"Si no saps què fer dins l'area, marca i després discutirem les opcions" Bill Shankly (Liverpool)

"L'esport pot ser injust, però sempre et posa en el teu lloc"

dilluns, 13 de desembre de 2010

El dopatge (o no) d'Induráin...

Miguelón és un mite de l'esport espanyol. I ningú s'hi atrevirà. Potser per això és impossible trobar a internet, a excepció de fòrums especialitzats i de manera suau, l'entrevista rediofònica que li va fer el Butano a finals dels 90. José María García va ser directe amb el ciclista. "Contesti'm la veritat, si no me la diu, no em digui res. Ha usat alguna vegada substàncies dopants?. El campió navarrès, ja retirat en el moment de la conversa radiofònica, va etzibar "propera pregunta, si us plau". El Butano va seguir recordant-li que si no contestava feia bo allò de a buen entendedor... "Propera pregunta", va insistir Indurain. La veu de José María García tremolava. Evidentment, podria ser que Induráin estigués fins els ous d'aquesta mena de preguntes, però...

De fet, un exciclista francès del Banesto, company de files de Miguelón quan va guanyar els cinc Tours, no es va mossegar la llengua. Thomas Davy va explicar que "no sé si Induráin havia pres res il·legal, però crec que sí. El metge de l'equip, entre 1995 i 1996, ens injectava EPO a tots sense dir-nos el que era". Qui era el metge? Sabino Padilla. El doctor que va estar al costat d'Induráin en els cinc Tours del navarrès. Un paio que va anara parar a l'Athletic Club i, immediatament, va saltar el positiu del pobre Gurpegui. També va tenir temps de fer campió del món de marató a Martín Fiz. Només assenyalar que és conegut com a Sabino Pastilla.

De fet, Fernando Escartín va contestar a una pregunta sobre el dopatge qüestionant-se "si la gent es pensava que ho fèiem amb un plat d'espaghettis". Realment, Induráin va desaparèixer del panorama internacional després de perdre el primer Tour, a mans d'un rus més dopat que Marion Jones, que es deia Eugene Berzin. Miguelón ho avisava i així ho va fer. Però, curiosament, va plegar de manera sobtada just quan es va començar a detectar l'EPO. I això que la ONCE de Manolo Sáinz li oferia tots els diners del món i un equip competitiu per assolir la sisena Grande Boucle.

La meva opinió és que tots es dopen. Òbviament han de ser uns súperhomes, règims duríssims d'entrenament, sacrifici... perquè a mi m'injecten EPO i no pujo ni el Tibidabo. Induráin sempre ha callat i sempre havia pres Ventolín, amb l'excusa d'asmàtic. Un asmàtic pot guanyar cinc Tours o és que aquest producte maquillava, aleshores, l'EPO i altres substàncies. Ara bé, la culpa és dels ciclistes, de les audiències televisives que els fan complir etapes llarguíssimes demanant espectacle, els patrocinadors...

Necessitem una edició especial de La Nòria... juas, juas

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada