Que la caverna deixi Pau Gasol tranquil!

Durant la meva vida com a periodista he pogut parlar amb força esportistes catalans d'elit. Si hi ha una pregunta que no els agrada gens (deixant al marge la seva esfera privada) és que els facin triar públicament entre Catalunya o Espanya. Argumenten, amb raó, que ells no hi tenen res a veure, volen estalviar-se polèmiques estèrils i tampoc no s'acostumen a mullar massa sobre quina selecció defensarien en cas de poder triar. Home, és evident que tots estarien a favor de la selecció catalana. Patriotisme? Pot ser. Però la realitat (crua o no) és que la majoria creuen que, amb més seleccions, més possibilitats hi ha de ser present en una gran cita internacional. És a dir, difícilment, Bojan o Roger Grimau jugarien un Mundial amb Espanya, però serien pilars fonamentals en una selecció com la catalana. Ara bé, què passa amb els esportistes indiscutibles?

Des de la caverna, procuren pressionar un cop i un altre Pau Gasol. No poden digerir que el pivot dels Lakers sigui català i el burxen fins que reconegui que "se sent tant català com espanyol". Hi troben un rar plaer, una mena de triomf moral ja que, òbviament, els cou que tots els grans esportistes espanyols siguin catalans o bé formats a casa nostra. En Pau Gasol no és allò que es pugui dir un radical nacionalista català... però el que, de veritat pensa, només ho sap ell. I el seu entorn més íntim.

El 16 dels Lakers és molt viu. Sap que no ha de mossegar la mà que li dona de menjar. No pot (si és que ho pensa) declarar-se obertament catalanista. I és que pengen molts contractes, patrocinadors, negocis, business... Pau Gasol sap que la pela és la pela. I la caverna, somriu. La caverna s'excita. La caverna recorda que tota la família del de Sant Boi és de l'Espanyol. Home, que sapiguem ser de l'Espanyol no és ni un crim ni a un el fa més o menys català. Pau Gasol, i qualsevol que tingui dos dits de front, sap que no és el mateix ser català i triomfar que no pas ser extremeny o asturià, on la simpatia i el carinyo es presuposa des de la caverna com el valor a la mili. El català que triomfa sempre viurà en un tens equilibri.


Pau Gasol és un home que resulta que pensa. Que sap fer un subjecte, verb, predicat i segurament sap quina és la capital d'Ucraïna. Ha llegit sobre la guerra civil espanyola, ha discutit sobre el tema amb Phil Jackson i en deu tenir una opinió formada. Però, insisteixo, se l'endurà a la tomba. La caverna saluda, aquesta setmana, amb una nova entrevista amb Gasol en la qual el de Sant Boi diu que "me siento catalán y español, no lo uno delante de lo otro. Es un tema polémico". Ja podria dir que està pensant en canviar-se de sexe, que es passejarà nu per Sunset Boulevard, que Kobe Bryant és un robot o que la seva xicota és la Lady Gaga. La caverna seguirà titulant de la mateixa manera. Pau Gasol ha de tremolar quan concedeix una entrevista. Ja sap per on el punxaran. A un extremeny que triomfi mai li farien aquesta pregunta. Ràbia?