Els penals no són cap loteria!

Partit de bàsquet. Imaginari empat a 69. Joan Carles Navarro o Jose Calderón (per dir uns tius més que segurs des dels 4,70) tenen dos tirs lliures amb el temps exhaurit. Heu escoltat que cap comentarista del món de la cistella, amb un mínim de cara i ulls, parli de loteria, de sort, de jugar-s'ho a cara o creu?... Estic cansat d'escoltar la penosa cançoneta: "anem a la loteria dels penals". En una loteria, per definició, és una situació en la qual hi influeix la sort, però tu no tens cap possibilitat de modificar-la o d'intervenir-hi. Com diu el mestre Cruyff "a la sort se l'ha d'ajudar". En els penals, en la sort suprema del futbol, juguen molts factors. Els nervis dels protagonistes, la serenitat, la concentració, el cansament després d'una pròrroga, la manca d'oxigen, el cor accelerat, el joc psicològic, l'ordre a l'hora de tirar, l'actuació dels porters, el pal, el públic, la manera de xutar, el joc de mirades entre els dos actors. No és una loteria. No senyor! És una situació més del joc i guanya qui s'ho mereix! I als futbolistes els va amb el sou assumir aquesta responsabilitat. Ho escric per si de cas...