Ni holandeos ni eslovacs toquen una coma del guió

Tenia dues opcions: Veure l'Eslovàquia-Holanda (1-2) o fer la migdiada. El partit es presentava com el més previsible del Mundial i clapar una estoneta després de dinar sempre és agradable. Al final, he decidit veure el matx. El golàs d'Arjen Robben (quina classe té aquest home de vidre) m'ha compensat. Un gol que val per a una entrada. Però, la veritat és que he vist un espectacle lamentable. No estic pas parlant de partit arreglat, ni molt menys!... Estic denunciant que he vist una situació molt penosa i molt poc habitual en un partit de la màxima competició: resignació. Semblava que els eslovacs sabien que havien de perdre i no han fet pas res per espolsar-se aquesta sensació del damunt. Els holandesos, a mig gas, han anat fent amb total tranquil·litat sabent que el partit s'inclinaria al seu favor a la mínima oportunitat que tinguessin. Ni eslovacs, ni holandesos han volgut desmarcar-se del guió. No n'han tocat ni una coma.

Ni el Numància (amb tots els respectes: una abraçada, Zé Luis) ni el Cuenca (un petó, Gabriela) es presenten al Camp Nou amb la resignació que he vist en els Hamsik, Skrtel, Vittek i companyia. Semblava que els eslovacs estaven literalment espantats del que havien aconseguit (classificar-se per primera vegada per a un Mundial, eliminar Itàlia en un partit d'infart i accedir als vuitens). Era una selecció que no tenia absolutmanent res a perdre i que hauria d'haver sortit amb el ganivet entre les dents. Sense fer presoners! Era una oportunitat d'or per presentar-se al món i confirmar que no és casualitat que un dels seus homes, Vittek, marxi de la Copa del Món amb quatre gols anotats. Tot un pitxitxi.

Els holandesos tampoc han fet pas massa per canviar el guió. No et pensis. Sense suar, sense desgastar-se, conscients de la seva superioritat i sabent (sabent!) que passarien a quarts. Ha estat com una mena d'entrenament pels oranje. Un assaig general en uns vuitens de final. La consigna del tècnic holandès (sogre de Van Bommel) era clara. Anem a estalviar energia, a evitar targetes tontes (al davant hi havia la metralladora Udiano Mallenco i Fermín el del banderín), a mirar de no lesionar-nos i a pensar en el duel de quarts que serà (si no hi ha sorpreses de darrera hora) contra el Brasil. Cert és que Vittek ha tingut l'empat, quan el marcador era 0-1, però els holandesos han estat tan segurs de sí mateixos i de la seva enorme superioritat que quan Sneijder ha fer el definitiu 0-2 ni l'ha celebrat. Tipus partit de pretemporada/costellada.

Quan ja s'havia complert el descompte, el col·legiat navarrès ha picat i ha xiulat un penal favorable als eslovacs que Vittek ha transformat. Una anècdota. Ja no hi ha hagut ni temps per treure del mig del camp. En fí, resignació: el pitjor que es pot veure en el món de l'esport professional. Eslovàquia no s'ha cregut mai que podria eliminar la taronja mecànica i, en el futbol i a la vida, no es pot anar amb aquest tant se m'enfotisme!