sinó que fa referència (desafortunada) a l'afició de l'alsacià de treballar amb futbolistes molt joves. Els dóna oportunitats, els curteix, els fa mamar un futbol ofensiu, ben treballat, amb força ajudes... però el proper rival del FC Barcelona en vuitens de la Champions, l'Arsenal londinenc, no és res més que una Escola de Tecnificació.
No pot ser que un equip de la talla mundial de l'Arsenal porti cinc anys seguits (que s'escriu ràpid) sense guanyar un sol títol. No pot ser que un equip de talla mundial com l'Arsenal jugui sense davanter centre (Chamakh està molt verd i Bedtner és un tronc). No pot ser que un equip de talla mundial com l'Arsenal no hagi pogut plantar mai cara al FC Barcelona. Serà una eliminatòria oberta, bonica i alegre, però els gunners, avui, no poden eliminar el totpoderós FC Barcelona a dos partits.
Wenger serà un gran entrenador, no en tic cap mena de dubte, però un equip ha d'estar dissenyat per guanyar títols i no arrugar-se en els compromisos importants. Atenció a l'enorme Cesc (que si res no ho impideix jugarà el 8 de març al Camp Nou per primera vegada), a Nasri (el francès està en el millor moment de forma de la seva curta carrera) i a l'espectacular baixada de rendiment d'Arshavin. Formació? És evident. Mira en Pep. Però, amb la canalla jove, s'ha de tenir un sisè sentit a l'hora de donar-los l'alternativa.
El FC Barcelona podria presentar, en qualsevol moment, un 11 totalment atípic format per Víctor Arribas, Carles Saforcada, Gerard Bernabeu, Xavi Creus, David Sánchez, Andrés Luján, Sergio Burgos, Pedro Ledesma, Bojan Pérez, Thiago Do Nascimento i Manuel Durán. Compte amb el projecte de reforma del Codi Civil que permet que els pares inverteixin l'ordre dels cognoms, perquè qualsevol dia haurem de cantar aquests noms... PS: Què passarà amb els Martínez Martínez que no els agradin els cognoms? Posaran els meus? Els teus? Els dels avis? Els de la comadrona? Els dels metges? Ai... pobres antropòlegs i aquelles classes de parentiu que feia a la Universitat...
El FC Barcelona ha realitzat, aquest divendres al migdia, el primer fitxatge de l'era Rosell (i segon de la temporada després de David Villa), incorporant el fins ara sevillista Adriano Correia (no confondre amb el cocaïnòman de l'Inter). L'acord, a manca de confirmació oficial, sembla que s'ha tancat per uns 10 milions d'euros més variables. El jugador passarà, aquest cap de setmana, la preceptiva revisió mèdica i dilluns s'incorporarà al primer entrenament del FC Barcelona. El futur d'Adriano semblava vinculat al Barça ja que el conjunt blaugrana havia mostrat interès per incorporar-lo en diferents èpoques. Els optimistes diran que és un gran fitxatge, que és polivalent, que arriba a l'àrea contrària, que pot jugar en moltes posicions, que Del Nido hauria pogut demanar més per un extraordinari jugador que no ocuparà plaça d'estranger i que es pot moure tant al mig del camp com al lateral esquerra. Els pessimistes diran que és un jugador de perfil baix, que ja es nota que no hi ha diners a la caixa, que segueix l'idili entre Sandro i els brasilers i que, per aquella banda, ja hi ha Abidal i Maxwell. Per a gustos, els colors. A mi, personalment, em sembla una excel·lent operació amb una bona relació qualitat-preu. Ara bé, no quedava lliure el proper 30 de juny?
Sóc un periodista esportiu amb coses a dir. Algunes seran més interessants que altres però segur que passarem una bona estona plegats. Tinc molts vicis: La meva dona, la meva filla, el tabac, els llibres, l'esport... Com deia aquell heroi de joventut 'A por ellos que son pocos i cobardes'. Tinc dues carreres, sis dibuixos, dos nebots fantàstics i alguna que altra cicatriu al lloc en el qual resideixen els sentiments. Comparteixo un enorme terranova amb els meus sogres i procuro fer llimonades quan la vida m'ofereix llimones. Tinc la gran sort d'haver conegut centenars de persones bones a la vida i només dues de perverses. Dec ser un gran home perquè estic al darrera d'una gran dona:) He jugat a futbol (més malament que bé), he jugat a bàsquet (més defensa que atac) i he jugat a futbol americà (de linebaker, en diuen) Som-hi, que no hi ha enemic petit.
Laportismo, él lo creó y él lo enterrará, si quiere
-
Le montaron una moción de censura a toda velocidad porque estuvo una
temporada sin ganar nada y ellos, desde la directiva, ni vieron por dónde
les llegaban...
Unicef, al darrera. En fi... Ja es pot comprar aquí. Costa 76 euros. Per cert, la presentació oficial serà dimarts a la nit.
Juan Mata i Roberto Soldado s'han afanyat a demanar disculpes als seguidors del València per la pèssima imatge que han donat els d'Unai Emery, aquest dissabte, contra un Reial Madrit plagat de suplents. Els ché han fet dos passadissos. El primer, abans del matx de lliga per reconèixer el conjunt de Mou com a nou campió de Copa. El segon, durant el partit. És molt dur encaixar sis gols a casa. Benzema, Higuaín (3) i Kaká (2) han signat els gols madrilenys. Per la seva banda, els locals només han reaccionat a la segona meitat. Els valencians podran dir que han batut tres vegades la porteria de Casillas però que no ha servit per a res. Soldado, Jonas i Jordi Alba han anotat pels de Mestalla. El Madrit s'injecta moral per al matx de Champions de dimecres.
