Messi no havia nascut i Ferguson ja entrenava el ManU

Tu i jo preferim el ManU a la final. Penso que els títols tenen més bon gust quan es guanyen contra grans equips. Amb això no vull desmerèixer la Champions del Barça a Wembley contra la Samp (els de Gènova van fer una gran temporada) però els italians han quedat diluïts com un Nottingham Forest o un Leeds qualsevol. Barça-ManU una final que la UEFA signaria abans de començar. I és que les audiències potencials del duel del 28 de maig (per tant, els diners) seran molt més suculents que no pas un Barça-Schalke.

El Manchester United no enganya a ningú. Tothom sap com juguen els diables vermells que es presentaran, com a visitants, a la cita londinenca amb el mateix equip que va perdre a Roma contra el Barça. Mateix equip? NO. Millorat. Per què? Perquè no tenen CR7 (per tant, atacaran 11 i defensaran 11) i incorporen la velocitat de Valencia i l'olfacte de Chicharito que un servidor creu que és l'únic futbolista que serà capaç de disputar la corona mundial a Messi en un parell de temporades.

És un conjunt que barreja la veterania d'homes com el gal·lès Ryan Giggs o Edwin Van der Saar (compte amb el factor emocional de la UEFA, ja m'entens) amb un entrenador com Alex Ferguson que s'asseia al Teatre dels Somnis quan ni Messi, ni Pedro, ni Piqué havien nascut. De fet, quan Giggs debutava amb la samarreta vermella molts jugadors de la primera plantilla del Barça només teniens tres anyets.

El Barça competirà, amb 14 futbolistes formats a la Masia, contra un equipàs que té un equip farcit de figures que hom podria dir d'una tirada. Pep Guardiola, després de l'eliminació contra l'Inter de Mou la temporada passada a semis, avisava. Aquests, deia, volen una altra Champions.