El Brasil demana que Messi jugui amb la seleçao

Fixa't la portada, d'aquest dilluns, del diari brasiler Meia Hora. El missatge no pot ser més clar: diuen que si l'albiceleste no vol Messi, que el blaugrana jugui en la verdeamarelha. L'Argentina, que com l'acudit del conductor suïcida diu que ell ja anava bé i que eren els altres els qui conduïen a l'inrevès per l'autopista, s'han molestat. Així, Olé contesta els brasilers amb un contundent "quedeu-vos amb Neymar i Robinho".

Per què Mesut Özil té nom de medicament?

Per què Mesut Özil té nom de medicament?

Prengui's un mesutozil tres cops al dia, després de cada menjada, durant una setmaneta...

Per què Varane té nom de cotxe?

El nou central del Madrit ens recorda el típic nom amb el qual Opel o Renault batejarien un 4x4

Per què Di María té nom de cançó pastelera de David Bisbal?

O d'en Ricky Martin... un pasito p'alante...

Per què Altinthop té nom de tanc emprat per la marina dels EUA?

L'exèrcit estatunidenc ha entrat a Bagdad al damunt dels poderosos carros de combat Altinthop...

Per què Nuri Sahin té nom de pastisset àrab?

D'aquells que es mengen de postres i que són bombes energètiques amb mel, sucre, festuc...

Curiosos alguns noms de la plantilla del Madrit

Mira com Falcao combat el fred de l'Argentina

El davanter del Porto i de la selecció de Colòmbia, Radamel Falcao García el Tigre, es relaxa dins una banyera de gel en ple hivern austral. Brrr

Seguidors de River tenen un pla perquè la samarreta no baixi

Curiosa campanya que ha revolucionat l'Argentina. I clar, ja tenim polèmica. (Més) polèmica a Núñez.

Si l'Argentina no vol Messi, que no ens el convoquin!

Si l'Argentina vol vol Messi, que no ens el convoquin i llestos. Tinc la sort de tenir molts amics argentins i sempre els dic que tenen dos problemes per a cada solució. I tenen la solució en forma de millor jugador del món. I no ho saben aprofitar, bolquen sobre Leo Messi tota la responsabilitat, l'esbronquen i el menystenen. Doncs res, tu. Que es quedi a Barcelona i en paus: ens evitarem desplaçaments llarguíssims i inútils (tipus amistós a Alaska), ens evitarem lesions i ens evitarem que les crítiques puguin afectar el 10 blaugrana que mai a la seva vida, que jo recordi, ha estat xiulat pels seus.

Anem a pams. Com sóc un malalt, m'he llevat per veure els dos partits de l'Argentina a la Copa Amèrica que s'han disputat fins ara. En el primer, Messi va ser el millor de carrer i li van ploure les crítiques. En el segon, va estar més que discret i ja el volen declarar persona non grata.

Però el problema no és Messi ni que el blaugrana trobi a faltar Xavi o Iniesta. És que Messi ha de fer de Xavi en una albiceleste amb greus problemes. L'Argentina necessita un pla. Qualsevol, però un pla. Els futbolistes han de saber a què pebrots vol jugar el seu míster i no es poden passejar, com ànimer en pensa, en mig del fred austral. Com pot dir l'entrenador Batista que vol jugar com el Barça amb tres migcentres defensius?. Tres!. I d'aquí no el treuen. No seria més fàcil endarrerir Mascherano en el lloc de Milito per jugar de central o fals central i alliberar una plaça de creador al mig del camp? I és que en el segon matx, contra els Ticos, el tècnic volia el gol i canvia Cambiasso per Gago a 14' pel final!!!

L'altre problema (a banda de tenir el Kun -que perillós serà el gendre de Déu el dia que jugui en un bon equip, sigui quin sigui- a la banqueta i els fenomenals Pastore i Higuaín de decoració) és que Batista es pensa que farà més gols com més davanters acumuli. Error. Es fan un embolic amb Lavezzi, Tévez, Messi, el Kun i el Pipita. I el pobre blaugrana, a treballar al mig del camp...

Com diu aquell acudit, Or-ga-ni-za-ción!

Asamoah Gyan cantant, aficionat mort per agafar una pilota i Anna Cardús es recupera de la meningitis

El ghanès del Sunderland, Asamoah Gyan, ens ensenya què sap fer amb un micro a la mà

Tragèdia a Arlington quan, aquest divendres a la matinada, un seguidor dels Texas rangers ha volgut agafar una pilota batejada i ha mort en caure d'una altura de sis metres

I la bona notícia del dia és que l'àrbitre catalana Anna Cardús ja ha passat a planta després que el darrer mes de maig ingressés en un hospital de Barcelona per un suposat problema víric que va resultar ser una meningitis que va obligar els doctors a forçar-li el coma. L'àrbitre ja és a planta des d'aquest dijous, abandonant la unitat especialitzada en la qual ha estat els dos darrers mesos, i confia en tornar ben aviat a les pistes. Nou temporades ACB la contemplen.

Impactant imatge de la cama del ciclista George Hincapie

L'estatunidenc és el ciclista de la història que més cops ha pres la sortida del Tour. Nascut a Queens l'any 1973, aquest fill de colombians de 1,91, ha estat un dels gregaris de luxe de Lance Armstrong. Actualment, és a les files del BMC. Es va casar amb una exhostesa del Tour (aquelles noies que apareixen als pòdiums per fer bonic) i té una filla que, com no podria ser d'altra manera, es diu Julia Paris. Hincapié ha estat un gironí de pro i, sempre que pot, passa el seu temps a la ciutat catalana on se sent com a casa.

El mòbil de la tennista Alizé Kornet

Punt de partit de Caroline Wozniacki davant Alizé Kornet al torneig de Bastad. La danesa es disposa a servir per guanyar el matx quan passa això...

Si era una tàctica per distreure la número u, la francesa es va equivocar de mig a mig perquè la Wozniaki es va endur el matx :)

Mira com ha quedat la cama dreta de Shaquille O'Neal

Vist a Basket4us.

Tots els vídeos, n'hi de boníssims de la ITV post-retirada del gegant de Newark aquí. En el seu Twitter.

Ha aprofitat Don Pedro l'estiu per arreglar-se les dents?

Imatge de la temporada anterior...

I el somriure d'aquest dijous signant la renovació...

Què en penses?

Mendes, feliç d'haver enCoentrao Mourinho després de vendre-li 12 tius

Jorge Mendes és un representant portuguès que sembla que treballi única i exclusivament per a Mourinho. Si al tècnic del Reial Madrit li feia nosa alguna per fer els seus tripijocs a l'hora de fitxar gent de la cartera de Mendes era Valdano. Amb l'argentí fora de joc, The Special Five ja pot fer i desfer el que li doni la gana. Mendes anirà venent, el Madrid anirà comprant i si cau alguna comissioneta per a l'entrenador, doncs mira què bé.

L'amic Mendes és el representant de Mourinho, Cristiano Ronaldo, Di María, Ricardo Carvalho, Pepe i del darrer en arribar, Fabio Coentrao. Total, l'Ésser Superior s'ha gastat 230 milions en comprar el catàleg de l'agent portuguès. Monopoli? Casualitat? Màfia? I això sense comptar que el fitxatge de Pepe pel Reial Madrid (35 milions d'euros per un desconegut destraler del Porto) ha estat investigat per presumptes irregularitat per part de la fiscalia lusitana sense que s'hagi acabat d'aclarir mai.

Quan Mou era al Chelsea, l'amic Mendes va endosar als blues Peter Cech, Ricardo Carvalho, paolo Ferreira, Tiago i Maniche. Quan Mou va ser a l'Inter, el tècnic de Setúbalva aconseguir que els nerazzurri incorporèssin l'exblaugrana Thiago i Ricardo Quaresma, tots homes de Mendes.

La història de Mendes

Es veu que aquest representant, amou de l'empresa Gestifute amb més de 30 treballadors, va començar sent un jugador de futbol discret que feia el que podia en el Vianense. Com va veure que xutar la piloteta no li anava massa bé, va comprar les tanques publicitàries del modest camp, va muntar videoclubs i discoteques i en el món de la nit va conèixer el porter Nuno que va endosar al Depor l'any 1997.

Segur del que vol, Mendes no va tenir cap problema en fer-li una cara nova en un aeroport a l'agent portuguès més famós del moment: el José Veiga que duia Luis Figo. A partir de les trompades, es va fer un simbòlic relleu en el futbol lusità. Mendes anava guanyant importància, prenia jugadors a altres representants, el seu compte corrent s'anava farcint i va conèixer Mou.

El nivell intel·lectual dels jugadors de l'NBA em fascina

Com ja saps, enguany hi ha tancament patronal a l'NBA que, en aquest post, mirava d'explicar-te'l de la manera més entenedora possible. La millor lliga de bàsquet del món em segueix sorprenent amb alguns detalls propis de l'infantilisme ianqui. No només es mereix un post la xerrada sobre drogues i sexe que els donen als debutants, sinó que ara han editat un manual pels jugadors per afrontar el lock out. Què hi ha a les 56 pàgines que els han repartit? Doncs bàsicament, en època de vaques magres, no estira més el braç que la màniga perquè no se sap quan arrencarà, si és que arrenca, la propera temporada.

Així aconsellen als jugadors no comprar-se joies o cotxes, no fer viatges cars, no desplaçar-se ni a Las Vegas ni a Atlantic City que són antres de perdició en els quals la gent es juga fins i tot el calçotets. En el Lock Out Handbook es procura ser el més entenedot possible amb frades com "aquest Bentley por esperar" o "no volis a Las Vegas". Com si a Detroit un no pogués gastar-se fins l'últim dòlar. També els recorden que la roba, les joies o els cotxes "perden valor en el mercat de segona mà" i animen els jugadors a "guardar els diners pels éssers estimats". També els recomanen contenció en hipoteques, lloguers i compres de mansions.

"Espera el millor. Prepara't pel pitjor" és la sentència amb la qual arrenca el Manual.

Vaja, que ho podria signar el mateix Artur Mas :)

Piqué dóna l'elixir de la joventut eterna a una iaia italiana

Anunci d'Sky Itàlia. La màgia és a l'aigua de la Champions que el català ofereix a la iaia. El central del Barça és escortat per Francesco Totti i Samuel Eto'o.

La xicota de JR Smith (Nuggets) és blanca o negra?

Tinc un dubte raonable :)

La Toya diu que el seu marit la va vendre a Mike Tyson per 100.000 dòlars la nit

Sembla l'argument d'una Proposta indecent, la pel·lícula que va originar moltíssims debats de cafè i que protagonitzaven Robert Redford i Demi Moore. La Toya Jackson, la germana del Rei del Pop, acaba de treure les seves memòries. Es veu que l'artista explica que l'home amb el qual va estar casat, un tal Jack Gordon que també era el seu mànager, la va vendre per una nit al boxador Mike Tyson a canvi de 100.000 dòlars. Afortunadament per Tyson l'acord no es va acabar de tancar mai :)

D'entrada tres reflexions:

1.- I La Toya no era prou grandeta per plantar-se o engegar-lo a dida? Realment, aquesta mossa és una toia.

2.- Mike Tyson pot estar ben content. Manté el CV amatori intacte i es va estalviar una morterada. Ara que es dedica a la cria de coloms, potser en pot batejar algún amb el nom de la germaníssima.

3.- L'agent (mort el 2005) no descansava mai, tu. La qüestió era fer diners :)

El departament de premsa del Barça es cobreix de glòria

Dilluns: El FC Barcelona renova Andreu Fontàs fins el 2013

Dimarts: Rectifiquen. El FC Barcelona renova Andreu Fontàs fins el 2012

Dimecres matí: Els socis amb peticions compreses entre els números 2.466 i 3.739 podran anar a la Supercopa d'Europa de Mònaco

Dimecres tarda: Rectifiquen. Els socis amb peticions compreses entre els números 2.466 i 3.945 podran anar a la Supercopa d'Europa de Mònaco

Quina setmaneta, tu. Acaben d'anunciar que fitxen Kiko Femenia pel B i que tindrà el dorsal 30 amb el primer equip. Serà veritat? Esperarem la rectificació :)

Tres preguntes per a Xavier Trias

Primera: Ara que PyeongChang, Corea del Sud, ha estat escollida seu dels Jocs Olímpics d'hivern de 2018, augmenten teòricament les possibilitats de la candidatura de Barcelona 2022. El nou alcalde seguirà apostant per la capital catalana?

Segona: Jordi Hereu va demanar formalment al Tour, després de la bona experiència de 2009, que Barcelona fos la ciutat triada per donar el tret de sortida a la ronda gala el 2015. Seguirà endavant la proposta?

Tercera: La patinada del gendre perico, creu que li donarà més popularitat a les enquestes i en els vots tenint en compte que hi ha força més seguidors del Barça que no pas de l'Espanyol?

El periodista (?) Juan Antonio Alcalá (COPE) apunta al Pulitzer :)

M'agradaria que el presumpte periodista Juan Antonio Alcalá m'enviés el seu manual d'estil per assegurar-me del que no s'ha de fer mai en aquesta professió. Aquest infecte personatge (recordem que és el que va activar el ventilador de la merda del suposat dopatge del Barça des de les catacumbes de la Central Lechera) s'ha tornat a cobrir de glòria.

Incansable en la seva lluita pel premi Pulitzer, aquest ésser que treballa per la cadena dels bisbes, va vendre (amb tots els ets i uts) que el sorteig de Primera (que s'havia de fer avui) ja estava fet. Fins i tot apuntava la data del clàssic: el 3 de desembre i al Bernabéu. Doncs, noi. Res de res. El Madrid-Barça serà l'11 de desembre (si no és que es juga el 29 de novembre perquè el Mundial de Clubs arrenca el 8). L'únic que ha encertat Pitoniso Alcalá és que, per primera vegada des de la temporada 2006-2007, el primer duel entre els dos grans serà al Bernabéu. Era un 50%.

Una jugadora de Suècia es canvia la samarreta amb un seguidor

Bravo Josefine Öqvist

Djokovic: Mira quien baila!

Ara que teníem Larissa Riquelme tranquil·leta...

Personalment, estic cansat de Larissa Riquelme. La noia (aquí deixo un espai per tal que tothom pensi el nom de la seva professió i no val model) es va fer famosa al Mundial de Sud-àfrica ensenyant les mamelles. Primer, per la seva Paraguai, després, per Espanya i si hagués seguit la competició hauria fet un top less pel pobre Nelson Mandela.

Amb la Copa Amèrica, ja patia per veure la guaraní fent de les seves per enèsima vegada. És ben trist que l'únic atractiu del Paraguai sigui esperar el xou de la Riquelme. Però, potser pel fred que fa a l'Argentina, tenim la noia tranquil·leta.

El problema és que ha creat escola. Dues peruanes van voler fer sengles Riquelmes per animar la seva selecció contra els charrúas. I això que el partit es va disputar sota zero. Les noies es veu que representen (atenció) el Chollywood que es veu que és com es coneix el món de la faràndula al Perú. Pobres inques!

Algú ha vist el cosí de Messi per Girona?

Si hi ha una ciutat del nostre país que m'encanta esècialment, aquesta és Girona. Sempre busco alguna excusa per anar a visitar-la i en la meva memòria adolescent estan gravades les barraques de Sant Narcís.

Ara tinc un altre motiu per desplaçar-m'hi. Esbrinar si algú sap on és Emanuel Adrián Biancucchi. On para aquest noi? El cosí de Messi va ser presentat amb tots els ets i uts al Montilivi com a reforç del Girona en el mercat d'hivern i el seu bateig mediàtic va ser el més seguit, segur, de la història del club blanc-i-vermell. Però a l'amic Biancucchi no se li ha vist el pèl.

I això que el xicot va demostrar bones maneres en la presentació anunciant al món que el seu cosí, el millor jugador del món, li havia recomanat el club perquè "la ciutat era molt maca i el club era molt lindo". Quin gran motiu per fitxar per un equip! Home, no demano que digués que era del Girona des de petit o que era un somni fet realitat, però...

El cosí, murri, ho arreglava: "Leo em vindrà a veure". Messi al Montilivi?

Però, quan es van apagar els focus, res de res. Mentre el club defensava que no era un fitxatge mediàtic, sinó que s'incorporava al club de Raül Agné per la seva qualitat, no n'hem sabut res més de l'exjugador del Munic 1860. Sembla que uns problemes burocràtics el van impedir jugar. És a dir, l'amic Biancucchi era un sense papers tot i tenir passaport italià. El Girona no va dir ni mu i l'únic que van filtrar era que s'estava treballant en el cas des de la via administrativa. I aquí acaba la història. Han passat mesos i mesos. La samarreta amb el dorsal 12, que havia de dur, encara l'espera al vestidor del Montilivi. Encara l'espera?

Per què l'Espe s'escarrasa en dur la Ryder Cup de golf a Madriz?

Sóc fan absolut d'Esperanza Aguirre. Ni Rita Barberà ni tonteries. La presidenta de la Comunidaz de Madriz és un personatge tan histriònic, desfasat i exagerat que si sortís en una pel·lícula no se'l creuria ningú. Darrerament, aquesta noia es dedica a potenciar el golf a Madriz. Un esport a l'abast de tots els mortals i gens elitista :) De fet, volia presentar la candidatura de Madriz per allotjar la Ryder Cup de 2018 que, finalment, va anar a parar a França. Però per què? Només cal una recerca de nivell 1 a internet per esbrinar unes quantes coses d'aquesta mossa i la seva família.

Es veu que sota la seva dictadura (democràtica) la presidenta s'ha dedicat a autoritzar camps i camps de golf amb absoluta alegria. La Mare dels Ous és que el seu marit (que ha de tenir estòmac), la seva sogra, els seus oncles i una germana tenen molts interessos en aquest esport. Casualitat?

Les dades objectives anuncien que el seu home, un tal Fernando Ramírez de Haro i Valdés, és vicepresident de la Federació Espanyola de Golf i un dels promotors del polèmic camp de Tres Cantos ubicat, segons els ecologistes, en un indret protegit. Esperanzita's Sister és directora de Madrid Golf que, curiosament, celebra la fira del sector més important d'Espanya, la sogra és presidenta d'una associació de veteranes del golf (quina por fer un Bitter Kas amb les amiguetes de la senyora), l'oncle i el seu cosí germà són consellers de l'empresa Club Golf Moraleja i promotors de diferents camps...

Seguim? Requalificacionsde sòls a Madriz per fer camps de golf en terrenys destinats a equipaments, presumptes alteracions de declaracions d'impacte ambiental, destinar 170 milions d'euros pel camp de Tres Cantos (recordem que el seu marit n'és promotor) per allotjar la Ryder de 2018, alteracions més que irregulars dels plans de normativa urbanística. El camp de Tres Cantos ha d'anar als terrenys del Parc Regional de la Cuenca Alta del Manzanares...

Perduda la competició de 2018, en la que a correcuita es va canviar el logo per col·locar la imatge de Seve Ballesteros per tocar la fibra a l'organització, Aguirre amenaça amb tornar-ho a intentar. Qui ho dubte? Amb les coses del menjar no es juga!

El veritable problema de Jonathan dos Santos

M'encanta la situació en la qual s'ha vist el mexicà Jonathan dos Santos i la criminalització mediàtica a la qual s'ha vist sotmès per culpa de l'afer amb les prostitutes de l'Equador. Realment, la Central Lechera necessitava un argument d'un cert pes per mirar de desestabilitzar el Barça. Ho van mirar d'aconseguir denunciant que Jeffren i Bojan no van ser presents a la gespa per celebrar l'Europeu Sub'21 (enlloc de destacar que no hi havia ningú del Madrit convocat per Milla) i la tonteria de Jona amb les "mujeres de vida galante" els ha anat de perles per vendre que al FC Barcelona no són tots uns escolanets de Montserrat.

Pero, fora màscares, si us plau. L'acció del blaugrana no és la més indicada per a un futbolista d'elit i menys d'un jugador que forma part del FC Barcelona. Crec que el càstic i la bronca hauria hagut de ser interna. Em sembla excessiu l'acte públic que li ha obligat a fer el club davant de tot el món. Com si fos un Pepe qualsevol! No recordo el portuguès del Madrit obligat a confessar-se públicament per gairebé rebentar el cap a Casquero o a Luis Figo segant la vida esportiva del jove jugador del Saragossa César Jiménez que es va haver de retirar del futbol per culpa de l'entrada del lusità just el dia en el qual debutava a Primera.

El problema de Jonathan dos Santos ha estat ser el cap de turc, tenir una projecció futbolística brutal, vestir la samarreta del Barça i no tenir cap mena de picardia. El mexicà ha estat un pardalet. Aquesta mena de situacions eròtico-festives són força habituals en concentracions d'aquesta mena, però a ningú se li acut ordenar que les noies entrin per la porta principal de l'hotel i de la mà de l'utiller de la Tri. Només els faltava portar un collaret que digués Anem a l'habitació del jugador del Barça per jugar al mus. És la 109.

Líban-Kuwait: un amistós que acaba a trets!

Kuwait guanyava per 6-0 i en volia més. Als del Líban, se'ls van inflar els dallonses...

Brutal caiguda de Samuel Dumoulin al Tour

Mira què feia el gran Michael Jordan a classe de química

Escrivia tendres cartes d'amor a una tal Larquette. "Tothom diu que ets molt guapa i jo hi estic d'acord" i "em preocupo per tu", les frases estrella de la declaració. És el que té escriure les coses, les paraules se les endú el vent...

PS: M'encanta el full de la llibreta...

Jonathan es disculpa i farà treballs socials

El mexicà Jonathan dos Santos, s'ha disculpat davant els mitjans oficials del club blaugrana pel seu afer amb les prostitutes d'Equador quan estava convocat amb la Tri per jugar la Copa Amèrica. El blaugrana va ser expulsat per l'acte d'indisciplina i es queda sense jugar la competició. El problema d'aquest noi no és haver-se'n anat de putes (tots ho fan) sinó ser tan pardalet que tot ha quedat gravat. M'encanta quan, "per iniciativa pròpia" diu que farà treballs socials a la Fundació del Barça i que també vol fer alguna cosa al seu país... Me l'imagino fent xerrades amb "les noies de vida galante". Els dirà... "Quan jo o altres futbolistes us convoquin a les habitacions d'un hotel, a més de no robar, heu d'evitar les entrades principals..."

Quina família, tu. El petit, putero. I del gran... millor no parlar-ne.

L'Hèrcules no el fitxa per ser fill d'un etarra!

Creus que és una decisió justa? De tal palo, tal astilla? Són els fills culpables dels pecats del pare? El determinisme social fa dècades que està enterrat!

L'Hèrcules ha anunciat que no fitxarà el porter de la Reial Societat Eñaut Zubikarai perquè son pare, Cándido, és al presó per haver matat dos guàrdies civils, per haver col·laborat en l'escamot Eibar i per haver matat el propietari d'un bar que, segons Cándido, era un traficant de drogues. El pare del futbolista és a la presó alacantina de Fontcalent (casualitat?) on compleix condemna des de 1989 i sortirà en llibertat el proper mes d'octubre. El porter que el conjunt alacantí no fitxarà per jugar a Segona va signar, fa uns mesos, un manifest a favor de l'acostament dels presos d'ETA al País Basc juntament amb vuit jugadors més de la Reial...

Eñaut, que va veure com son pare era detingut quan només tenia cinc anys, ha pres part en algun acte de suport als presos d'ETA. De fet, va assistir a un concert, ara fa dos anys, amb una foto el seu pare. Sa mare, Make Goñi, formava part de l'escamot Eibar.

Mira el penal (no xiulat) més clar de la història del futbol

Ha passat, aquest diumenge, en el Mundial femení d'Alemanya. Atenció al defensa de Guinea amb el dorsal 2. Creu que la jugada atacant d'Austràlia ha estat anul·lada per fora de joc i agafa tranquil·lament la pilota amb les mans dins de la seva àrea. L'àrbitre hongaresa Gyoengyi Gaal no va xiular la pena màxima després que la jugadora, que es diu Bruna, tingués el cuir a les mans durant un parell de segons. Al final, Austràlia es va imposar 3-2 a Guinea en partit disputat a Bochum.

Quin és l'equip més rendible de la història de l'esport professional?

Manchester United? FC Barcelona? Reial Madrit? Boston Celtics? Los Ángeles Lakers? Bears de Chicago? Cowboys de Dallas?

No. L'equip més rendible de la història són els desapareguts Spirits de Sant Louis que, des de 1976, no jugen un partit de bàsquet, però que segueixen ingressant una barbaritat de diners: uns 16 milions de dòlars l'any. Però nets. Tots és benefici. Al no haver-hi equip, no hi ha despeses.

Em trec el barret davant el periodista de La Vanguardia, Javier Dele, que, en aquest magnífic reportatge, ens despulla el perquè. Resulta que els Spirits de Sant Louis van plegar l'any 1976 quan l'ABA va ser fagocitada per l'actual NBA. Des d'aleshores i fins avui, els germans Silna (propietaris dels Spirits) han ingressat més de 200 milions de dòlars. Per què?

L'NBA va acceptar, provinents de l'ABA, quatre dels sis equips: els Spurs de San Antonio, els Pacers d'Indiana, els Nuggets de Denver i els Nets de Nova York que, després emigrarien a la veïna Nova Jersey. Però què passava amb els altres dos? Els Colonels de Kentucky van cobrar 3,3 milions a canvi de dissoldre's i l'Spirit va proposar, en canvi, cobrar 2,2 milions a més d'una compensació, indefinida i de per vida, d'una setena part dels ingressos televisius dels quatre supervivents. En un temps en el qual la TV no tenia la importància d'avui, les altres quatre franquícies van acceptar. Amb els ulls clucs.

Van passar els anys, l'NBA va explotar, els contractes televisius són gegantins i els germans Silna (Ozzie i Daniel) només han d'anar parant la mà. En més d'una ocasió els han ofert diners (molt diners) per renunciar a allò que van demanar el 1976 i que, aleshores, semblava inofensiu però els propietaris dels Spirits de Sant Louis no en volen ni sentir a parlar.