Iao Ming: experiment genètic de la Xina de Mao?

Iao Ming (2,29) és, segurament, l'esportista xinès més conegut de la història. Arrencat per Nike de les entranyes del comunisme va aparèixer a l'NBA a les files dels Rockets de Houston (2002) i ha donat un gran rendiment esportiu fins que les lesions el van obligar a passar-se en blanc la darrera temporada i ja veurem si torna a posar-se el dorsal 11 de la franquícia texana ja que el microtrencament que té a un os del peu esquerre sembla que no acaba de soldar-se. Fins aquí, la versió més o menys oficial.

Ara bé, la revista Time, en aquest article, va aventurar que el jugador havia estat fruit d'un acurat programa genètic del règim comunista de Mao Zedong orientat a aconseguir una mena de super raça d'atletes que havien de dominar el món. De fet, un dels seus primers entrenadors va assegurar que "la Xina havia esperat tres dècades a trobar un Iao Ming". Mao, mort l'any 1976, no va poder veure els fruits del seu programa genètic.

Es veu que els seus pares, exjugadors de bàsquet de la selecció xinesa, van ser amablement convidats pel règim de Pequín a fer un fill. La mare, Fang Fendi (mesura 1,88; un autèntic rècord tenint en compte l'alçada mitjana de les xineses), i el pare, Iao Zhiguan, no van perdre el temps i van concebre el 'petit' Iao. Fins i tot, van rebre una dispensa especial per tenir més d'una criatura obtenint el permís per saltar-se la política d'un fill per família.

Els metges de l'hospital (aquell 12 de setembre de 1980 a les 19:00h) ja van veure que una cosa estranya estava passant. Al paritori va aparèixer un nadò que fregava els sis quilos i mesurava 61 centímetres. Unes proporcions desmesurades que recordaven les d'un nen de força més mesos. La seva famílía, com a recompensa, va rebre atencions financeres, alimentàries i mèdiques de les autoritats comunistes com a compensació.

De fet, la mare era una dona absolutament convençuda de les delícies del comunisme extrem i havia format de les Guardianes Vermelles. Una temible facció de dones que es veu que es dedicaven a perseguir, torturar (físicament i psicològica) els disidents del règim. Pequín es va dedicar a treballar amb el cos de Iao, obligant-lo a entrenar hores i hores, amb la finalitat d'ensenyar al món un autèntic dominador en el camp de l'esport. Sigui com sigui, Iao (avui una de les persones més riques de la Xina i per qui els seus compatriotes senten una devoció gairebé religiosa) ha superat amb nota la missió que haurien encarregat als seus pares nou mesos abans de nèixer.