Divendres, com a bon aturat complidor dels seus deures com a paràsit social, vaig anar a l'oficina de l'INEM per segellar la prestació. Vaig conèixer un noi (bo i fent la cua) que destacava per una abundant tofa de pèl i una enorme cabellera recollida en una cua llarguíssima. Em va explicar que anava a donar-se d'alta (un més. Benvingut a l'empresa més gran de l'Estat espanyol, vaig pensar). Es coneixia que l'havien acomiadat de la feina. La qüestió és que era forner i el seu cap va considerar que tant pèl no deuria ser massa higiènic ni bo pel negoci. Li va pregar que es tallés les grenyes (encara en diueu grenyes, el jovent?) i el xicot s'hi va negar. Resultat? a la cua de l'INEM. De pet. Suposo que haurien arribat a una mena d'entesa per pactar un improcedent. (Pregunto als advocats que sé que em segueixen si és legal acomiadar una persona pel seu aspecte físic). Però el més fort és que em va assegurar que es volia rapar...després de l'estiu. Però, ara no! Em pregunto si, tal i com està el pati, algú es pot permetre el luxe de perdre una feina per una tonteria d'aquest calibre. Inevitablement, al meu cap va venir Daniel Passarella. El segon defensa amb més gols de la història del futbol (el primer és Koeman) va prohibir als jugadors que seleccionava com a DT (com diuen a Sud-amèrica) de la selecció argentina que lluïssin melenes. Qui volia vestir l'albiceleste havia de tallar-se el cabell i deixar les arracades (aleshores encara no estaven prohibides a la gespa) al vestidor. El gran (enorme) Fernando Redondo es va esborrar de l'albiceleste per conservar el cabell. El mateix va passar amb Claudio Caniggia. Jo, afortunadament, no tinc aquest problema :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada