Mentre l'Arsenal fa servir la imatge de Cesc Fàbregas com a reclam, el migcampista català ha donat un pas més a l'hora de fixar la seva posició en aquesta mena de Camí de Santiago inacabable que l'ha d'acabar portant al Camp Nou. Se li reclamava al capità dels gunners una declaració formal. Doncs els de l'Emirates només han de llegir la revista DIR Emocions.
Cesc Fàbregas ho deixa ben clar. "Sóc del Barça, sóc soci, com el meu avi, el meu oncle, el meu cosí. Sento els colors des de petit. Sóc català. Sóc d'Arenys i he sortit de La Masia. Sóc capità de l'Arsenal, sóc un gunner. Allà em vaig fer jugador i he madurat com a persona".
El genial futbolista reconeix que el seu fitxatge pel club de la seva vida "és difícil" i admet que la darrera reunió que va tenir amb l'alsacià Arsene Wenger ( aqui defineix com "un segon pare. És la persona més important de la meva vida després del meu pare. Sóc part de la seva família") el va deixar "molt tocat". "Ell no vol que marxi. Aquella conversa va ser un dels moments més difícils de la meva carrera". Tranquil Cesc, si no és avui; serà demà!
Fàbregas repassa el tarannà dels qui, algún dia, seran els seus companys. "Són els meus amics, hem passat molts anys junts i hem passat plegats per moltes experiències. Puyol em transmet confiança i es porta amb mi com un germà gran, Piqué és tot un personatge, Bojan significa la calma, Busi és senzill, normal i autèntic, Messi és senzill, tímid i bona persona, Xavi és el mestre, Iniesta té molta paciència i Víctor Valdés, una enorme personalitat".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada