Si hi ha una ciutat del nostre país que m'encanta esècialment, aquesta és Girona. Sempre busco alguna excusa per anar a visitar-la i en la meva memòria adolescent estan gravades les barraques de Sant Narcís.
Ara tinc un altre motiu per desplaçar-m'hi. Esbrinar si algú sap on és Emanuel Adrián Biancucchi. On para aquest noi? El cosí de Messi va ser presentat amb tots els ets i uts al Montilivi com a reforç del Girona en el mercat d'hivern i el seu bateig mediàtic va ser el més seguit, segur, de la història del club blanc-i-vermell. Però a l'amic Biancucchi no se li ha vist el pèl.
I això que el xicot va demostrar bones maneres en la presentació anunciant al món que el seu cosí, el millor jugador del món, li havia recomanat el club perquè "la ciutat era molt maca i el club era molt lindo". Quin gran motiu per fitxar per un equip! Home, no demano que digués que era del Girona des de petit o que era un somni fet realitat, però...
El cosí, murri, ho arreglava: "Leo em vindrà a veure". Messi al Montilivi?
Però, quan es van apagar els focus, res de res. Mentre el club defensava que no era un fitxatge mediàtic, sinó que s'incorporava al club de Raül Agné per la seva qualitat, no n'hem sabut res més de l'exjugador del Munic 1860. Sembla que uns problemes burocràtics el van impedir jugar. És a dir, l'amic Biancucchi era un sense papers tot i tenir passaport italià. El Girona no va dir ni mu i l'únic que van filtrar era que s'estava treballant en el cas des de la via administrativa. I aquí acaba la història. Han passat mesos i mesos. La samarreta amb el dorsal 12, que havia de dur, encara l'espera al vestidor del Montilivi. Encara l'espera?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada