Per cert, no sé si ho saps, però s'està disputant el Tour de França. Cursa ideal, per cert, per fer la migdiada. Les retransmissions són tan llargues que et dóna temps a fer una becaina, despertar-te i estar en condicions per veure els darrers 100 quilòmetres. El ciclisme, sempre està sota la sospita del dopatge, i això és un gran problema per aquest espectacular esport que, entre uns i altres, han destrossat. Un dia, conversava amb el Purito Rodríguez. El de Parets em va dir (èrem en un bar) "te n'adones que de tots els que estem aquí asseguts, jo sóc l'únic que ha hagut de donar explicacions d'on he anat, on aniré i del que faré després?). En Joaquim es referia, òbviament, als controls de la UCI i a l'obligació dels ciclistes de declarar, en tot moment, on va.
En Purito està indignat. El seu gran amic del Cervélo suís, el català Xavi Florencio, ha estat acomiadat de les Grande Boucle de manera fulminant per automedicar-se. Resulta que l'esportista va notar molèsties i coïssor al cul (les hemorroides de tota la vida) i va decidir anar a una farmàcia. No va considerar necessari avisar els metges de l'equip per tant poca cosa i es va aplicar, a l'anus, la pomada de l'arxiconegut Hemoal. Però aquest remei (anunciado en TV, deien els discos d'abans) contenia una mica d'efedrina. És la mateixa substància que tenia Maradona al cos durant la Copa del Món de 1994. Cervélo ha fet tornar el pobre Xavi a casa. Altres metges d'altres equips han declarat que la quantitat d'efedrina que podria haver-hi al cul del català havia de ser... mínima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada