Era el 19 juny de 1986. El meu germà i jo, només uns plançons, estavèm encantats amb Len Bias que prometia convertir-se en el millor jugador de la història de l'NBA. Aquest fatídic dia, però, el jugador de la Universitat de Maryland que només dos dies abans havia estat escollit pels Celtics se li en va anar la mà amb la cocaïna i va morir d'una aturada cardíaca provocada per la sobedosi. el món de la cistella es va sacsejar i les meves retines encara conserven les esfereïdores imatges dels servies funeraris enduent-se el cos del pivot dins d'una bossa. La cocaïna tenia una puresa superior al 98% i el poderós jugador no ho va poder resisitir. Anàlisis posterior van demostrar que era un consumidor habitual.
Des d'aleshores, qualsevol notícia desgraciada relacionada amb drogues i esport, em fa recordar la figura d'en Len Bias. Jo només tenia 15 anys i, aleshores, vaig saber que hi havia un dimoni en forma de pols blanca que podia destrossar la vida d'un superhomes.
De fet, la seva mort va ser l'origen de molts dels anuncis destinats a la joventut per conscienciar-los del perill d'aquestes substàcies. nancy reagan apadrinava el Just say no mentre s'enterrava a Maryland el cos d'una força de la natura, farcit de talent i que estava destinat a rejovenir els Celtics. Curiosament, Red Auberbarch, el mite dels C's anunciava només després del draft: "Len és la nostra assegurança de vida".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada