"Si no saps què fer dins l'area, marca i després discutirem les opcions" Bill Shankly (Liverpool)
"L'esport pot ser injust, però sempre et posa en el teu lloc"
dimarts, 27 de juliol del 2010
Sortim del foc per caure a les brases?
Ja he escrit en més d'una ocasió que mai (mai) a la vida li perdonaré a Guardiola que decidís prescindir de Samuel Eto'o. Sobretot, sense recanvi. L'argument que, més o menys, tots tenim al cap és que el mal caràcter (o bipolar caràcter) del camerunès era una bomba de rellotgeria al vestidor del FC Barcelona. Ara és temps de vendre tonteries als diaris esportius (Mundo Deportivo es va endur la palma en anunciar que O Merenguinho volia Ibra o que el nou migcentre blaugrana serà Marcos Senna). Un altre rumor m'inquieta. Diuen que el Barça ha preguntat per Mario Balotelli. Espero que hagi estat per saber, només, on ha passat les vacances l'italià. Si Eto'o era el foc, Balotelli Barwuah són les brases. És un autèntic Formula 1, és tot potència però, als seus 19 anys, té un llarg rosari de problemes extraesportius a les seves espatlles. Tant és així que Eto'o, només aterrar a Milà, li va dir al de Palerm que "si es portava bé, li regalaria un rellotge". Espero que si el Barça aspira a seguir sent una bassa d'oli, qualli l'opció del City i Mancini es quedi la perla negra italiana.
Balotelli és un pura sang sense cervell. D'acord que no ha tingut fàcil. "No hi ha italians negres" és el més bonic que escolta a les graderies de la Seria A. Nascut a Palerm, fill d'immigrants ghanesos, va ser abandonat a un hospital als tres anys i se'n va fer càrrec la família llombarda dels Balotelli que se'l van endur a Brescia. Va començar a jugar al calcio (mot inventat per Il Duce Mussolini per diferenciar-se de l'anglès) a l'equip de l'esglèsia parroquial i, gràcies al seu potent físic, va acabar a La Masia. Les seves enormes pretensions econòmiques van evitar que aquesta força de la natura mamés Barça des de jovenet.
El jove italià té una història, a les seves amples esquenes, que ja es podria convertir en un llibre. Li han llançat plàtans des de les grades, s'ha barallat amb Eto'o per veure qui tirava un penal, s'ha posat la samarreta del gran rival (el Milan) per a un programa de TV, va trepitjar la samarreta nerazzurra en el mateix San Siro quan els tifosi interistes li van recriminar el seu fluix paper en el partit contra el Barça, els seguidors italians del seu propi equip li van punxar les rodes del seu cotxe per veure si es matava... El Barça vol un jugador així?. Balotelli, penso, encara està per formar. A més té el mateix gàngster (perdó, vull dir representant) que Ibra. Buff. Un diamant per polir. Que el poleixin els altres!
Sóc un periodista esportiu amb coses a dir. Algunes seran més interessants que altres però segur que passarem una bona estona plegats. Tinc molts vicis: La meva dona, la meva filla, el tabac, els llibres, l'esport... Com deia aquell heroi de joventut 'A por ellos que son pocos i cobardes'. Tinc dues carreres, sis dibuixos, dos nebots fantàstics i alguna que altra cicatriu al lloc en el qual resideixen els sentiments. Comparteixo un enorme terranova amb els meus sogres i procuro fer llimonades quan la vida m'ofereix llimones. Tinc la gran sort d'haver conegut centenars de persones bones a la vida i només dues de perverses. Dec ser un gran home perquè estic al darrera d'una gran dona:) He jugat a futbol (més malament que bé), he jugat a bàsquet (més defensa que atac) i he jugat a futbol americà (de linebaker, en diuen) Som-hi, que no hi ha enemic petit.
Laportismo, él lo creó y él lo enterrará, si quiere
-
Le montaron una moción de censura a toda velocidad porque estuvo una
temporada sin ganar nada y ellos, desde la directiva, ni vieron por dónde
les llegaban...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada