Els budells del Camp Nou no tenen una Situation Room com la que hi ha a la Casa Blanca de Washington on Obama ha seguit la captura de Bin Laden que tenia el nom en clau del darrer cap apatxe, però
Pep Guardiola també pot dir que "objectiu visualitzat. Geroni-mou EKIA" (
Enemy Killed in Action). I és que els blaugrana, fidels als seu estil, han aconseguit desactivar l'enemic número u del futbol, del respecte, de la humilitat, del fair play i de la esportivitat. Mourinho,
des de l'hotel en el qual ha vist el partit, ja està preparant el globus amb el qual en Florentonto el facturarà a Milà.
Un títol menor com la Copa (ja fa temps que et dic que aquesta competició no és res més que un peatge obligat pels grans per fer el Triplet) és pobre balanç per als reis del señoriu.
El Barça serà a Wembley 19 anys després del gol de Koeman contra la Samp que donava la primera Copa d'Europa per a l'entitat catalana. Ara, ja n'hi ha tres al sarró i es podria assolir la quarta equiparant-se a grans com el Bayern o l'Ajax. La veritat és que el FC Barcelona ha sigut l'amo i senyor de l'eliminatòria, però cal ser just i fer una reflexió acurada. Els blaugrana només han pogut guanyar un dels quatre partits que han hagut de disputar contra els blancs en 17 dies.
El Reial Madrit només xuta un cop entre els tres pals
Els blancs han mort dempeus i no s'han rendit en cap moment. Ja se sabia. Teledirigits per Mou des de l'hotel, els madrilenys han intentat jugar de tu a tu al Barça en els primers 45 minuts. Però el plantejament de Guardiola ha estat sensacional i ha desactivat la línia de creació blanca. Abans del descans, el cap deia que el millor del matx havia estat Iker Casillas. Ha fet quatre grans intervencions (de set xuts) mentre que el Madrit no ha fet ni pessigolles a Valdés.
A la segona meitat, els de Karanka han arrencat de manera molt més vertical i, ara sí, han arraconat els blaugrana. De fet, Higuain ha fet un gol que l'àrbitre (un dels infinits amics de Mou) ha anul·lat per entendre falta prèvia de CR7 a Mascherano tot i que, val a dir que el crack de Madeira ha caigut sobre el Jefecito, impedint la cursa del capità de l'albiceleste, per una lleugera empenta de Piqué. De fet, no es pot parlar mai de gol anulat ja que l'àrbitre ja havia xiulat abans que el Pipita xutés.
El que passa és que el Barça és molt Barça i en una jugada de fàbula, amb l'ADN de la Masia, Iniesta ha fet una assistència màgica per Pedro que ha definit amb l'esquerra. Valdés havia iniciat la jugada i el de Gavà ha embogit. Només 10 minuts després, Marcelo empatava el matx beneficiant-se d'una gran jugada individual de Di Maria que havia estavellat la pilota al pal esquerre de Valdés.
Els del Bernabéu ho han seguit provant, en cap moment han abaixat els braços, tot i que els ha costat molt seguir pressionant pel cansament i per la gespa anegada per culpa de la pluja que ha caigut. La crua realitat, per a l'enèssim multimilionari projecte de l'Ésser Superior, és que els de Karanka (un equip que havia de remuntar) només ha xutat un cop entre els tres pals en 90 minuts.
Abi, la cirereta del pastís
Eric Abidal ha rebut l'ovació de la nit quan Pep li ha donat uns minuts a un jugador que només fa 48 dies que era operat d'un tumor al fetge. Ha acabat mantejat, petonejat i abraçat pels seus companys. El gal es perfila per jugar la final de Wembley. Lance Armstrong, només acabar el partit, ha qualificat "d'increïble" la recuperació del de Lió i l'ha volgut felicitar amb una piulada al Twitter.
La penosa transmissió de TVE
És imperdonable que La1 doni un micròfon a un Ultra Sur que es diu Manolo Sanchís que hagi tingut 90 minuts per vomitar barbaritats davant un Eusebio, el de La Seca és un senyor, que no ha volgut entrar a la polèmica. Sergio Sauca, un incondicional blanc, ha aconseguit acabar la crònica sense pronunciar la paraula català o Catalunya. Que és difícil, eh?
Serena Williams està més que satisfeta. Es veu que la noia feia temps que anava darrera d'unes calcetes que potencien el cul i te'l deixen la mar de bonic. La tennista les ha trobat, les ha comprat i ara pregunta als més de dos milions de seguidors que té al seu twitter si se les ha de posar o no: Home, abans de respondre... dóna un cop d'ull a aquestes imatges que poden ferir algunes sensibilitats.
Gerard Piqué ha publicat aquesta fotografia en la qual apareix amb un regal molt especial que li ha fet arribar, en persona, el jugador Sitapha Savané. No és cap secret que el central del Barça és un malalt del bàsquet i, sempre que pot, es deixa caure pel Palau Blaugrana amb el seu bon amic Bojan. Estic segur que, per alçada i cos, el 3 blaugrana no desentonaria a l'ACB.
Ni el calendari, ni els arbitratges, ni els UEFA-rumors que comencen a circular i parlen d'una sanció de sis mesos a Mou. És cert que una imatge val mil paraules. Aquesta fantàstica fotografia de Luis Sevillano reflecteix què passa a Madrit. Desencís, solitut, tristor, absència de referents... Cristiano Ronaldo, amb molts pocs amics al vestidor, es queda sense el suport del seu entrenador José Mourinho que l'abandona per tenir els ous de criticar el trist plantejament del de Setubal al Bernabéu en el partit d'anada de les semis de la Champions. Un nou projecte milionari de l'Ésser Superior que se'n va un cop més en orris. Una proposta que, novament, queda molt tocada i molt fracurada després de renunciar el futbol i tractar de fer que el Reial Madrit es transvesteixi de l'Inter. Un conjunt que ha passat, en un tres i no res, de ser l'equip de CR7 a l'equip de Pepe. Una trista Copa és un magre balanç per una munió d'homes (no vull escriure equip) que aspiraven a tot aquell llunyà més d'agost.
Explicit. El valor de tenir valors. Per cert, el Madrit és Adidas. Per si algú s'ho pregunta.
Avui escoltaràs, a tots els mitjans de comunicació, que uns impresentables que no representen el Barça van provocar destrosses i incidents a Canaletes. Discrepo. Ho sento. El Barça, com el Madrit, acull molts tarannàs i gent de tota mena. Per tant, hem d'assumir amb total normalitat que aquests imbècils (sí, he escrit imbècils) també formen part del Barça. D'una manera vandàlica, vomitiva, histriònica i lamentable però el FC Barcelona aplega gent (?) de tota mena de condició i educació. Que ens dolgui o no, ja són figues d'un altre paner. Aquests desgraciats només han fet, amb els incidents d'aquesta nit, que donar munició a la Caverna i aconseguir que els informatius espanyols obrin amb aquesta celebració tot magnificant-la. Uns brètols (escric brètols tot i que m'agrada més el poc normatiu substantiu de gamberru) que s'animen amb l'alcohol i, covards de mena, se senten legitimats dins de la gran massa.
Avui fa 46 dies. 46 dies des d'aquell 17 de març en el qual el lateral del FC Barcelona, Eric Abidal, era intervingut al Clínic per extreure-li una part del fetge afectada per un tumor. Dos dies abans, li havien detectat en una revisió rutinària. El defensa ha pres part, aquest dilluns, en la darrera sessió preparatòria dels blaugrana abans del matx de tornada de les messifinals que es disputarà aquest dimarts contra el Madrit. Abidal ha estat el gran protagonista de la rotllana inicial de l'entrenament. Ha fet un breu discurs i ha rebut dues sentides ovacions per part dels seus companys abans de bolcar-se en la feina. Sis setmanes després, Abdidal ha entrat en la convocatòria. Iniesta, també. Oier serà el segon porter, per la vermella a Pinto al Bernabéu, i completen la llista Thiago, Bartra i Sergi Roberto.
Aquest dilluns al matí, en Florentonto rebia de mans d'Esperanza Aguirre, presidenta de la Comunidaz de Madriz, la Gran Creu de l'Ordre del 2 de maig. Recordes que la política conservadora ordenava el 14 de març a l'Ésser Superior "Ocúpate de ponerle las pilas a Mou"?. Carai. Vull dir, Garay.
Duru amb ell! Aquest dilluns al matí 7:30h, mentre el món s'estremia amb la notícia de la mort de Bin Laden a mans dels EUA, un cotxe que conduïa el jugador del Bolton Marcos Alonso (20 anys) fill de l'exjugador, amb el mateix nom, del FC Barcelona i Atlètic de Madrid, provocava un accident mortal pels carrers de la capital espanyola. Alonso fill, cedit pel Reial Madrit al conjuny anglès, perdia el control del seu tot terreny que impactava contra una paret.
