El veritable problema de Jonathan dos Santos

M'encanta la situació en la qual s'ha vist el mexicà Jonathan dos Santos i la criminalització mediàtica a la qual s'ha vist sotmès per culpa de l'afer amb les prostitutes de l'Equador. Realment, la Central Lechera necessitava un argument d'un cert pes per mirar de desestabilitzar el Barça. Ho van mirar d'aconseguir denunciant que Jeffren i Bojan no van ser presents a la gespa per celebrar l'Europeu Sub'21 (enlloc de destacar que no hi havia ningú del Madrit convocat per Milla) i la tonteria de Jona amb les "mujeres de vida galante" els ha anat de perles per vendre que al FC Barcelona no són tots uns escolanets de Montserrat.

Pero, fora màscares, si us plau. L'acció del blaugrana no és la més indicada per a un futbolista d'elit i menys d'un jugador que forma part del FC Barcelona. Crec que el càstic i la bronca hauria hagut de ser interna. Em sembla excessiu l'acte públic que li ha obligat a fer el club davant de tot el món. Com si fos un Pepe qualsevol! No recordo el portuguès del Madrit obligat a confessar-se públicament per gairebé rebentar el cap a Casquero o a Luis Figo segant la vida esportiva del jove jugador del Saragossa César Jiménez que es va haver de retirar del futbol per culpa de l'entrada del lusità just el dia en el qual debutava a Primera.

El problema de Jonathan dos Santos ha estat ser el cap de turc, tenir una projecció futbolística brutal, vestir la samarreta del Barça i no tenir cap mena de picardia. El mexicà ha estat un pardalet. Aquesta mena de situacions eròtico-festives són força habituals en concentracions d'aquesta mena, però a ningú se li acut ordenar que les noies entrin per la porta principal de l'hotel i de la mà de l'utiller de la Tri. Només els faltava portar un collaret que digués Anem a l'habitació del jugador del Barça per jugar al mus. És la 109.