"Si no saps què fer dins l'area, marca i després discutirem les opcions" Bill Shankly (Liverpool)

"L'esport pot ser injust, però sempre et posa en el teu lloc"

dissabte, 19 de març del 2011

A Balotelli el vesteix sa mare :)



Sensacional. Per què a tots els esportistes que es diuen Mario de nom se'ls coneix com a Super Mario?

Özil: "Ja juguem amb els ulls tancats, com el Barça" :)

La notícia no és que l'alemany amb nom de medicament (prengui's un mesutozil tres cops al dia amb la panxa plena) faci aquestes declaracions, sinó que en Nemo sigui capaç de tancar els ulls! Deú, em pensava que els tenia permanentment oberts! Que els vagi tancant, que els vagi tancant...

Sandro: Porta la renovació al llit d'Abidal!

Crec que l'Alejandro hauria de tenir un gest amb Eric Abidal: l'home que vol més anys i no pas més diners per seguir vinculat amb el FC Barcelona. No cal dir res més, no? Alejandro: Fes alguna cosa bé i emporta't la renovació al Clínic! No és un gest de caritat, no és una atabala del moment... és una obligació. També s'hauria d'haver fet amb en Basile, els collons de L'NBArça.

Mentre, la samarreta del FC Barcelona amb el 22 d'Eric Abidal s'esta venent a tot drap. Abans, de vendre'n un parell diàries a algun turista francès, han passat a despatxar-ne unes 60.

Avui tothom és especialista en el Xakhtar :)

Els quatre malalts de l'esport podem tenir quatre regles bàsiques pel que fa al Xakthar ucraïnès, rival del Barça a quarts de la Champions. Quatre regles, eh? Tampoc anem de sobrats. Però és curiós com, passejant pels carrers, és a dir pels veritables centres neuràlgics de la vida popular: mercats, botigues, bars... hom parla del conjunt de Lucescu com si en fossin veritables especialistes. Les quatre dades que han aparegut a la premsa, han estat estudiades al detall pels nostres improvisats analistes i comentaristes i tothom les vomita a qui els vulgui (o no) escoltar.

Que si Txigrinski (mira si ens elimina amb un cop de cap a la sortida d'un còrner al darrer segon), que si Lucescu és un mal educat i ja se les va tenir amb Guardiola que és tot un senyor, que si no sé quants brasilers tenen, que si és un equip que ataca millor que no pas defensa, que és molt incòmode (definició que sempre queda de puta mare i no vol dir res), que si tenen un metge català (pocs saben que és en Paco Biosca, ex del Lleida), que si ojut amb el lateral (Srna), que si Luis Adriano ha fet la meitat dels gols dels ucraïnesos, que si el viatge a Donestk a l'abril serà llarg però sense el fred de novembre o desembre...

Un xist: D'on és el Xakhtar? de Donetsk :)

Imagino que a Madrit ha de passar el mateix (amanit amb bocata calamares, porras, mixtos i croissant planxa) amb el Tottenham... que si tornarà Van der Vaart al Bernabéu (mira que si el que havia de ser el nou Beckham ens la fot), que si ojut amb el gal·lès Gareth Bale (l'hem de fitxar abans que ens el robin els catalans de merda), que si a dos partits nosaltres som molt superiors... Sempre n'hi ha un que està ben enterat de tot. Aquí i allà :)

Perdoneu, però algú ho havia de dir!

Els esportistes i el mapamundi dels tamanys de penis


És curiós aquest mapamundi del tamany de penis, no? Si pensem en determinats esportistes, ens podem fer un tip de riure. Tot i que no es pot generalitzar, és curiós el domini africà: Ghana, Costa d'Ivori, el Camerun, Nigèria, el Sudan... Adenabor: no veig el teu país en el Top Ten :) O no hi ha estadístiques o és inútil fer el treball de camp per por a destrossar els aparells de medició?

Curiosament, els bolivians es veu que estan força ben dotats... No m'imagino l'Evo Morales amb un AK47, com tampoc en Sarkozy crec que calci un 45. És just assenyalar que França (Claude Makelele) és el país europeu amb millors estadístiques (gràcies a la immigració negre, segur!). Itàlia també destaca: Puja la mitjana en Berlusconi o en Balotelli?

La gran decepció són els Estats Units, mentre que els països orientals entren en el tamany cacauet.

Ai! si jo expliqués qui té, encara, el rècord al vestidor del Barça! Un jugador que es dutxava sol perquè les comparacions sempre han estat odioses... No. No és en Winston Bogarde.

dijous, 17 de març del 2011

Mal rotllo d'homenatge al Bernabéu!


Que no s'ha mort, collons! Perdoneu, però algú ho havia de dir! Quin mal rotllo d'imatge! Podrien haver triat alguna altra cosa a Madrit i no haver de demanar, urgentment, una foto de l'Abidal al Barça per penjar-la al videowall (paraula que ens recorda la Isabel Gemio) de qualsevol manera. I, mentres adaptaven la foto, la botiga del Reial Madrit treia fum per estampar la samarreta amb els Ànims Abidal que van dur els jugadors de Mou i els de l'Olympique. Veus? El detallet de la samarreta va estar molt bé i, a més, molt senyor i molt esportiu. Ara... la foto...Només faltava el Cant dels Ocells...

Messi i Katy Perry surten junts...

... en el nou anunci d'Adidas :)

Hi ha algú al món que no sàpiga què passa amb Abidal?

Sí. Sembla mentida, oi? Però el nostre bon amic Guti (que el tenim triomfant al Besiktas turc) no tenia la més mínima idea del tumor que té Eric Abidal al fetge. El més curiós del cas és que en Pim-Pam és, des de fa un parell de mesos, nou comentarista esportiu de la SER pel que fa a les actuacions dels seus excompanys. Per tant, se suposa que hauria d'estar interessat en el què passa en el món del futbol i preocupar-se d'informar-se abans de beneïr-nos amb els seus interessants comentaris. Per tant, s'agafa la nova professió amb el mateix interès que hi posava quan vestia de blanc. Guti es va quedar de pedra, davant dels micros de la SER, quan va veure que els jugadors del Reial Madrit i de l'Olympique es posaven unes samarretes amb la llegenda Ànims Abidal. "Què li passa a Abidal?" va dir el gran Guti. Pim-pam.

dimecres, 16 de març del 2011

Abidal apareix a la Ciutat Esportiva abans d'ingressar

Sembla, sembla (aquesta mena de notícies sempre s'han de prendre amb molta cautela) que, segons la COPE, el tumor d'Eric Abidal podria ser benigne i que, fins i tot, l'equip mèdic podria estar calibrant en unes sis setmanes de baixa. El francès ha passat aquest dimecres al matí per la Ciutat Esportiva del FC Barcelona i, durant un quart d'hora, ha estat tancat amb els seus companys a qui els ha explicat la situació. Mentre els seus companys sortien a la gespa per entrenar amb les cares força serioses, Abi ha marxat cap al Clínic per fer el preoperatori, ja que dijous, a les 16:00h, serà intervingut després que s'avancés l'operació 24 hores.
Abidal ha volgut transmetre als seus companys l'agraïment que ha sentit en veure els missatges de suport que li han arribat de totes bandes. Des de les xarxes socials als escrits per altres esportistes als seus comptes a internet.

Abi, fes com el Germán Mono Burgos. A l'exporter de l'Atlètic de Madrid li va detectar un tumor al ronyó (porta una cicatriu de 35 centímetres) i quan l'argentí es va assabentar del diagnòstic dels metges els va dir "opereu-me dilluns, que diumenge tinc partit".

Siro López dimiteix després que el seu web relacionés el tumor amb el dopatge


El periodista Siro López era, fins aquesta matinada, el director del web Defensa Central. Aquest article desfortunat publicat en aquest racó del madridisme més els comentaris d'alguns desgraciats que vinculaven el tumor d'Abidal a l'ús de les drogues han fet que Siro López es mostrés avergonyit i abandonés aquest web. Ara, en aquest racó de la xarxa que s'autobateja com la Pasión por el Real Madrid ha aparegut un missatge en el qual es desitja la ràpida recuperació del blaugrana. S'acompanya amb aquesta nota. Una nota que no hauria d'haver-se escrit mai:

"Nota de la Redacción: Da igual los colores que defiendas. Cuando un ser humano está pasando por un momento delicado de salud, hay que volcarse con él. Y Abidal, que será operado este viernes de un tumor, sólo hay que desearle lo mejor. Por eso, la Redacción DC quiere pedir una pronta recuperación para el lateral del Barcelona. ¡Mucho ánimo! Y a todos aquellos que se alegren del mal ajeno, o que busquen relaciones con el doping donde no las hay, ya les avisamos que serán silenciados de inmediato. Ser madridista es sinónimo de ser respetuoso, y los irrespetuosos aquí no tienen cabida".

Quina diferència amb els missatges de Twitter de Kaká: "Que noticia más triste sobre Eric Abidal, un tumor en el hígado!! Vamos a rezar por él también. Que Dios le bendiga!! #forçaabidal" i de Cristiano Ronaldo: "Espero que le vaya todo bien a Abidal, y que vuelva a jugar pronto". Dos senyors. A més, em consta que Karim Benzema i Lass estan anímicament molt tocats. Coneixent Siro López, el periodista ha d'estar destrossat.

Siro López, emprenyat com una mona
De fet, va trucar a Punto Pelota per anunciar en dimissió en directe la seva dimissió i carregar contra els qui no tenen respecte per un jugador de l'equip rival, en aquest cas, el FC Barcelona.

Siro: "Ha habido un malnacido, un hijo de la gran puta, porque no se puede decir de otra manera, que ha publiciado en el foro que la enfermedad de Abidal tiene que ver con un posible dopaje del FC Barcelona". "Eso no lo ha escrito nadie bajo mi responsabilidad, sino que ha sido alguien ajeno que ha evitado los filtros de los tres moderadores que tenemos para los foros". "Por todo esto he anunciado a la gente que me pidió que me hiciera cargo de esta página que dejo su dirección porque soy el director y este es un asunto que queda bajo mi responsabilidad".



"Yo entiendo que el que no me conozca pueden pensar que yo estoy detrás de una asquerosidad como esta y no quiero llegar a esto. Lo que más me duele es que malnacidos de la profesión puedan poner en duda que yo puedo estar detrás de todo esto". Siro, et crec. Siro, comparteixo el teu dolor. Una abraçada al gallec que sempre, sempre s'ha esforçat per parlar en català!.

dimarts, 15 de març del 2011

Abidal té un tumor al fetge i s'acomiada de la temporada


El FC Barcelona acaba d'anunciar (són les 22:05 de dimarts) que al lateral blaugrana Eric Abidal, de 31 anys, li han detectat un tumor al fetge del qual serà intervingut aquest divendres a l'hospital Clínic de Barcelona. El jugador, segons el comunicat que acaba de penjar el FC Barcelona, demana "màxima privacitat". De moment es desconeix si és maligne o benigne. Abidal, tot cor, tot força. El gal estava vivint el seu millor moment esportiu i havia aconseguit posar-se l'exigent públic del Camp Nou a la butxaca. Abdial un home que és a punt de renovar i que no demana més diners, sinó més anys. Abidal, l'home que va començar sense entendre's amb Guardiola -deia que el de Satpedor el tractava com un juvenil- i que ara és inseparable del tècnic i vincula la seva continuïtat a la de l'entrenador català. El FC Barcelona ha habilitat aquest hashtag per fer arribar al defensa els missatges d'ànim. El vestidor del Barça es conjurarà per regalar el triplet a una persona que ha captivat pel seu bon humor, la seva alegria i els seus constants acudits. Primer Miki Roqué i ara Abidal. Quina merda, tu! Força Eric. Allez, allez Eric.

PS1: Al defensa se li ha detectat el tumor en una exploració rutinària que han fet els jugadors del FC Barcelona durant els dos dies de festa que els havia donat Guardiola després de l'empat a Sevilla.
PS2: Els jugadors del Lió, exequip d'Abidal, portaran samarretes de suport al blaugrana en el matx de Champions de dimecres contra el Madrit al Bernabéu, segons el rotatiu L'Equipe.
PS3: Sembla, segons algunes informacions, que el tumor podria (repeteixo podria) ser benigne. Es veu que l'hepatocarcinoma no acostuma a ser un tumor greu i, si s'agafa a temps, Abidal podria estar a punt per a la pretemporada. El fetge és l'únic òrgan del cos humà capaç de regenerar-se i se suposa que un home de la seva espectacular forma física es podria recuperar de manera altament satisfactòria.

Mou opina sobre el dopatge al Barça al més pur estil Ozores

Ho entens? Mourinho contesta d'aquesta enigmàtica manera a la pregunta d'un periodista sobre els presumptes dopatges del FC Barcelona i València CF. "No entenc el que dius, no ho vull entendre i tinc ràbia de qui ho entén"

Sara Carbonero: això és una periodista!

Genial Ana Pastor entrevistant el president iranià Mahmud Ahmadineyad. N'hi ha altres que encara n'han d'aprendre molt, molt...

Una jugadora de la WNBA creu que el tsunami és un càstic per Pearl Harbor


L'estupidesa de la gent no té fronteres. I la base estatunidenca Cappie Pondexter n'ha donat un bon exemple al seu Twitter. La jugadora de la WNBA ha deixat anar que el terratrèmol del Japó (que ha sacsejat el país quatre metres cap a l'Oest; una distància semblant a la que hi ha des de la línia de tirs lliures a la cistella) no és res més que un "càstic diví" per l'atac japonès al port de Pearl harbor durant la Segona Guerra Mundial. “Déu es va cansar de la manera com ells van tractar la seva pròpia gent al seu propi país. No sé, nois, Ell no s'equivoca”, va escriure la jugadora de les New York Liberty. “Ells van fer Pearl Harbor, així que no es podia esperar menys”, va continuar. Pondexter, que en tot moment ha fet servir el terme despectiu jap, ja ha demanat disculpes i bla, bla, bla...

CR7 estudia com millorar els seus piscinassos

S'acosta el final de temporada i Cristiano Ronaldo no perd el temps. El portuguès, famós per enganyar sempre els àrbitres dins de l'àrea rival, estudia la millor manera per llançar-se a la piscina. Fa pràctiques amb el gos. Nota: El gos és el que acaba dins de l'aigua :)

Per què el Madrit no es querella contra Alcalá?

Crec que és la pregunta que ens hem de fer. Home, si a tu o a mi ens posen en boca nostra greus acusacions sobre un tercer que nosaltres no hem dit, no ens querellariem contra qui ens assenyala com a font? És que l'Alcalá sap moltes coses i ningú s'atreveix a dir res per evitar la rajada del presumpte periodista? Per què el FC Barcelona no fot una querella per la via penal o criminal? N'hi ha prou amb una futiva i clandestina trucada de Florentonto (abans conegut com a Ésser Superior) a l'Alejandro per diculpar-se?

Penso que és evident que el Reial Madrit és al darrera de tot el rebombori. No costa gens d'imaginar. Conversa dels peixos grossos blancs amb quatre troglodites de la caverna en qualsevol asador de la capital española. Es parla que no hi ha manera d'aturar el Barça i es lamenten que "el por lo civil y lo criminal" no acaba de funcionar. Tampoc el robatori via Pérez Lasa ja que, malgrat tot, el FC Barcelona es va endur un punt d'or del Pizjuán. Algú del club diu "esos putos catalanes parece que vayan dopados, los muy hijos de puta". I el murri de l'Alcalá, sempre atent a fer la feina ho esbomba tal i com Déu li dóna a entendre.

dilluns, 14 de març del 2011

La foto de l'ABC per intoxicar sobre el presumpte dopatge al Barça


A palabras necias, oídos sordos. Aquesta hauria de ser la política del FC Barcelona davant el nou atac dels troglodites de la caverna sobre el presumpte dopatge dels jugadors blaugrana i del València. Fixa't en la imatge que feia sortir l'ABC per il·lustrar la notícia amb un peu de l'estil "Xavi durante el partido de ayer ante el Sevilla". Ha durat una estoneta online i després l'han tret. Difama, que algo queda!

PS: Per què a Adebayor li diuen l'Aspirador? Per què rima?

Una guineu al Sis Nacions

Segons Intereconomia, a l'exconsellera de Sanitat de la Generalitat, Marina Geli, li agrada el rugbi :) "Zorra, zorra...". Maleïts troglodites. I nosaltres anem aguantant. Fins quan?



La guineu es va veure en el partit entre Escòcia i Anglaterra al mític estadi de Twickenham de Cardiff. Si anava drogada i beguda potser és que s'esperava la presència del ciutadà Joan Cales I a la llotja.

Abidal fa servir el cap!

diumenge, 13 de març del 2011

Xabier Azkargorta, el terratrèmol i el futbol nipó

Escric aquestes línies commocionat pel comportament general de la societat japonesa després del desastre del maleït 11-M. En qualsevol altre país, després d'una catàstrofe d'aquesta magnitud (amb terratrèmol, tsunami i risc nuclear inclòs) es viuria un autèntic caos. Escenes de pillatge, baralles, tensions, trets (a l'aire o no), càrregues policials, queixes polítiques, hospitals desbordats, indignació al carrer, epidèmies... Al Japó, no. En aquest país, els seus civilitzats habitants (necessitats de les matèries més bàsiques com ara aigua potable, menjar, bolquers, medicaments) resisteixen estoicament la escasedat. La gran majoria de les botigues són tancades i barrades (per por a nous despreniments) i obtenir articles bàsics s'ha convertit en un autèntica gincama. Davant els pocs establiments que obren i venen els productes a peu de carrer, els necessitats japonesos no s'hi abraonen, no les assalten. Sinó que els mateixos clients organitzen cues prefectes omplertes per gent que espera el seu torn amb una paciència i una disciplina infintes.

Em va venir al cap una de les moltes entrevistes que he mantingut amb l'entrenador basc Xabier Azakargorta. El Bigotón va viure molts anys al Japó i m'explicava (en perfecte català) una de les seves teories sobre el futbol. Aquest metge, ex del Nàstic i de l'Espanyol (entre molts d'altres) manté que les seleccions nacionals tendeixen a jugar segons el caràcter i el tarannà dels seus habitants. Serà cert o no... (se'n podria escriure un llibre) però Azkargorta sempre m'ha argumentat que els orientals en general (i els japonesos en particular) mai guanyaran un Mundial. Ell assegura que són tan ordenats, tan obedients, tan respectuosos i tan desiciplinats que això els impedeix triomfar en el futbol. "Els japonesos -em deia- faran quelcom d'important en el món del futbol el dia que els seus jugadors aprenguin a decidir, a prendre riscos i a deixar d'obeir les pissarres teòriques per passar a improvisar".

I al Japó, segueixen fent cues i cues per una ampolla d'aigua mineral...