Ibra es buida pel Milan

Ciao Ibra: Hem tornat a enganyar el Milan!

Al botifarró d'Adriano Galliani li hauríem de fer un monument. Com el Milan no té president (el propietari segueix sent el progressista Silvio Berlusconi), el gordinfló va enduent-se la morralla de Can Barça actuant com a màxima autoritat i inasequible al desaliento. Ha estat, però, un pèssim negoci econòmic però altament satisfactori a l'hora de gestionar un vestidor. Diuen que la revenja es menja freda i el FC Barcelona no ha perdonat l'ensarronada que ens van fer els rossoneri l'any 2001 quan ens van encolomar Francesco Coco, aquella mena de lateral que va ser el terror de les nits barcelonines i que ha acabat intentant ser actor i participant en les illes dels famosos italianes.

Doncs bé. El Barça va decidir tornar la jugada Coco als llombards. Com? Va exprimir Ronaldinho (el millor jugador de la història del Barça quan va estar bé) i quan el brasiler ja no sabia ni com se deia, ebri d'exit i de quelcom més, va aterrar el jet privat de Galliani per endur-se'l a San Siro. El negoci va ser rodó. Els blaugrana van treure 25 milions (més o menys els mateixos que va pagar pel Gaucho) havent tret tot el suc del genial jugador. Abans de devaluar-se del tot, el Barça va aconseguir un negoci excel·lent.

Un altre cop ha aterrat el jet privat de Galliani a Barcelona. Un cop més, el botifarró ha vingut en auxili del Barça! Marxa amb Ibra i el club català respira. Guardiola s'ha tret un autèntic càncer del vestidor (l'enveja del suec de Messi era per fer-ne una pel·lícula). El teòric davanter jugarà cedit la primera temporada al Milan i els llombards el compraran per a les tres següents fent-se càrrec de la fitxa del jugador que és de 12 milions d'euros. Buf! Ens hem tret un mort del damunt (i consti que ja ho vaig dir en la presentació del suec. 75.000 persones es van aplegar al Camp Nou i jo pensava: mira 75.000 equivocats). Malgrat tot, econòmicament, l'operació ha estat nefasta (un altre èxit Rosell). Res dels 40 milions que es deia des de Can Barça. El suec marxa per 24 i, fa un any, el Barça en va pagar una quantitat indecent més Eto'o!!!!!



Ibra marxa rajant: "Guardiola em té por?"

Zlatan Ibrahimovic, a més, marxa rajant. Que si Guardiola és un filòsof i no un entrenador, que si em té por, que si quan ell entrava en una habitació el de Santpedor en fugia, que si només havien parlat dues vegades en mig any, que si t'imito en els entrenaments quan el profe no mira, que si el meu somni ha estat fet miques per culpa de Guardiola, que si marxo al Milan que aquest sí que és un club gran i no com el Barça... Va fan culo, ragazzo!

El Barça s'ha convertit pel Milan el que l'Arsenal és per a nosaltres. L'alsacià Arsene Wenger només ha fet que vendre'ns escorrialles i nosaltres hem picat. Wenger no deixa marxar ningú a qui hagi tret tot el suc i el Barça ha trigat a entendre-ho. Ens hem hagut de menjar Overmars, Petits, Hlebs, Henrys...

Ibrakadabra... pota de cabra!

Els periodistes, i més els qui ens dediquem a l'esport, tractem de buscar constantment titulars amb més o menys gràcia. La premsa barcelonina es va aficionar a saludar l'arribada del suec Zlatan Ibrahimovic al Camp Nou amb aquest joc de paraules. Deien Ibrakadabra (malgrat que la paternitat de l'invent fos de la premsa italiana) com volent vaticinar èxits i actuacions més propis d'éssers sobrenaturals i màgics que no pas humans. Abracadabra és un frase que s'associacia als jocs de mans, i de mags de pa sucat amb oli, però que té una llarga trajectòria a la història. Vindria a dir crec com parlo (segons la traducció de l'arameu) o crearé a mesura que vagi parlant (traducció de l'hebreu). En el cas del suec crec que hauria d'acabar de completar-se l'enginyós titular amb la sabiduria popular (... pota de cabra). Ha estat un fracàs. Rotund. No hi ha per on agafar la temporada del pota de cabra.

Jo no sóc aficionat a penjar-me medalles ni a exercir de Nostradamus però recordo que, en el meu anterior blog, en el moment de fer-se oficial el fitxatge del suec, vaig titular 'Mourinho es deu estar fent un tip de riure'. Desgraciadament el temps m'ha donat la raó. A O merenginho se li donava el millor davanter del món (Samu; Pep no t'ho perdono) i 45 milions! La meitat del que es va pagar per CR9 i els rendiments del de Madeira i del suec han estat diametralment diferents!.. Riem molt del Ser Superior però el Barça s'ha lluït. Mourinho debilitava el rival més perillós que tenia a la Champions, guanyava uns bons calerons i, de passada, es treia un mort de sobre. Em mirava la presentació d'Ibra a l'Estadi (75.000 persones, recordes?) i pensava... Déu meu, no saben el que fan!

Diuen que el Milan ofereix 35 milions més Huntelaar per Ibra. Amb els ulls clucs. Sóc un enamorat del 'caçador' malgrat la injusta mala premsa que li ha aplicat la caverna espanyola. Ciao, Ibra.