Els budells del Camp Nou no tenen una Situation Room com la que hi ha a la Casa Blanca de Washington on Obama ha seguit la captura de Bin Laden que tenia el nom en clau del darrer cap apatxe, però Pep Guardiola també pot dir que "objectiu visualitzat. Geroni-mou EKIA" (Enemy Killed in Action). I és que els blaugrana, fidels als seu estil, han aconseguit desactivar l'enemic número u del futbol, del respecte, de la humilitat, del fair play i de la esportivitat. Mourinho, des de l'hotel en el qual ha vist el partit, ja està preparant el globus amb el qual en Florentonto el facturarà a Milà. Un títol menor com la Copa (ja fa temps que et dic que aquesta competició no és res més que un peatge obligat pels grans per fer el Triplet) és pobre balanç per als reis del señoriu.
El Barça serà a Wembley 19 anys després del gol de Koeman contra la Samp que donava la primera Copa d'Europa per a l'entitat catalana. Ara, ja n'hi ha tres al sarró i es podria assolir la quarta equiparant-se a grans com el Bayern o l'Ajax. La veritat és que el FC Barcelona ha sigut l'amo i senyor de l'eliminatòria, però cal ser just i fer una reflexió acurada. Els blaugrana només han pogut guanyar un dels quatre partits que han hagut de disputar contra els blancs en 17 dies.
El Reial Madrit només xuta un cop entre els tres pals
Els blancs han mort dempeus i no s'han rendit en cap moment. Ja se sabia. Teledirigits per Mou des de l'hotel, els madrilenys han intentat jugar de tu a tu al Barça en els primers 45 minuts. Però el plantejament de Guardiola ha estat sensacional i ha desactivat la línia de creació blanca. Abans del descans, el cap deia que el millor del matx havia estat Iker Casillas. Ha fet quatre grans intervencions (de set xuts) mentre que el Madrit no ha fet ni pessigolles a Valdés.
A la segona meitat, els de Karanka han arrencat de manera molt més vertical i, ara sí, han arraconat els blaugrana. De fet, Higuain ha fet un gol que l'àrbitre (un dels infinits amics de Mou) ha anul·lat per entendre falta prèvia de CR7 a Mascherano tot i que, val a dir que el crack de Madeira ha caigut sobre el Jefecito, impedint la cursa del capità de l'albiceleste, per una lleugera empenta de Piqué. De fet, no es pot parlar mai de gol anulat ja que l'àrbitre ja havia xiulat abans que el Pipita xutés.
El que passa és que el Barça és molt Barça i en una jugada de fàbula, amb l'ADN de la Masia, Iniesta ha fet una assistència màgica per Pedro que ha definit amb l'esquerra. Valdés havia iniciat la jugada i el de Gavà ha embogit. Només 10 minuts després, Marcelo empatava el matx beneficiant-se d'una gran jugada individual de Di Maria que havia estavellat la pilota al pal esquerre de Valdés.
Els del Bernabéu ho han seguit provant, en cap moment han abaixat els braços, tot i que els ha costat molt seguir pressionant pel cansament i per la gespa anegada per culpa de la pluja que ha caigut. La crua realitat, per a l'enèssim multimilionari projecte de l'Ésser Superior, és que els de Karanka (un equip que havia de remuntar) només ha xutat un cop entre els tres pals en 90 minuts.
Abi, la cirereta del pastís
Eric Abidal ha rebut l'ovació de la nit quan Pep li ha donat uns minuts a un jugador que només fa 48 dies que era operat d'un tumor al fetge. Ha acabat mantejat, petonejat i abraçat pels seus companys. El gal es perfila per jugar la final de Wembley. Lance Armstrong, només acabar el partit, ha qualificat "d'increïble" la recuperació del de Lió i l'ha volgut felicitar amb una piulada al Twitter.
La penosa transmissió de TVE
És imperdonable que La1 doni un micròfon a un Ultra Sur que es diu Manolo Sanchís que hagi tingut 90 minuts per vomitar barbaritats davant un Eusebio, el de La Seca és un senyor, que no ha volgut entrar a la polèmica. Sergio Sauca, un incondicional blanc, ha aconseguit acabar la crònica sense pronunciar la paraula català o Catalunya. Que és difícil, eh?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada